Anuari

El 2016 en 20 imatges

L'esfondrament del campanar de Rosselló, la desgràcia del Lleida Esportiu en el play-off, les tempestes de Balaguer o la manifestació de la Diada, entre els fets més destacats d'aquest any a la demarcació

per Àlvar Llobet, Lleida | 31 de desembre de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'església de Rosselló, sense campanar Foto: Oriol Bosch


1. Rosselló perd el seu campanar. El campanar de l'església de Rosselló es va esfondrar a finals de gener. El vídeo de l'ensorrament va donar la volta al país i va posar en alerta les institucions, que es va donar pressa per revisar el patrimoni. L'ajuntament del municipi va assegurar que no podria pagar tota la reconstrucció, que serà sufragada amb diners que vindran d'organismes públics i privats. El consistori ja ha escollit el projecte per tornar a aixecar el campanar.

 

Imatge del claustre restaurat Foto: Monestir Avellanes


2. El monestir de les Avellanes celebra 850 anys. El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ha celebrat aquest 2016 es seus 850 amb un seguit d'activitats que han culminat amb la finalització del claustre romànic. L’1 de febrer de 1166 un grup de monjos premonstratesos fundaren la primera comunitat del monestir sota l’esguard dels Comtes d’Urgell. Aquell dia es posaren les bases d’una llarga història que encara perdura.

 

La Seu Vella de Lleida Foto: Àlvar Llobet


3. La Seu Vella, millor monument català. La Seu Vella de Lleida va guanyar el concurs de la revista Sàpiens que pretenia escollir el millor monument de Catalunya. La mobilització dels internautes va estar motivada per campanyes semi-improvisades per part de l'equip de govern de Lleida, que van animar en nombroses ocasions a votar a favor de la catedral lleidatana.

 

Imatge del cartell d'Àngel Jové Foto: Paeria


4. Un cartell polèmic. La Festa Major de Lleida va arribar amb polèmica. El cartell de l'artista lleidatà Àngel Jové va generar tota mena de comentaris i crítiques per la seva peculiar manera de fotografiar el paisatge de la ciutat. En realitat, el cartell era un quadre que la Paeria havia transformat en cartell després de comprar-lo.
 

Un cartell contra la presència policial a la UdL Foto: Àlvar Llobet


5. Batusses a la UdL. Les classes de la subdelegació del Govern, Imma Manso, no van agradar a un grup d'estudiants de la Universitat de Lleida, que la van acusar de racista per haver fet unes declaracions contra els immigrants. La bronca va anar augmentant de to fins que alumnes, acompanyants i policia es van enfrontar en una baralla a dins del Rectorat. Acte seguit, els joves van ocupar el despatx del rector.
 

Idiakez consolant els seus jugadors Foto: Lleida Esportiu


​6. El Lleida Esportiu, a un pam de la glòria. Una desgraciada tanda de penals va deixar el Lleida Esportiu sense l'ascens a Segona A després d'una temporada plena de problemes. El somni no es va complir i l'equip es va desfer completament.
 

Xavi Eritja, diputat d'ERC per Lleida Foto: ACN


7. ERC guanya les eleccions a Lleida. Les segones eleccions al Congrés espanyol les va tornar a guanyar ERC després que el 20 de desembre del 2015 ja ho fes per primer cop en democràcia. Xavier Eritja va ser el candidat més votat per davant de Toni Postius, Jaume Moya i José Ignacio Llorens, que li va "birlar" l'acta de diputat a la socialista Mònica Lafuente.
 

L'escriptor Francesc Canosa va llegir el manifest Foto: ACN


​8. Lleida clama a favor de les obres de Sixena. Més de mig miler de persones van participar en l'acte convocat a la plaça del Museu de Lleida per defensar la unitat de la col·lecció d'obres d'art de Sixena. El periodista i escriptor Francesc Canosa va ser l'encarregat de llegir el manifest.
 

Gustavo Siviero, entrenador del Lleida Esportiu Foto: Lleida Esportiu


​9. Siviero, nou entrenador del Lleida. Gustavo Siviero va ser presentat com a nou entrenador del Lleida. El club va haver de refer un equip després de l'èxode massiu de jugadors, cansats de les tensions viscudes amb la junta directiva durant la temporada anterior.
 

Saúl Craviotto, piragüista Foto: Europa Press


10. Craviotto, d'or. El piragüista lleidatà Saúl Craviotto va aconseguir dues medalles als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Una de bronze en la prova K1-200 i una d'or en la K2-200. L'esportista va ser rebut amb honors a Lleida. El lleidatà acumula quatre metalls olímpics i es situa com un dels esportistes catalans més llorejats en les olimpíades.
 

Un espectacle de Fira Tàrrega 2016 Foto: Àlvar Llobet

 
11. Nou èxit a la Fira del Teatre. Tàrrega es va tornar a omplir de gom a gom per la Fira del Teatre al carrer. La bona salut de la Fira va quedar palesa en les xifres d'enguany: 60 espectacles de 57 companyies, amb 263 sessions en 26 espais d’exhibició, amb un total de 34 propostes com a estrenes absolutes.
 

Milers de persones van omplir els marges del Segre a Lleida Foto: Àlvar Llobet


​12. La major manifestació de la història de Lleida. Els marges del Segre es van omplir per reivindicar la independència de Catalunya en la mobilització més gran que mai s'ha vist a Lleida. El govern de la Paeria i l'ANC van diferir molt a l'hora de donar les xifres del nombre de persones que es van concentrar.
 

L'aigua va aixecar el paviment del davant del consistori Foto: Àlvar Llobet


​13. La pluja arrasa Balaguer. El 23 de setembre, Balaguer va patir una de les pitjor tempestes dels darrers anys. La força de l'aigua va destrossar part del Centre Històric de la ciutat i va inundar desenes de baixos i cases. El consistori va quantificar els danys en 520.000 euros.
 

Jason Momoa, a la Roca dels Bous Foto: Jason Momoa


14. Un dothraki per la Noguera. L'actor Jason Momoa, conegut pel seu personatge de Khal Drogo a Joc de Trons, va visitar Camarasa i Sant Llorens de Montgai per practicar l'escalada. La seva presència a la zona va generar expectació, encara que també les crítiques dels arqueòlegs, que van lamentar que Momoa els enlletgís amb un gest de desaprovació davant d'un cartell que prohibia escalar en zona de jaciments.
 

Imatge de la Paeria de Cervera oberta Foto: Ramon Royes


15. El 12 d'octubre, res a celebrar. Desenes de consistoris lleidatans van obrir les portes el Dia de la Hispanitat per demostrar la seva desafecció amb la festivitat espanyola. Els consistoris de capitals de comarca com Balaguer, Mollerussa o Cervera van obrir, encara que els funcionaris no van anar a treballar.
 

Marc Márquez campió del Mundial de Moto GP Foto: MotorSport


16. Marc Márquez, rei de l'asfalt. El pilot de Cervera va guanyar el seu tercer mundial de Moto GP, el seu cinquè com a professional. Durant la temporada, Márquez va superar amb solvència Rossi i Lorenzo, i es va proclamar campió a Japó.
 

La plataforma ha tallat la via Foto: Prou morts a la N-240


​17. Reivindicació per la N-240. L'alta sinistralitat en aquesta carretera ha mobilitzat el territori, que reclama al ministeri de Foment obres per evitar més morts. La duplicació de la via i l'alliberament del peatge de l'AP-2, han estat dues de les reclamacions que han acordat polítics i entitats per demanar, per igual, al govern espanyol.
 

L'home va demanar perdó de genolls Foto: ACN


18. 17 anys de presó per l'autor del crim de la Mariola. El jurat popular format per cinc homes i quatre dones va declarar culpable l'autor de la mort de Mónica Pérez el 30 de març del 2015 al barri de la Mariola de Lleida. La decisió es va prendre per unanimitat després que l'home declarés que la seva intenció va ser matar la seva parella "per acabar amb tot".
 

Imatge de la mare de la nena al jutjat Foto: ACN


19. L'estafa de la campanya de Nadia Nerea. El pare a la presó i la mare sense la custòdia de la nena. Així ha acabat la iniciativa per recaptar fons per curar Nadia Nerea, la nena d'Organyà afectada per envelliment prematur.
 

Un grup d'antics militants del PSUC han assistit a la lectura del manifest Foto: Àlvar Llobet


20. Els carrers franquistes de Lleida, a debat. ERC i la Crida per Lleida han pressionat el govern de la Paeria per retirar els noms franquistes dels carrers de la ciutat, una petició a la qual s'oposa l'alcalde Àngel Ros, que considera que ja es van fer els deure en aquesta matèria durant la Transició. Aquest mes de desembre s'ha presentat un manifest a favor del canvi del nomenclàtor que ha comptat amb el suport de gairebé un miler de persones.

 

Participació