El rebuig a la violència masclista no es fotografia, es practica

"Ens cal co-educar en la igualtat i posar de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència. No podem permetre que les actituds sexistes segueixin dominant les relacions"

per Crida per Lleida, 25 de novembre de 2016 a les 11:46 |
Una mà contra la violència masclista | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les violències masclistes són l’expressió més greu i devastadora de les actituds masclistes que, de forma latent, existeixen a la nostra societat. No és una violència més, és una violència que les dones patim pel simple fet de ser dones. Aquesta violència és un instrument per a perpetuar la discriminació i les relacions jeràrquiques de gènere.

Les 5 morts en territori català o les 44 a l’Estat espanyol són només la forma més cruenta d’aquesta xacra, el masclisme imperant  que arrossega a les dones a la subalteritat, que permet i fins i tot banalitzar les agressions sexistes als espais d’oci nocturn, als espais públics, la desigualtat salarial, la segregació ocupacional, l’assetjament sexual  o per raó de gènere en els entorns laborals, les violències en l’àmbit de la parella.


La violència institucional que permet retallades tot i les morts any rere any, que vol suprimir nombrosos  Jutjats de violència domèstica, allunyant encara més la justícia de les víctimes, amb la manca de recursos i professionals amb formació especialitzada en la xarxa d’atenció.
Ens cal co-educar en la igualtat i posar de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència. No podem permetre que les actituds sexistes segueixin dominant les relacions entre les parelles joves, que el control i la gelosia formin part del nostre imaginari “d’amor” i que seguim normalitzant  i justificant actituds intolerables.

Des de la Crida volem que Lleida estigui compromesa en l’eradicació de les violències masclistes, per això demanem recursos per millorar la xarxa d’atenció de les dones i infants que es troben en aquesta situació, volem que les dones i les seves filles obligades a marxar de  casa per aquest motiu rebin una atenció especialitzada i de qualitat, que disposin d’un recurs residencial d’urgència municipal, laic i  públic; que es donin les coordinacions necessàries entre tots els serveis implicats  per evitar les re-victimitzacions. Volem una diagnosi de gènere de la ciutat per conèixer amb precisió quines són les millors mesures a aplicar, i no plans d’igualtat que serveixin per justificar subvencions, realitzats sense una participació real.

La violència institucional és latent també en el dia a dia de les dones de la ciutat: quan no es recolza a una mare que està a punt de ser desnonada, quan no s’ofereix suport a una dona immigrada que ha perdut el permís de residència després de 10 anys de treballar per empreses que ocupen sense contracte i sense pagar seguretat social, quan no s’aposta per la prevenció amb un protocol contra les agressions masclistes en les festes populars; quan no es tenen albergs i allotjaments públics i de qualitat per les dones en situació d’exclusió social, les més dèbils i desfavorides... o quan es nomena algú que fa gala del seu masclisme a les xarxes com a assessor de patrimoni cultural.


Exigim a l’Ajuntament de Lleida que es posi del costat de les víctimes, sense dilacions, sense mitges tintes. A les dones que pateixen violència masclista no els soluciona la situació les múltiples fotos institucionals rebutjant les agressions, sinó passos valents i decidits per una Paeria feminista.

 

Participació