Municipis

Els ajuntaments de Lleida no volen que el nombre d'habitants sigui l'únic criteri per fer lleis locals

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, diu que "segurament hi haurà d'haver certa flexibilitat i que hi hagi altres elements que juguin a l'hora de decidir si un ajuntament pot exercir determinades competències"

per Redacció, 2 de febrer de 2017 a les 19:02 |
Meritxell Borràs, amb Joan Reñé, president de la Diputació | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els ajuntaments lleidatans demanen al Govern que sigui "flexible" a l'hora d'elaborar les pròximes lleis de règim local i que el nombre d'habitants no sigui l'únic criteri per establir les competències dels consistoris o les fonts de finançament a les quals poden aspirar. Aquesta ha estat una de les reclamacions que més consens ha generat entre la vuitantena de càrrecs electes, la majoria alcaldes i alcaldesses, que aquest dijous han participat a la setena i última jornada del procés de debat GovernsLocals.cat, que ha de servir per definir la futura legislació local de Catalunya, i que s'ha fet al Monestir de les Avellanes, al terme d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, i que ha presidit la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.

La consellera ha recollit la demanda i ha afirmat que "segurament hi haurà d'haver certa flexibilitat i que hi hagi altres elements que juguin a l'hora de decidir si un ajuntament pot exercir determinades competències" de manera que "s'escolti el territori i es reculli la pluralitat del món rural". Borràs ha posat com a exemple d'altres paràmetres a tenir en compte la capacitat econòmica de cada ajuntament o el tipus de municipi i de població que té.
Borràs ha explicat que a les comarques de Lleida, "a diferencia d'altres llocs, se'ns ha demanat que les coses no vinguin tant fixades pels números". Per exemple, els 20.000 habitants marquen el límit de quan un ajuntament és competent en polítiques socials i aquest és un criteri únic que molts alcaldes lleidatans rebutgen, segons la explicat la consellera.


Meritxell Borràs ha reiterat que a les diferents sessions territorials que han fet una petició unànime ha estat que "es tingui en compte la pluralitat del país, de municipis molt grans i alhora de municipis molt petits en població però amb molta extensió territorial i que també cal dotar-los d'eines per donar resposta a les seves necessitats". En aquest sentit, la consellera ha afegit que les futures lleis de règim local "no poden tenir només el punt de vista d'un cert tipus de municipis i ciutats sinó que cal legislar tenint en compte que aquest país és divers; no podem fer unes lleis que siguin molt rígides i no tinguin en compte la diversitat del món local".

Entre els mesos de març i abril es preveu tenir a punt el document que recollirà les aportacions dels més de 500 alcaldes i alcaldesses que han participat al procés de debat GovernsLocals.cat a tot el país per presentar-lo al Parlament.

A l'inici de la sessió d'aquest dijous al Monestir de les Avellanes s'ha fet la presentació dels diferents àmbits de treballs i després els participants han abordat en grups de treball les diverses ponències: ordenació territorial i serveis a les persones; organització dels governs locals; relacions intergovernamentals; nova governança; innovant la gestió pública local, i finances locals. Per últim, s'han posat en comú i s'han debatut les conclusions dels grups de treball.

 

Participació