El premi de l'estrella Michelin: el triomf d'un cuiner «apassionat» en constant evolució

L'ambient és calmat. Es respira una tranquil·litat que només trenca un telèfon que va sonant. El restaurant La Boscana de Bellvís (el Pla d'Urgell) està rebent una trucada rere l'altra després que aquest dimecres hagi aconseguit la seva primera estrella Michelin. "Hem registrat 40 reserves en un dia", assegura Joel Castanyé, el xef del local que rep el client amb la seva nova jaqueta blanca que porta brodat al pit el segell que l'acredita com un dels millors cuiners d'Europa.

S'abraça amb el personal, mira el mòbil, respon dues trucades, entra a la cuina, es torna a abraçar... assegura que està aclaparat, però se'l veu en la seva salsa. "Tinc les idees molt clares, la cuina m'ha apassionat des de petit. Sóc un boig que la vull 'liar'", afirma rient mentre ordena que es posi una taula extra a uns clients americans que volien dinar i que no tenien lloc perquè aquest dijous el restaurant està ocupat donant vianda als participants d'un certamen de maquinària agrícola.

​"Ara 'fliparan'", diu en veu baixa. La Boscana ofereix un vermut als seus clients dins la mateixa cuina on els vuit cuiners traginen olles i paelles. La parella de Nova Orleans que s'ha aturat al restaurant perquè els hi venia de pas 'flipa', realment. "Quina experiència, no m'ho pensava això", diu ell. Castanyé agraeix el compliment i destaca que la seva gran satisfacció és que el client gaudeixi amb el seu menjar.
 
"Ens ho passem bé i fem passar bé a la gent", diu. Una filosofia molt "cruyffista" que l'ha anat desenvolupant amb els anys tot aprenent de la seva mare i, posteriorment, de Ferran Adrià, amb qui va treballar al Bulli. La seva cuina, però, no trenca tants motlles com la del seu mestre. A la Boscana s'hi troba des de plats construïts amb nitrogen líquid fins als canalons de tota la vida. És una barreja entre tradició i modernitat que ha agradat al jurat dels premis Michelin, reconeguts pel xef quan s'acostaven a tastar els plats sense presentar-se i mig camuflats. "Ja sabia que eren ells", explica.

​Sortit del laboratori del millor cuiner del món, Castanyé diu que el projecte de la Boscana neix quan quan va posar els ulls en una finca propera al municipi Bellvís. Quan en va tenir l'ocasió la va comprar amb els seus germans, els seus socis de qui diu que sense ells no hagués estat possible aquest projecte exitós. Quina és la clau? "la passió". Recorda el dia que Santi Santamaria li va dir que el seu no era un projecte empresarial, sinó el d'una vida. La seva i la de la seva família que fan pinya per tirar endavant aquest negoci que ara agafarà volada.

Al costat de la sala de comensals (que antigament era un estable on s'hi guardaven cavalls) s'hi troba l'espai de casaments i comunions que han ajudat a configurar en els darrers anys una marca de qualitat de la Boscana arreu de les comarques de Lleida. "El boca-orella ens ha ajudat molt", diu Castanyé, que quan es troba sa mare es fon en una abraçada eterna i emocionada. 

​L'estrella guanyada li dedica a ella. Però la pregunta és: i ara què? "ara a millorar", explica. Té en ment fer dos fitxatges en aquesta nova etapa que inicia i en la que se li exigirà més que ara "perquè ens hem posat el llistó molt alt". Castanyé afronta el repte amb ganes tot i que reconeix que tem no poder arribar a tot. Mentrestant, el telèfon continua sonant.