02
de febrer
del
2017
Actualitzat
a la
1:22h
Hi ha preocupació entre entitats del territori per la gestió i desenvolupament que fa la "Plataforma Prou Morts a l'N-240" sobre els acords presos a l'hora de demanar les solucions a l'elevada sinistralitat d'aquesta via entre Lleida i Montblanc. Així es posa de manifest en una carta que s'ha enviat als 17 ajuntaments que en formen part i a la Cambra de Comerç de Lleida. Les entitats no entenen el motiu pel qual no s'ha donat resposta a la sol·licitud d'adhesió a la Plataforma d'ajuntaments de la mateixa àrea d'influència governats per ERC i també a partits com la CUP o ECP i entitats com la Banqueta de Juneda, Òmnium Lleida i el Centre Excursionista de les Borges Blanques, però sí al municipi d'Almacelles, on mana el PDeCAT i els aragonesos de Binèfar, Esplús i Montsó, que es troben lluny de la zona amb elevada sinistralitat.
A la carta es posa el focus sobre la preocupació per la "gestió i el desenvolupament" que està fent la Plataforma Prou Morts a l'N240 sobre l'acord que es va adoptar el passat 7 de desembre a les Borges Blanques amb la presència de tots els municipis afectats per la sinistralitat d'aquesta via, les entitats de l'Ateneu Popular Garriguenc, el Centre Excursionista de les Borges Blanques, l'ANC, Òmnium Cultural, ERC, PDeCAT, PSC, la CUP, consells comarcals, Diputació de Lleida, En Comú Podem, i Moviment d'Esquerres. Allí es va acordar sol·licitar com a mesures prioritàries "l'alliberament immediat i definitiu de l'AP-2 en el tram entre Lleida-Montblanc", i "el compliment dels compromisos que el govern espanyol ha adquirit amb la Plataforma Prou Morts per a la redacció del projecte de duplicació de la via i la consignació de partides pressupostàries per als anys següents".
A partir d'aquí, també es va establir consensuar una moció per presentar de forma conjunta a tots els ens locals i també que tots els presents adoptaven el compromís de defensar els acords així com que aquests s'incorporarien a les mobilitzacions que cada mes es porten a terme amb els talls de la N-240, en l'acció dels grups polítics parlamentaris i del Departament de Territori i Sostenibilitat. Segons les entitats, aquests acords adoptats no s'estarien complint en major o menor mesura i per això mostren preocupació. A més a més recorden que el conseller Josep Rull va remarcar a finals d'any que era necessari el consens al territori per aconseguir que el govern espanyol fes alguna cosa en relació amb les demandes de solucions a l'elevada sinistralitat.
La carta es va enviar dilluns passat als 17 ajuntaments que conformen la plataforma, que són el Vilosell, l'Albi, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Castelldans, Juneda, les Borges Blanques, Artesa de Lleida, la Floresta i Vinaixa – tots ells governats pel PDeCAT – Torregrossa, on mana ERC, Arbeca i Lleida, on governa el PSC, Puigverd de Lleida, on mana MES, l'Albagés i Cervià de les Garrigues amb independents, i la Cambra de Comerç.
La Plataforma assegura que no hi ha adhesions de municipis aragonesos
Fonts de la "Plataforma Prou Morts a l'N-240" han assegurat que els municipis aragonesos amb qui es va mantenir una reunió a Almacelles no s'han adherit a la Plataforma sinó que només han mostrat el seu suport perquè ''pateixen una situació similar'' amb la via al transcurs per les seves poblacions. En aquest sentit, les mateixes fonts han anunciat que dimecres de la setmana que ve la Plataforma celebrarà una reunió on, entre d'altres qüestions, es tractarà la de les peticions que s'han produït de diferents entitats i ajuntaments per passar a formar-ne part.
Finalment, s'ha volgut deixar clar que la Plataforma Prou Morts a l'N-240 la conformen, ara per ara, només institucions, és a dir, ajuntaments, consells comarcals, i Diputació de Lleida i Cambra de Comerç, en el sentit que encara no s'ha valorat la possibilitat que en passin a formar part entitats del territori.
A partir d'aquí, també es va establir consensuar una moció per presentar de forma conjunta a tots els ens locals i també que tots els presents adoptaven el compromís de defensar els acords així com que aquests s'incorporarien a les mobilitzacions que cada mes es porten a terme amb els talls de la N-240, en l'acció dels grups polítics parlamentaris i del Departament de Territori i Sostenibilitat. Segons les entitats, aquests acords adoptats no s'estarien complint en major o menor mesura i per això mostren preocupació. A més a més recorden que el conseller Josep Rull va remarcar a finals d'any que era necessari el consens al territori per aconseguir que el govern espanyol fes alguna cosa en relació amb les demandes de solucions a l'elevada sinistralitat.
La carta es va enviar dilluns passat als 17 ajuntaments que conformen la plataforma, que són el Vilosell, l'Albi, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Castelldans, Juneda, les Borges Blanques, Artesa de Lleida, la Floresta i Vinaixa – tots ells governats pel PDeCAT – Torregrossa, on mana ERC, Arbeca i Lleida, on governa el PSC, Puigverd de Lleida, on mana MES, l'Albagés i Cervià de les Garrigues amb independents, i la Cambra de Comerç.
La Plataforma assegura que no hi ha adhesions de municipis aragonesos
Fonts de la "Plataforma Prou Morts a l'N-240" han assegurat que els municipis aragonesos amb qui es va mantenir una reunió a Almacelles no s'han adherit a la Plataforma sinó que només han mostrat el seu suport perquè ''pateixen una situació similar'' amb la via al transcurs per les seves poblacions. En aquest sentit, les mateixes fonts han anunciat que dimecres de la setmana que ve la Plataforma celebrarà una reunió on, entre d'altres qüestions, es tractarà la de les peticions que s'han produït de diferents entitats i ajuntaments per passar a formar-ne part.
Finalment, s'ha volgut deixar clar que la Plataforma Prou Morts a l'N-240 la conformen, ara per ara, només institucions, és a dir, ajuntaments, consells comarcals, i Diputació de Lleida i Cambra de Comerç, en el sentit que encara no s'ha valorat la possibilitat que en passin a formar part entitats del territori.