29
de gener
del
2017
Actualitzat
a la
13:27h
Als problemes de la crisi econòmica, cal sumar-hi els entrebanc que ha patit la ramaderia catalana i que s'expliquen en base als problemes estructurals del sector i a les fluctuacions dels mercats. Els diversos àmbits ramaders del país reclamen solucions a un Govern que està amb els pressupostos del 2015 prorrogats i que avisa que no hi ha diners suficients per redreçar d'un dia per l'altre la situació actual.
El porcí: pocs propietaris dominen la situació i el petit ramader es debilita
A Catalunya hi ha dos grans pols de producció de carn de porc. Les terres de Lleida i Osona. En els dos territoris hi ha entesa a l'hora d'enfocar els problemes del sector, que es resumeixen en la minva de poder per part del petit pagès, que veu com les explotacions es van concentrant cada cop més sota el control dels grans productors. Aquest fet provoca que la influència del ramader es vagi debilitant fins al punt que, per no abandonar l'activitat, s'integra a la producció de la gran indústria, la qual cosa significa que el porc passi a ser d'un altre propietari i que el ramader passi a ser un assalariat. El pagès de Malla, Eudald Senmartí, lamenta a NacióDigital que no hi ha "un sostre que limiti les grans empreses", si bé destaca que treballar per altri suposa una reducció dels riscos, més alts en el cas que es tingui la responsabilitat de gestionar una explotació independent de la gran indústria.
Senmartí explica també que els marges de guany cada dia són més estrets per al ramader. D'una banda hi ha el preu de les matèries primeres, "que cada dia és més alt i ve donat pel preu del cereal". L’alimentació suposa el 70% del cost d’una explotació porcina. De l'altra, el preu de la carn, que va en funció del que pacten representants de la producció i industrials. Aquest preu va en funció del que fixa el mercat europeu. L’estat espanyol és excedentari en producció de porc i n’exporta el 40%. Per això, el preu ve dictaminat pel mercat europeu i també de la consolidació d’exportacions de fora d’Europa, com la Xina. "Tenim una situació molt volàtil", sentencia Senmartí.
La llet: l'adéu a les quotes i la davallada del consum ensorren el sector
Les quotes lleteres limitaven la producció de llet i mantenien els preus mínimament rendibles per als productors, però aquest "cinturó de seguretat" va desaparèixer el 2015, de manera que la competència ferotge ha pressionat els ramaders de la llet fins al punt que molts d'ells han tancat l'explotació o l'han reconvertida per fer-ne carn. El problema de la llet s'ha viscut amb especial intensitat a la Garrotxa, on desenes d'explotacions lleteres s'han reconvertit, a Osona i també al Vallès Oriental.
Joaquim Cassà, membre d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental i amb una explotació làctia, diu a NacióDigital que el principal problema dels ramaders del sector és que estan lligats de mans i peus per les grans empreses: "Han aconseguit que tornem a la individualitat, cadascú mira per ell mateix per no tenir represàlies. Les grans empreses et fixen un preu, i si no l’acceptes és el teu problema. I si t’arrisques se n’aniran amb un altres", assegura Cassà, que reclama més unitat del sector per reclamar preus justos. La consellera Serret defensa aquesta unitat d'acció com la base a partir de la qual es pot lluitar contra el poder de la indústria, que ara tenen el dret sobre el preus de la llet que abans era del particular.
A aquest context també se li ha d'afegir la davallada del consum de llet. Serret apunta que aquest és un problema a tenir en compte que s'explica, en bona part, pel canvi d'hàbits de la societat. No obstant, a Catalunya només produeix el 60% de la llet que es consumeix segons dades del Ministeri d'Agricultura. En aquest context, Unió de Pagesos denuncia la inacció de la Unió Europea davant de pràctiques de països comunitaris, que exporten els seus excedents làctics a Catalunya i a l’Estat a uns preus a vegades molt per sota costos de producció, i que per als ramaders comporta greus perjudicis per la competència deslleial que suposen aquestes accions.
L’augment de les importacions de productes làctics confirma la dura competència que suposa per a la producció i la indústria catalanes, un fet que fins i tot va arribar al Parlament de Catalunya a tall d'anècdota (però que explicava bé la problemàtica del sector) quan la diputada d'ICV, Sara Vilà, va recriminar al president Artur Mas que al bar de l'edifici es servia llet President, una marca francesa.
Cunicultura: preus baixos i amb productors lligats per les grans indústries
Pesca: davallada de les captures i reducció de les mides de sardines i seitons
Els pescadors catalans tampoc travessen per una bona situació. La davallada de captures i la reducció de la mida de la sardina i el seitó han dut desenes de pescadors a abandonar l'activitat en els darrers anys. De moment es desconeixen les causes que ha provocat aquesta situació i des de la direcció general de Pesca s’impulsarà un estudi per detectar-ne el focus, per mitjà de la Unió Europea.
No obstant, aquesta situació del peix blau no és exclusiva de la costa catalana. Àngel
Xifré director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Camp de Tarragona explica a NacióDigital que a banda de l’estudi, promocionaran que els pescadors facin organitzacions de productors per tal de poder optar a vendre a un preu més alt.
Els senglars, una plaga sense fre
Els agricultors i ramaders catalans lamenten tots ells la problemàtica que hi ha al camp català amb els senglars, una plaga que s'ha anat estenent en els darrers anys i que ha arribat fins i tot a les ciutats.
Quin és el motiu d'aquest increment? L'absència de depredadors naturals i el fàcil accés a tot tipus d'alimentació (des dels conreus fins a la brossa dels contenidors) són dos dels factors principals per entendre la plaga. Així ho explica el veterinari Eudald Toralles: "Els senglars són els reis del bosc: sense llops rondant, no tenen cap depredador. A més, aquests últims anys ha disminuït el nombre de ramaders i, per tant, d'animals que pasturen. Això fa que hi hagi més menjar per als senglars i com més mengen, més crien".
Des del territori es lamenta la poca actuació de l'administració per regular la fauna salvatge. No obstant, el Govern ha impulsat el pla cinegètic interdepartamental que pretén controlar i prevenir els danys produïts per la fauna. L'objectiu és, segons va explicar Serret, "equilibrar l’ecosistema i controlar les sobrepoblacions d’animals i alhora garantir l’activitat econòmica en les zones agrícoles" i donar resposta a les queixes del territori, que acusen la Generalitat de només respondre amb una burocràcia complexa que, sovint, queda sense tramitar.
El porcí: pocs propietaris dominen la situació i el petit ramader es debilita
A Catalunya hi ha dos grans pols de producció de carn de porc. Les terres de Lleida i Osona. En els dos territoris hi ha entesa a l'hora d'enfocar els problemes del sector, que es resumeixen en la minva de poder per part del petit pagès, que veu com les explotacions es van concentrant cada cop més sota el control dels grans productors. Aquest fet provoca que la influència del ramader es vagi debilitant fins al punt que, per no abandonar l'activitat, s'integra a la producció de la gran indústria, la qual cosa significa que el porc passi a ser d'un altre propietari i que el ramader passi a ser un assalariat. El pagès de Malla, Eudald Senmartí, lamenta a NacióDigital que no hi ha "un sostre que limiti les grans empreses", si bé destaca que treballar per altri suposa una reducció dels riscos, més alts en el cas que es tingui la responsabilitat de gestionar una explotació independent de la gran indústria.
Senmartí explica també que els marges de guany cada dia són més estrets per al ramader. D'una banda hi ha el preu de les matèries primeres, "que cada dia és més alt i ve donat pel preu del cereal". L’alimentació suposa el 70% del cost d’una explotació porcina. De l'altra, el preu de la carn, que va en funció del que pacten representants de la producció i industrials. Aquest preu va en funció del que fixa el mercat europeu. L’estat espanyol és excedentari en producció de porc i n’exporta el 40%. Per això, el preu ve dictaminat pel mercat europeu i també de la consolidació d’exportacions de fora d’Europa, com la Xina. "Tenim una situació molt volàtil", sentencia Senmartí.
Una explotació porcina d'Osona. Foto: Adrià Costa
La llet: l'adéu a les quotes i la davallada del consum ensorren el sector
Les quotes lleteres limitaven la producció de llet i mantenien els preus mínimament rendibles per als productors, però aquest "cinturó de seguretat" va desaparèixer el 2015, de manera que la competència ferotge ha pressionat els ramaders de la llet fins al punt que molts d'ells han tancat l'explotació o l'han reconvertida per fer-ne carn. El problema de la llet s'ha viscut amb especial intensitat a la Garrotxa, on desenes d'explotacions lleteres s'han reconvertit, a Osona i també al Vallès Oriental.
Joaquim Cassà, membre d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental i amb una explotació làctia, diu a NacióDigital que el principal problema dels ramaders del sector és que estan lligats de mans i peus per les grans empreses: "Han aconseguit que tornem a la individualitat, cadascú mira per ell mateix per no tenir represàlies. Les grans empreses et fixen un preu, i si no l’acceptes és el teu problema. I si t’arrisques se n’aniran amb un altres", assegura Cassà, que reclama més unitat del sector per reclamar preus justos. La consellera Serret defensa aquesta unitat d'acció com la base a partir de la qual es pot lluitar contra el poder de la indústria, que ara tenen el dret sobre el preus de la llet que abans era del particular.
A aquest context també se li ha d'afegir la davallada del consum de llet. Serret apunta que aquest és un problema a tenir en compte que s'explica, en bona part, pel canvi d'hàbits de la societat. No obstant, a Catalunya només produeix el 60% de la llet que es consumeix segons dades del Ministeri d'Agricultura. En aquest context, Unió de Pagesos denuncia la inacció de la Unió Europea davant de pràctiques de països comunitaris, que exporten els seus excedents làctics a Catalunya i a l’Estat a uns preus a vegades molt per sota costos de producció, i que per als ramaders comporta greus perjudicis per la competència deslleial que suposen aquestes accions.
L’augment de les importacions de productes làctics confirma la dura competència que suposa per a la producció i la indústria catalanes, un fet que fins i tot va arribar al Parlament de Catalunya a tall d'anècdota (però que explicava bé la problemàtica del sector) quan la diputada d'ICV, Sara Vilà, va recriminar al president Artur Mas que al bar de l'edifici es servia llet President, una marca francesa.
Cunicultura: preus baixos i amb productors lligats per les grans indústries
"Produir un conill costa 1,70 euros i el seu cost l'any passat era d'1,30. Com es pot aguantar aquesta situació?". Ho explica a NacióDigital el ramader Joan Tatjé, propietari de l'única granja catalana de colomins i criador de conills. Tatjé assegura que Catalunya va ser pionera en la cunicultura industrial o semi industrial, "i hi havia tota una xarxa d'escorxadors de conills petites que funcionaven bé", diu.
La dificultat, però, es va fer palesa quan, a Castella i a Galícia, la cunicultura va passar-se a industrialitzar molt més, fins el punt que "hi ha tres escorxadors a tot Espanya que tenen una posició de domini molt gran en aquest sector", explica. Aquests escorxadors, si no fos pel canvi en el tipus de comerç que ha experimentat la societat –"la gent va al Mercadona i al Carrefour i les botigues petites han anat a menys”, exposa el ramader- no tindrien el protagonisme que tenen. "Els grans comerços el que fan és pactar amb aquests tres escorxadors uns preus per tot l’any. I són ells que, en certa manera, estableixen què ha de valdre el conill a tot arreu". Amb aquestes decisions, segons Tatjé, el que es fa és "passar dels costos que pugui tenir el cunicultor i de la pujada o baixada del preu del pinso".
Imatge d'arxiu d'una explotació de conills de Cervià de les Garrigues. Foto: Salva Miret
Pesca: davallada de les captures i reducció de les mides de sardines i seitons
Els pescadors catalans tampoc travessen per una bona situació. La davallada de captures i la reducció de la mida de la sardina i el seitó han dut desenes de pescadors a abandonar l'activitat en els darrers anys. De moment es desconeixen les causes que ha provocat aquesta situació i des de la direcció general de Pesca s’impulsarà un estudi per detectar-ne el focus, per mitjà de la Unió Europea.
No obstant, aquesta situació del peix blau no és exclusiva de la costa catalana. Àngel
Xifré director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Camp de Tarragona explica a NacióDigital que a banda de l’estudi, promocionaran que els pescadors facin organitzacions de productors per tal de poder optar a vendre a un preu més alt.
Els senglars, una plaga sense fre
Els agricultors i ramaders catalans lamenten tots ells la problemàtica que hi ha al camp català amb els senglars, una plaga que s'ha anat estenent en els darrers anys i que ha arribat fins i tot a les ciutats.
Quin és el motiu d'aquest increment? L'absència de depredadors naturals i el fàcil accés a tot tipus d'alimentació (des dels conreus fins a la brossa dels contenidors) són dos dels factors principals per entendre la plaga. Així ho explica el veterinari Eudald Toralles: "Els senglars són els reis del bosc: sense llops rondant, no tenen cap depredador. A més, aquests últims anys ha disminuït el nombre de ramaders i, per tant, d'animals que pasturen. Això fa que hi hagi més menjar per als senglars i com més mengen, més crien".
Des del territori es lamenta la poca actuació de l'administració per regular la fauna salvatge. No obstant, el Govern ha impulsat el pla cinegètic interdepartamental que pretén controlar i prevenir els danys produïts per la fauna. L'objectiu és, segons va explicar Serret, "equilibrar l’ecosistema i controlar les sobrepoblacions d’animals i alhora garantir l’activitat econòmica en les zones agrícoles" i donar resposta a les queixes del territori, que acusen la Generalitat de només respondre amb una burocràcia complexa que, sovint, queda sense tramitar.
Dos agents rurals miren un senglar abatut durant una captura nocturna, aquest agost. Foto: ACN