31
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:49h
Lleida ha recuperat aquest 31 de desembre la figura tradicional de l'Home dels Nassos després de gairebé 30 anys sense que aquest personatge es passegés per la capital del Segrià l'últim dia de l'any. Ha estat iniciativa del Grup Cultural Garrigues, que ha estrenat el capgròs creat pel taller de gegants gironí Ventura & Hosta. L'Home dels Nassos ha fet un recorregut per l'Eix Comercial -des de la plaça de la Paeria a l'avinguda Catalunya- amb una comitiva que repartia caramels i bons desitjos i acompanyat de música de gralles. El personatge també ha sortit aquest dissabte a altres localitats de Ponent com Mollerussa o les Borges Blanques.
El coordinador del Grup Cultural Garrigues, Enric Figueres, comenta que feia en concret 28 anys que a la ciutat de Lleida no sortia l'Home dels Nassos. Abans ho havia fet a través del col·lectiu cultural de Cappont i sobretot gràcies a l'ímpetu particular del Guillem Iturbide, que anava amb un maletí i una mascara repartint caramels als nens i nenes que trobava pel barri de Cappont i el carrer major de Lleida.
Figueres ha explicat que la iniciativa respon a la voluntat de l'entitat de "continuar recuperant i mantenint diferents personatges i tradicions de la cultura popular i tradicional de Lleida i de les comarques de Ponent". Evidentment, l'objectiu és que a partir d'ara l'home dels nassos es passegi cada 31 de desembre pels carrers de la capital del Segrià "i ens esmerçarem perquè la gent vagi coneixent i es vagi apropiant d'aquest personatge tradicional".
Segons expliques des del Grup Cultural Garrigues, l'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.
Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona és present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes. En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb un capgròs representant l'Home dels Nassos.
Origen
Segons el folklorista català Joan Amades, l'Home dels Nassos representa l'esperit de la vegetació. Creia que l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l'Home dels Nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre
Figueres ha explicat que la iniciativa respon a la voluntat de l'entitat de "continuar recuperant i mantenint diferents personatges i tradicions de la cultura popular i tradicional de Lleida i de les comarques de Ponent". Evidentment, l'objectiu és que a partir d'ara l'home dels nassos es passegi cada 31 de desembre pels carrers de la capital del Segrià "i ens esmerçarem perquè la gent vagi coneixent i es vagi apropiant d'aquest personatge tradicional".
Segons expliques des del Grup Cultural Garrigues, l'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.
Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona és present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes. En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb un capgròs representant l'Home dels Nassos.
Origen
Segons el folklorista català Joan Amades, l'Home dels Nassos representa l'esperit de la vegetació. Creia que l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l'Home dels Nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre