Fauna Salvatge

Els senglars, una plaga (encara) sense fre

Són l'animal salvatge que més accidents provoca a les carreteres catalanes, entorn del 87% | Els pagesos reclamen mesures urgents per rebaixar la superpoblació i posar fi a les destrosses que causen als camps | El veterinari Eudald Toralles alerta dels perills d'apropar-se a aquest ungulat i tractar-lo com un animal domèstic

per Elvira Vilardell , 27 de desembre de 2016 a les 01:40 |
Un cartell alerta de la presència de senglars a Collserola | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els porcs senglars són l'animal salvatge que més accidents provoca a les carreteres catalanes. Del total de sinistres amb fauna salvatge que hi va haver del 2010 al 2014 –4.960-, el 87% van estar vinculats amb aquest tipus d'ungulat, segons el darrer informe de Territori i Sostenibilitat que analitza el període esmentat. I és que la densitat d'aquest animal ha experimentat un fort augment en els darrers anys a Catalunya: se'n cacen uns 40.000 anualment i s'estima que el cens poblacional se situa entorn els 120.000 individus.

La plaga del senglar, però, no afecta totes les comarques per igual. Les gironines, les centrals i les Terres de Ponent són les zones on es concentren més senglars per quilòmetre quadrat i també on es registren més accidents a causa d'aquest animal. De totes les demarcacions, Lleida i Girona és on més s'ha accentuat aquesta problemàtica. Durant el 2015 hi va haver cada dia -com a mínim- un accident a les carreteres provocat per senglars, segons dades del Servei Català de Trànsit.


Si bé la majoria de sinistres amb aquest animal salvatge té un baix índex de mortalitat -cinc accidents amb víctimes mortals o ferits greus del 2010 al 2014-, els danys són considerables. L'informe de Territori i Sostenibilitat quantifica el cost entorn els 8.000 euros de mitjana, tenint en compte no només el valor dels desperfectes, sinó també altres com els administratius, els policials i d'equips de conservació. Això suposa un cost d'uns 13,5 milions d'euros a l'any pel conjunt de Catalunya.

Distribució per àmbits territorials dels accidents de trànsit amb animals​



Per què ha augmentat el nombre de senglars?

El director general d'Infraestructures de Mobilitat del Govern, Xavier Flores, reconeix que l'increment de la població d'ungulats és un factor clau en l'accidentalitat. "Quan es fan estudis per reduir el nombre de sinistres, sempre hi ha una qüestió que distorsiona i és que tu pots actuar sobre la carretera, però si la població creix, tot es complica", detalla a NacióDigital.

Ara bé, quin és el motiu d'aquest increment? L'absència de depredadors naturals i el fàcil accés a tot tipus d'alimentació (des dels conreus fins a la brossa dels contenidors) són dos dels factors principals per entendre la plaga. Així ho explica el veterinari Eudald Toralles a NacióDigital: "Els senglars són els reis del bosc: sense llops rondant, no tenen cap depredador. A més, aquests últims anys ha disminuït el nombre de ramaders i, per tant, d'animals que pasturen. Això fa que hi hagi més menjar per als senglars i com més mengen, més crien".

Precisament, l'alta taxa reproductiva és un altre element a tenir en compte. Les femelles es poden reproduir a partir dels 30 quilos –als sis mesos d'edat-, poden criar fins a dues vegades l'any i a cada part tenen una mitjana d'entre tres i cinc garrins. A aquest factor biològic se n'hi ha de sumar un altre: la hibridació amb porc domèstic, que fa que la camada sigui més gran i pugui arribar fins a les set o vuit cries.
 

Densitat de senglar a Catalunya Foto: Territori i sostenabilitat



Mesures per evitar accidents: moneda de dues cares

Davant d'aquesta problemàtica, el Departament de Territori i Sostenibilitat va anunciar el 2014 que invertiria 2,2 milions d'euros els pròxims dos anys en mesures per posar fre als accidents amb animals salvatges. Des del 2015 i fins a dia d'avui s'han reforçat tancaments perimetrals i senyals fixes i variables, entre altres accions, en alguns dels 158 trams -situats en vies de la Generalitat- que presenten una concentració més alta de sinistres per porcs senglars i altres ungulats.

De totes les mesures, la més efectiva continua sent el tancament perimetral combinat amb passos de fauna. Consisteix en la instal·lació de tancaments que impedeixen accedir els animals a les carreteres i els condueixen cap a altres estructures que els permeten creuar la via (túnel, viaducte, pas de fauna). A banda d'aquesta, el director d'Infraestructures de Mobilitat del Govern també destaca la gestió de marges. "A la demarcació de Girona donar més visibilitat eliminant les herbes dels vorals de les carreteres, s'ha mostrat molt favorable".

Tot i els fruits positius d'aquestes accions, no es poden ignorar les conseqüències col·laterals, subratlla el veterinari Eudald Toralles. "Amb les barreres a les carreteres s'ha aïllat els porcs senglars en zones determinades. Això provoca que cada vegada baixin més avall i vagin als nuclis urbans a buscar menjar".

Alguns dels exemples més clars són els de les zones de Collserola i Sant Cugat del Vallès, on es poden veure senglars passejant pels carrers i buscant aliments a les escombraries. La repetició d'aquestes escenes, que ja s'han convertit en quotidianes, fa que alguns ciutadans perdin la por a aquest ungulat i el mirin com un animal domèstic. Toralles alerta que aquesta confiança i les pràctiques que se'n deriven –donar-los menjar, tocar-los etc.- són perilloses.

"Els senglars, per naturalesa, s'espanten si veuen una persona. Això, però, no vol dir que no la puguin atacar. Si estan ferits, se senten acorralats o tenen cries poden envestir i fer molt mal. Cal anar amb molt de compte". El cas de Joan Molas, caçador de Rupit, confirma de ple aquest advertiment. L'home va ser envestit i mossegat per un senglar a l'octubre prop de Managés, entre Cantonigròs i Tavertet. "Vaig pensar: d'aquí no en sortiràs", explicava a NacióDigital. Al Ripollès en les darreres setmanes també hi hagut dos ferits: una excursionista a Setcases i un caçador a Ribes de Freser –que va haver de ser evacuat en helicòpter-.

És per aquests motius que Toralles lamenta que no es duguin a terme mesures més efectives i que aquesta plaga no es consideri un assumpte important. "Fins que no hi hagi morts, fins que els senglars no matin algú, no es tractarà com un problema. Passarà el mateix que amb els gossos perillosos: quan hi va haver víctimes mortals, llavors van fer una llei de pressa, corrent i de males maneres", sentencia.
Senglars a l'Urgell

Proves pilot

Per tal de trobar accions més eficients, Govern, diputacions i ajuntaments estan experimentant amb noves mesures com per exemple un dispositiu que emet llum i sorolls per alertar la fauna salvatge i la instal·lació de plaques electrificades en accessos de vies amb tancament perimetral -basat en sistemes similars als tancats elèctrics que s'apliquen per protegir els cultius-.

L'ús de repel·lents és una altra de les proves que s'ha tirat endavant. Salt va començar a col·locar a finals de novembre tancat electrificat i estaques de fusta amb una esponja impregnada de feromones de llop per evitar les incursions de senglars a les hortes de les Deveses.

El mètode, que ja s'ha provat amb èxit a altres punts com al cementiri de Collserola, aprofita la capacitat de transmissió de coneixement dels senglars d'un mateix grup sobre els perills. En aquest cas, associen l'olor del seu principal depredador amb l'experiència desagradable d'enrampar-se amb el filat elèctric. La prova abasta tot el perímetre que delimita les hortes des del pont de l'AP-7 fins a la séquia del riu Ter, uns 2.800 metres longitudinals.

De fet, en algunes zones de l'Estat, especialment al País Basc, fa anys que es despleguen mesures d'aquest tipus. A Biscaia van començar a fer servir l'orina de llop com a repel·lent per a senglars el 2013 i l'accidentalitat des de llavors s'ha reduït un 75%, d'acord amb dades fetes públiques el març d'aquest any.

Un altre assaig que s'ha posat en marxa fa poques setmanes és la d'una vacuna immunocontraceptiva per inhibir la funció reproductora dels senglars. El projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es du a terme a Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat del Vallès i durarà quatre anys.

Durant aquest període la vacuna s'injectarà a una població d'entre 50 i 100 exemplars amb la intenció de posar fre al ritme de reproducció que està assolint l'animal en aquests quatre municipis i que ha fet créixer el nombre d'accidents. El projecte està cofinançat per les administracions locals dels municipis -cada ajuntament aporta 4.000 euros- i per la Diputació de Barcelona, que aquest primer any de prova inverteix 35.000 euros.
 

Dos agents rurals miren un senglar abatut durant una captura nocturna des del tot terreny, aquest agost. Foto: ACN


Batudes, una mesura conflictiva

Si bé els sindicats de pagesos veuen amb bons ulls les mesures i les proves pilot que s'estan desplegant, reclamen més batudes de senglars. Ramon Comes, responsable de Medi Natural d'Unió de Pagesos, creu que aquesta és l'única via per reduir de manera ràpida i eficaç la població d'aquests animals, segons explica a NacióDigital. I és que, a banda dels conductors, els agricultors són els altres grans damnificats per aquesta plaga.

El passat 24 de novembre els senglars van provocar greus danys en una parcel·la de 8,3 hectàrees de colza, als paratges de can Martí i can Cavaller, de Canet d'Adri (el Gironès). La pèrdua econòmica per al pagès va ser de 4.400 euros en llavors, insecticides i preparació del terreny. Aquest és només un exemple de com els senglars poden arribar a malmetre els camps, però n'hi ha molts d'altres. Comes alerta que aquesta problemàtica ha anat en augment i denuncia que "els danys" no els hi cobreix ningú. És per això, que el seu sindicat ha proposat al Govern "un pla d'actuació conjunt entre agents rurals, caçadors i pagesos, per fer batudes controlades en algunes de les zones més afectades i reduir la superpoblació".

De fet, aquest any el Departament d'Agricultura i els agents rurals van posar en marxa una mesura similar a la reclamada per la pagesia en algunes zones del Gironès: les captures nocturnes de senglars. Durant aquesta acció, dos agents amb escopetes se situen a banda i banda de la caixa d'un tot terreny pick-up, a uns 2 metres d'alçada. Al mig dels rurals, un pagès il·lumina els cultius amb un focus a mesura que el pick-up va avançant. Quan el llum enfoca un senglar o un grup, els agents disparen i abaten els que poden.

La mesura, però, no va ser vista amb bons ulls pels advocats gironins. La portaveu de la Comissió de Protecció de Drets dels Animals (CPDA), Marina Vall-llosada, va denunciar que aquestes incursions nocturnes eren "il·legals" si es tenia en compte l'actual llei de caça. I és que un dels punts de l'articulat deixa clar que se sancionaran aquells qui "cacin de nit, amb armes de foc o bé accionades amb gas o aire comprimit, auxiliant-se amb els focus d'un vehicle a motor o qualsevol altre dispositiu que emeti llum artificial". És per això, que des de la comissió es va exigir al Govern posar fi a aquesta pràctica i a combinar "els mètodes tradicionals" amb d'altres d'anticonceptius per controlar la superpoblació.

Les entitats animalistes demanen anar encara més enllà i evitar les batudes. El març l'associació FAADA va presentar un informe que denunciava la ineficàcia de la caça a l'hora de controlar la població d'ungulats i defensava accions "ètiques" per posar fre a la plaga, com ara els repel·lents. El document posava de manifest que el nombre de senglars s'havia quintuplicat des de la temporada de caça del 90/91 –es van abatre 6.453 exemplars- fins a la del 2013/14 –se'n van matar 34.757-.
 

Un camp de blat de moro amb destrosses evidents provocades per senglars a les comarques gironines. Foto: ACN


Més coordinació per combatre la plaga 

Per tenir en compte aquestes i altres demandes i per treballar d'una manera més coordinada el Govern ha anunciat aquest desembre la creació d'una comissió interdepartamental en la prevenció de riscos i danys provocats per la fauna salvatge cinegètica. Un organisme integrat pels departaments d'Agricultura, Salut, Interior i Territori i Sostenibilitat que té com a objectiu "prevenir i reduir els impactes negatius que provoca la superpoblació de determinades espècies de fauna salvatge cinegètica en la mateixa biodiversitat natural del medi, en l'agricultura i la ramaderia, en sanitat animal i salut per a les persones i en accidents de trànsit".

Entre les línies d'actuació que contempla el pla, n'hi ha una de central: les millores en el marc legal, que inclouen impulsar una nova llei de caça i elaborar un decret de comercialització de la carn de caça. Si bé la primera mesura encara es troba en fase de gestació, la segona és a punt de veure la llum, segons detalla Montserrat Barniol, directora general de Forests del Departament d'Agricultura, a NacióDigital.

Amb aquesta iniciativa no només es vol donar una sortida a la carn de senglar, sinó també tenir "el màxim control d'aquest animal, des que es caça fins que arriba a les botigues", assegura Barniol. Ara caldrà veure si les mesures implantades recentment i les que impulsarà aquest nou organisme aconsegueixen posar fi a la plaga de senglars a Catalunya, de moment, sense fre.
 

Una tècnic de laboratori analitzant carn de senglar al Gironès. Foto: ACN

 

Participació