Mas inaugura el primer carrer en honor al 9-N: «La voluntat del poble no la podran inhabilitar»

L'expresident de la Generalitat recorda a Montoliu de Lleida que la consulta va ser "el desafiament més gran que Catalunya ha fet a l'Estat espanyol" i insta a la unitat política contra l'adversari | Carrega veladament contra la CUP i demana deixar de fer el fatxenda i utilitzar "les armes de David" i no "les de Goliat"

19 de novembre del 2016
Actualitzat a les 18:59h
Artur Mas ha inaugurat el carrer 9-N
Artur Mas ha inaugurat el carrer 9-N | Àlvar Llobet
Montoliu de Lleida (Segrià) s'ha convertit aquest dissabte en el primer municipi de Catalunya que té un carrer en honor a la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. La decisió que es va prendre fa mesos en un ple municipal s'ha fet realitat amb la inauguració de la placa commemorativa que ha descobert l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que s'ha donat un petit bany de masses al costat dels altres exconsellers imputats per tirar endavant la consulta; Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.

Els convergents, i la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, han encapçalat una improvisada cervavila política que ha anat recorrent diversos carrers del municipi fins arribar a la via "9 de novembre", un carreró curt, costerut i que no té sortida ja que en un extrem s'hi troba un mur. Aquestes característiques han estat girades argumentalment per l'expresident convergent, que ha considerat que aquest paret simbolitza "una tàpia als nostres adversaris". Per reblar el clau, Mas ha indicat que l'entrada del carrer signfica una via de sortida a les llibertats dels catalans.
 

Imatge del carrer 9 de novembre Foto: Àlvar Llobet


Durant el seu discurs, Mas ha recordat el desafiament que va suposar la consulta del 9-N alhora que ha fet esment als processos judicials que l'Estat espanyol va obrir contra els seus responsables. "La voluntat del poble no l'ha podran inhabilitar", ha afirmat l'expresident, que ha reconegut que el Govern de Catalunya "es va trobar sol" en alguns moments d'aquell procés.
 

Joan Ortega amb Francesc Homs Foto: Àlvar Llobet


El president del PDECat també ha tirat de metàfora per instar a la unitat política de les forces sobiranistes i a treballar amb les armes "de David" i no "amb les de Goliat". D'aquesta manera Mas ha llançat un dard a la CUP, que en els darrers dies ha criticat les decisions del Govern català en relació als casos des desobediència dels càrrecs públics. "Si fem el fatxenda no ens en sortirem", ha assegurat l'expresident, aplaudit en diverses ocasions.

​En una línia similar s'ha posicionat la consellera Serret, que ha recordat el seu passat a l'Assemblea Nacional Catalanat i ha cridat a unir esforços per assolir l'objectiu de la independència.

Expectació dels veïns

Després de signar al llibre d'honor de l'Ajuntament, les autoritats s'han desplaçat fins al carrer per fer la descoberta de la placa commemorativa del carrer '9 de novembre'. amb la frase "En record d'una jornada històrica de convivència, civisme i participació ciutadana". Abans, però, la comitiva ha fet una volta pel poble durant la qual alguns veïns han parat l'expresident per animar-lo i felicitar-lo per la feina feta. També l'han rebut amb aplaudiments quan ha arribat al consistori.

Procés judicial pel 9-N

Cal recordar que el passat 13 d'octubre el jutge instrucció del cas del 9-N va obrir judici oral contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i prevaricació administrativa. Ara esperen, per tant, data de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutge va descartar el delicte de malversació de fons públics, l'únic que podia implicar penes de presó. La Fiscalia Superior de Catalunya demana deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau per l'organització del procés participatiu del 9-N. Mas com a autor dels delictes i les exconselleres com a cooperadores necessàries.

En el cas de Francesc Homs, el ple del Congrés dels Diputats votarà dimarts vinent, 22 de novembre, el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar l'exconseller de la Presidència i portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català per suposadament haver desobeït el Tribunal Constitucional i no aturar el procés participatiu del 9-N del 2014. Previsiblement rebrà el suport de PP, PSOE i C's, els mateixos grups que el 8 de novembre van avalar elevar el suplicatori al ple de la cambra, fet que permetrà que el Tribunal Suprem jutgi Homs per delictes de prevaricació i desobediència.