Els deu lleidatans del 2016

Mireia Boya. Els resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015 li van tancar les portes del Parlament, però la renúncia com a diputat del cap de cartell de la CUP a Lleida,  Ramon Usall, li van obrir les portes de la cambra catalana. Boya s'ha convertit en els darrers mesos en una de les cares visibles de la formació anticapitalista, sòcia de Junts pel Sí que té la clau de la majoria. La política aranesa va ser escollida presidenta del grup parlamentari, per la qual cosa s'ha reunit en diverses ocasions amb el president Carles Puigdemont per tractar de temes com el de pressupostos. Boya ha estat un dels càrrecs públics que més ha aixecat la veu aquest any a favor de l'Aran i la l'Occità.
 
Àngel Ros. L'alcalde de Lleida ha completat aquest 2016 un any sencer en minoria com a Paer en Cap després de les eleccions municipals. El socialista ha estat capaç de tirar endavant els grans temes de ciutat dibuixant una geometria variable que, en la majoria de vegades, ha tingut el suport del grup municipal de C's. Ros ha tingut en la formació espanyolista el seu principal soci, i ha acabat de completar majories amb la resta de forces del plenari, en especial la del PP, que ha pactat ordenances i pressupostos. L'any polític ha estat exigent amb Ros, que ha hagut d'afrontar polèmiques com la de les estelades, la del bilingüisme o la dels carrers franquistes. D'altra banda, a nivell de partit, el socialista ha estat ratificat com a president del PSC, si bé ha fet un pas al costat a la federació de Lleida per cedir el lloc a Òscar Ordeig.
 
Meritxell Serret. Va ser una sorpresa. El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va escollir-la com a consellera d'Agricultura en substitució de Jordi Ciuraneta. Vinculada a ERC i membre de l'Assemblea Nacional Catalana, Serret s'ha convertit enguany en la primera dona en pilotar el departament, i ho ha hagut de fer sense l'aprovació dels pressupostos. En una entrevista a NacióDigital, defensava la necessitat de crear una política agrària catalana per donar solució a tots els problemes que afecten el país en qüestions d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural.
 
Saúl Craviotto. Un dels esportistes olímpics catalans més llorejats de la història. Suma quatre medalles en uns Jocs, i dues d'elles les va guanyar l'agost a Rio de Janeiro. Un or en la categoria K2-200 i bronze en la categoria k1-200. El lleidatà, que treballa de policia a Gijón, va completar unes olimpíades excel·lents i per aquest motiu va ser rebut a la ciutat amb una gran rua pels carrers que va acabar en una recepció a l'Ajuntament de Lleida.
 
Laura Ponts. És una de les referències de la cultura gastronòmica a les xarxes. Laura López té 162.000 seguidors a Instagram, on es fa dir Laura Ponts en referència al seu municipi, i s'ha fet famosa per les seves peculiars fotografies de tot tipus de viandes. Durant el 2016 ha presentat el seu llibre, "Arte foodie", on fa un recull de consells per treure les millors fotografies als plats.
 
Marc Márquez. El de Cervera ha aconseguit el seu tercer mundial de Moto GP, el seu cinquè d'ençà que és pilot professional. L'any ha estat rodó per Márquez, que ha superat amb claredat els seus rivals per endur-se la victòria a final de temporada. Tot i això, el cerverí assegura que ha estat l'any més dur que ha viscut sobre l'asfalt. D'altra banda, Márquez ha continuat essent el protagonista de la polèmica amb Valentino Rossi, iniciada a finals del 2015. El pilot ha intentat passar pàgina i deixar que les tensions es refredessin, encara que l'italià li ha anat llençant dards sovint.
 
Jordi Gual. ​Ha estat escollit president de CaixaBank en substitució d'Isidre Fainé. Doctor per la Universitat de Berkeley i per la Universitat de Barcelona, catedràtic i exdirector del departament d'Economia de IESE, la seva carrera a La Caixa va començar l'any 2005 quan va ser contractat pel mateix Fainé, i des d'aleshores ha anat ocupant càrrecs de responsabilitat com el de director de planificació estratègica. Formapart de l'equipdirectiu delhòlding departicipadesCriteriaCaixa, on és directorgeneral de planificacióidesenvolupamentde negoci.
 

Lara Díez. El seu nom se'l relaciona amb el d'Inés Arrimadas, la líder de C's, i al d'Anna Gabriel, la diputada de la CUP. L'actriu lleidatan s'ha posat a la pell d'aquestes dues polítiques al programa "Polònia" de TV3. La intensitat de l'any polític ha fet que Díez hagués de gravar nombroses escenes. Entre les més recordades hi ha el gag del croissant de xocolata, creat just fa un any quan els cupaires es negaven a investir Artur Mas, i el d'Arrimadas recreada com una titella d'Albert Rivera. Aquesta paròdia va ser motiu de queixa per part de la ciutadana, que va acusar el programa de masclista.
 

Francesc Puigpelat. La producció literària de l'escriptor balaguerí no s'ha aturat aquest 2016. Puigpelat ha publicat fins a quatre llibres, tres d'ells enfocats al públic juvenil. El pescador de llum, La nena que es va convertir en mòbil i L'artilleria de Mr Smith. ​D'altra banda, Puigpelat també ha tingut temps per reflexionar sobre el nacionalisme espanyol amb Breu història del nacionalisme espanyol (Angle), ​llibre pel qual ha estat guardonat amb el premi d'assaig atorgat per la Fundació Irla. El balaguerí també ha rebut aquest 2016 el guardó de novel·la juvenil Ciutat d'Olot pel llibre L'àliga perduda dels nazis.
 

Albert Velasco. Una de les cares visibles del litigi per l'art de Sixena que han viscut Catalunya i Aragó ha estat el del conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco. Els seus articles rebatent els arguments jurídics del jutjat d'Osca l'han posat al centre de la diana, i fins i tot ha estat denunciat per l'Ajuntament de Vilanova de Sixena per assegurar que el Monestir no va ser cremat per catalans com sostenen diversos historiadors, periodistes i polítics aragonesos. Aquest fet va generar desenes de mostres de solidaritat envers el conservador durant les setmanes següents i, sobretot, en l'acte que es va fer a les portes del Museu de Lleida per defensar la unitat de la col·lecció.