Lleida ha construït en els darrers vuit anys la meitat d'habitatges que es van fer només durant el 2006

El sector de la construcció va créixer el 2015 un 2,5% a la demarcació segons l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA | El Pla d'Urgell i la Segarra, les comarques on més riquesa ha aportat el sector

17 de desembre del 2016
Actualitzat a les 0:56h
Uns cascs en una obra
Uns cascs en una obra | Adrià Costa
Durant els anys de crisi econòmica, que va començar el 2008, s'han iniciat a la demarcació de Lleida un total de 7.115 habitatges nous, una dada que contrasta amb els 13.724 immobles que es van impulsar durant el 2006, pocs mesos abans que esclatés la bombolla immobiliària a Catalunya. Així, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 del BBVA, al territori s'han començat la meitat d'habitatges en vuit anys que els que es van fer en un sol any, quan el terratrèmol finacer encara no s'havia registrat.

Josep Oliver, catedràtic emèrit d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que el país no tornarà als nivells d'abans de la crisi pel que fa a la construcció, si bé sí afirma que el sector ja ha començat una lenta remuntada que el permetrà anar sortit de la gran depressió que ha patit en els darrers anys. Amb dades sobre la taula, la construcció va créixer el 2015 un 2,5% a la demarcació de Lleida (la mitjana catalana està al 3,4%), una xifra que s'enllaça amb l'augment del nombre de metres quadrats de superfície residencial i no residencial. Així, dels 107 milers de m2 de l'any 2014 s'ha passat a 129 m2 el 2015.

​L'augment de la construcció el provoca l'empenta de les promocions immobiliàries i l'edificació, que puja un 3,8%, i les instal·lacions i els acabats a edificis, que creix un 3,6% respecte a l'any anterior. Aquesta estirada no es dóna, però, al subsector de l'obra civil, que creix un moderat 1,6% mentre que les obres relacionades amb demolicions i terrenys cau un 0,1%.

​Pel que fa a comarques, les que lideren el rànquing a Lleida són el Pla d'Urgell (+7,9%), la Segarra (+6,8%), el Solsonès (+5,2%) i les Garrigues (+4,6%), mentre les que tanquen la llista són la Vall d'Aran (0), l'Alta Ribagorça (-2,1), l'Alt Urgell (-2,5%) i el Pallars Sobirà (-3,3%).