Un estudi de la UdL revela que un 40% dels universitaris ha patit assetjament

Segons el treball, pioner a l'estat espanyol, només el 16% ho denuncia

Redacció
29 de novembre del 2016
Actualitzat a les 12:48h
El 40% d'universitaris assegura haver estat assetjat
El 40% d'universitaris assegura haver estat assetjat | UdL
Un 40 per cent de l'estudiantat universitari s'ha sentit víctima algun cop de l'assetjament predatori o stalking, en persona o a través de tecnologies de la informació i comunicació.
Així ho assenyala una recerca realitzada per la Universitat de Lleida (UdL) que es presentarà aquest dijous a la Facultat de Dret, Economia i Turisme en el marc de la jornada Formes contemporànies de violència de gènere: Stalking. El treball, dirigit per la professora de Dret penal de la UdL Carolina Villacampa, avala la recent inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol (art. 172 ter), tot i que sense valorar l'adequació del delicte o les penes previstes.

Es tracta del primer estudi que s'ha fet a l'Estat espanyol sobre stalking després de la seua incriminació com a delicte. S'emmarca en el projecte de recerca finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre catalanes i quatre del País Valencià. Les conclusions assenyalen que un 44 per cent de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d'aquest patró de conducta insidiós, "constituït per la reiteració de comportaments que fan la víctima objecte d'una atenció indesitjada, com ara temptatives de contactar-hi per mòbil, mail o per altres mitjans, deambular prop de casa seua o del seu lloc de treball, seguir-la... provocant por o intranquil·litat", explica Villacampa.
 
A banda de determinar la taxa de victimització per aquestes conductes en població universitària, aquesta recerca de la UdL estableix les característiques tant de víctima com de victimari, la dinàmica pròpia d'aquests comportaments –tipus, durada i freqüència-, l'impacte que tenen en les víctimes i els efectes psicològics que els generen i, finalment, quines han estat les estratègies d'afrontament adoptades per les víctimes. Només un 16% ho denuncia.