Fundació Món Rural

Alerten que el despoblament és la principal amenaça pels municipis rurals de Catalunya

Els experts apunten la marxa de la població es pot evitar amb la millora del dinamisme econòmic i amb polítiques públiques transversals | La Fundació del Món Rural commemora els deu anys reivindicant el potencial del territori

per Redacció , Lleida, 25 de novembre de 2016 a les 19:02 |
Imatge del municipi d'Àger | Arxiu
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fundació de Món Rural commemora els deu anys de la seva creació reivindicant el potencial del territori més enllà de les grans ciutats. És el missatge comú dels experts que participen a la jornada que s'ha celebrat amb motiu d'aquesta efemèride a l'Auditori del campus de Cappont de la Universitat de Lleida. Apunten que és clau per al futur dels territoris rurals evitar el despoblament amb la millora del dinamisme econòmic i amb polítiques públiques transversals que permetin superar els reptes que encara són vigents. Per exemple, la millora de les comunicacions, tant físiques com tecnològiques, o poder disposar dels mateixos serveis públics que als entorns urbans.

Una setantena de persones han participat a la jornada 'Una dècada de canvis en un Món Rural viu', que s'ha organitzat aquest divendres coincidint amb el desè aniversari de la Fundació del Món Rural. L'objectiu de la sessió és fer balanç d'aquests 10 anys i per això, s'ha convidat economistes, geògrafs, periodistes i ambientòlegs perquè valorin els canvis que ha experimentat el món rural català i plantegin alguns reptes de futur. L'entitat va néixer el 2006 arran de la celebració del I Congrés del Món Rural de Catalunya, que va marcar cinc línies d'actuació : diàleg món urbà/rural, competitivitat, sostenibilitat, vertebració social i repte institucional. Segons ha informat la Fundació, durant aquesta dècada s'han treballat 66 estudis, recerques, informes i publicacions i també s'han celebrat més de 60 jornades.


Ignasi Aldomà, geògraf i professor de la Universitat de Lleida (UdL), que va liderar el projecte de l'Atles de la nova Ruralitat encarregat per la Fundació, ha explicat que el món rural ha aguantat millor la crisi que ha marcat els darrers anys gràcies a la resistència del sector agrari -sobretot del porcí i la fruita- i també al turisme interior, afavorit per nous atractius com els esports d'aventura o el senderisme.

Segons Aldomà, el principal repte de futur és "aconseguir el màxim d'autonomia pels habitants de les àrees rurals, de manera que ells puguin treure el màxim benefici de l'explotació dels propis recursos, que són molt abundants i que són els que necessita la societat urbana". En aquest sentit, ha apuntat com a punts forts a potenciar l'agricultura ecològica i de qualitat, el turisme sostenible i les energies renovables.


En aquest darrer cas, però, ha insistit que cal garantir que les rendes que generen es quedin al territori "i no passi com amb l'energia hidroelèctrica o els gran molins de vent, es creen grans instal·lacions al medi rural però, en canvi, a nivell d'ocupació no signifiquen gairebé res i les rendes se'n van a les grans empreses". "Ha de ser possible que les iniciatives parteixin del mateix territori i el mateix territori es pugui alimentar d'aquestes energies, això és fonamental", ha reiterat.

L'economista i membre del departament de Geografia i Sociologia de la UdL, Ramon Morell, ha posat l'èmfasi en el "repte institucional". Assegura que el Govern ha de definir com vol que sigui el sector agrari català tenint en compte les seves potencialitats i, a partir d'aquí, dissenyar polítiques transversals que impliquin tots els departaments, no només el d'Agricultura. Segons Morell, només d'aquesta manera es podrà garantir que el món rural sigui un sector estratègic que mantingui la cohesió social i vetlli pel patrimoni natural i no passi a dependre només de grans propietaris amb finalitats especulatives.


El director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, ha destacat que la feina feta i les complicitats teixides al llarg dels deu anys de vida de l'entitat els encoratja a "seguir treballant per allò que van ser creats: posar en valor el món rural català pel conjunt de la ciutadania i plantejar solucions als reptes que té la gent que viu i treballa al món rural". Segons Riera, aquests reptes es poden resumir en tres àmbits: la connectivitat tant física com en relació amb internet i les noves tecnologies; fer un món rural viu i sostenible; i generar dinamisme econòmic per tal de fixar la gent al territori.

La benvinguda l'ha donada el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Ansón. A la jornada també hi ha participat el periodista Lluís Foix, l'especialista en economia agrària Lourdes Viladomiu, el doctor en ciències ambientals Martí Boada o el gerent de la cooperativa d'Ivars d'Urgell, Antoni Pané. La cloenda, a partir de les 14h, la presidirà la consellera d'Agricultura Meritxell Serret.

El periodista Lluís Foix ha estat l'encarregat d'abordar el primer dels eixos: diàleg món urbà/rural, del qual ha destacat que cada cop hi ha menys diferències entre un
barceloní i un rural i que el futur del món rural passa per augmentar la productivitat i garantir el relleu generacional.

 

Participació