27
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
19:04h
El final de l'any polític ha estat marcat a la ciutat de Lleida pel debat sobre la retirada dels noms franquistes dels carrers de la ciutat. Les peticions de la Crida per Lleida i ERC han estat rebatudes pel Paer en Cap, Àngel Ros, que s'ha negat a portar la qüestió al ple alhora que ha insistit en la seva negativa de canviar el nomenclàtor si no ho demanen els veïns dels carrers.
Entre els noms de personalitats franquistes que tenen un carrer dedicat hi figura el de Ramon Areny, alcalde lleidatà del 1939 al 1941, del que l'ha Crida per Lleida ha recuperat del Tribunal Militar Tercero de Barcelona documents que acrediten no tan sols la seva vinculació amb el règim franquista, sinó també la relació directa que va tenir amb diversos assassinats. En aquest sentit, en els papers s'acredita com l'alcalde franquista anuncia i firma informes sobre ciutadans afins al comunisme afusellats.
El 7 de setembre del 1939, ja alcalde, Ramon Areny escriu una carta al jutge militar de Lleida informant amb "honor", dels antecedents de Baptista Aguilà Badia, exmembre del POUM i empresonat arran dels fets del 6 d'octubre del 1934 durant 14 mesos. Aguilà va ser executat el 27 desembre d'aquell any sense que Areny fes cas a la súplica de la germana del condemnat, que desmenteix les acusacions fetes contra Aguilà i que fonamenten la condemna a mort.
L'historiador David Sancho assegura que els documents acrediten la connivència d'Areny amb el règim franquista alhora que recorda la duresa de la dictadura contra els republicans en els anys posteriors a la Guerra Civil. En aquest context, Sancho indica que l'alcalde de Lleida també va iniciar una depuració de funcionaris emparant-se amb una ordre del mes de març del 1939 que permetia inhabilitar de les seves funcions aquelles persones considerades desafectes al règim.
Entre els noms de personalitats franquistes que tenen un carrer dedicat hi figura el de Ramon Areny, alcalde lleidatà del 1939 al 1941, del que l'ha Crida per Lleida ha recuperat del Tribunal Militar Tercero de Barcelona documents que acrediten no tan sols la seva vinculació amb el règim franquista, sinó també la relació directa que va tenir amb diversos assassinats. En aquest sentit, en els papers s'acredita com l'alcalde franquista anuncia i firma informes sobre ciutadans afins al comunisme afusellats.
El 7 de setembre del 1939, ja alcalde, Ramon Areny escriu una carta al jutge militar de Lleida informant amb "honor", dels antecedents de Baptista Aguilà Badia, exmembre del POUM i empresonat arran dels fets del 6 d'octubre del 1934 durant 14 mesos. Aguilà va ser executat el 27 desembre d'aquell any sense que Areny fes cas a la súplica de la germana del condemnat, que desmenteix les acusacions fetes contra Aguilà i que fonamenten la condemna a mort.
L'historiador David Sancho assegura que els documents acrediten la connivència d'Areny amb el règim franquista alhora que recorda la duresa de la dictadura contra els republicans en els anys posteriors a la Guerra Civil. En aquest context, Sancho indica que l'alcalde de Lleida també va iniciar una depuració de funcionaris emparant-se amb una ordre del mes de març del 1939 que permetia inhabilitar de les seves funcions aquelles persones considerades desafectes al règim.
Ramon Areny va passar informes d'un exmembre del POUM
Carta de clemència de la germana d'un condemnat