05
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
3:14h
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, no pensa canviar d'opinió en relació a la polèmica que s'ha generat arran de la petició d'entitats de la societat civil i d'alguns grups polítics per canviar el nom d'alguns carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir relació amb el franquisme. Ros deixa clar que "l'estat espanyol va fer transició política exemplar i amb un element molt important que és la reconciliació", la qual "no està renyida amb el concepte de memòria històrica perquè un sense l'altre no funcionen". En el cas de la capital del Segrià, l'alcalde de Lleida lamenta que "hi hagi partits que creguin que la democràcia ha arribat amb ells sinó que la democràcia als ajuntaments va arribar l'any 1979".
Per Àngel Ros, "ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums" perquè "Lleida ha fet els exercicis de memòria històrica i de reconciliació". Per això, defensa que "si hi ha algun nom, aquest no és ni de llarg associable inequívocament a conceptes ni de la Guerra Civil ni del franquisme en línia dels 59 noms ja canviats" entre els anys 1979 i 1980 amb Antoni Siurana a l'alcaldia de Lleida.
Ros també recorda que ja amb ell al capdavant de la Paeria es van canviar els noms d'edificis d'habitatges protegits dedicats a personalitats franquistes, es va enderrocar el monòlit dedicat als caiguts que hi havia a la plaça Cervantes i es va aixecar el monument en record a les víctimes del bombardeig al Liceu Escolar. Així mateix, l'alcalde de Lleida insisteix que si una majoria de veïns d'algun dels carrers afectats "fan proposta, se'ls atendrà".
L'alcalde de Lleida, però, qüestiona la "contradicció" del grup municipal de CiU en aquest tema després que votés a favor d'una moció de la Crida-CUP per retirar vuit noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme, ja que una d'aquestes és Miquel Montaña –alcalde de Lleida entre els anys entre el 1974 i 1976- i que el 1984 va escollit diputat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Parlament. I és que segons Ros, "si tenia dignitat de ser diputat al Parlament en una elecció democràtica, resulta força incompatible que no se li reconegui la dignitat per tenir un carrer dedicat" a Lleida.
Per Àngel Ros, "ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums" perquè "Lleida ha fet els exercicis de memòria històrica i de reconciliació". Per això, defensa que "si hi ha algun nom, aquest no és ni de llarg associable inequívocament a conceptes ni de la Guerra Civil ni del franquisme en línia dels 59 noms ja canviats" entre els anys 1979 i 1980 amb Antoni Siurana a l'alcaldia de Lleida.
Ros també recorda que ja amb ell al capdavant de la Paeria es van canviar els noms d'edificis d'habitatges protegits dedicats a personalitats franquistes, es va enderrocar el monòlit dedicat als caiguts que hi havia a la plaça Cervantes i es va aixecar el monument en record a les víctimes del bombardeig al Liceu Escolar. Així mateix, l'alcalde de Lleida insisteix que si una majoria de veïns d'algun dels carrers afectats "fan proposta, se'ls atendrà".
L'alcalde de Lleida, però, qüestiona la "contradicció" del grup municipal de CiU en aquest tema després que votés a favor d'una moció de la Crida-CUP per retirar vuit noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme, ja que una d'aquestes és Miquel Montaña –alcalde de Lleida entre els anys entre el 1974 i 1976- i que el 1984 va escollit diputat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Parlament. I és que segons Ros, "si tenia dignitat de ser diputat al Parlament en una elecció democràtica, resulta força incompatible que no se li reconegui la dignitat per tenir un carrer dedicat" a Lleida.