05
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:23h
El Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS), amb el suport de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida, ha organitzat aquest dissabte un acte divulgatiu i reivindicatiu davant de l'antic monestir romànic de Sant Ruf de Lleida per reclamar públicament que sigui protegit per la Generalitat amb el reconeixement de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). La visita comentada ha congregat més de mig centenar de persones.
L'edifici, de titularitat privada, forma part del patrimoni medieval de la capital del Segrià però és molt desconegut. Durant anys es va utilitzar com a habitatge i magatzem agrícola i ara mateix es troba en estat ruïnós. Al setembre el Departament de Cultura va desestimar la declaració de l'antic temple com a BCIN en la categoria de monument, fet que ha generat malestar entre experts en art, historiadors i entitats culturals de la ciutat.
Ara la conselleria estudia reconsiderar la decisió però, en tot cas, el reconeixement de BCIN seria en la categoria de lloc històric. Les restes del monestir, que es remunten als segles XII-XIII, sí que tenen la catalogació per part de la Paeria de Bé Cultural d'Interès Local. Per això, a l'acte d'aquest dissabte també s'ha demanat a l'Ajuntament que vetlli per protegir les restes i el seu entorn. L'immoble s'ubica a l'Horta de Lleida, a la partida la Plana, i alguns estudis apunten que podria ser l'assaig previ per edificar la Seu Vella, el gran monument de la ciutat.
Els experts fan una crida a protegir Sant Ruf perquè asseguren que és clau per a l'estudi de l'arquitectura de l'època. Els encarregats d'explicar els valors històrics, artístics i socials pels quals es reclama la protecció de l'antic temple han estat els historiadors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Francesc Fité i Joan Ramon González, també historiador, arqueòleg de la Diputació de Lleida i president de l'associació Amics de la Seu Vella.
Els experts consideren que la prioritat no és reconstruir el monestir sinó consolidar l'estructura arquitectònica de l'edifici perquè sigui visitable i contextualitzar-lo perquè tothom pugui valorar la importància històrica i artística de l'indret.
De fet, l'acte d'aquest dissabte ha tingut un primer objectiu de difondre els valors d'un element patrimonial molt desconegut entre els lleidatans. L'ordre dels rufians va abandonar el monestir el segle XV. Aleshores l'immoble se'l va quedar el Bisbat i amb la desamortització del segle XIX va passar a mans privades.
El vessant més reivindicatiu s'ha dirigit cap a la Generalitat, ja que es reclama al Departament de Cultura que reconsideri la seva posició i reconegui l'antic temple com a BCIN. I és que, després de tenir 36 anys l'expedient sobre la taula, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar el 26 de setembre una resolució per la qual es va desestimar la declaració de l'antic monestir de Sant Ruf de Lleida com a Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument.
Arran de les crítiques, el Departament de Cultura ha confirmat a l'ACN que estudia la possibilitat de revisar l'expedient sobre l'antiga església perquè pugui ser reconeguda com a BCIN però en la categoria de lloc històric, "atesa la rellevància històrica d'aquest conjunt patrimonial per al territori de Lleida". Segons fonts del Departament, el nou expedient de declaració es podria tancar en els propers mesos.
D'altra banda, el passat 20 d'octubre, després de la sessió de constitució del Consell Municipal del Patrimoni, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que la Paeria i la família propietària de l'immoble havien arribat a un principi d'acord perquè els particulars cedeixin l'ús de les restes, fet que permetria emprendre accions de conservació patrimonial i rehabilitació conjuntament amb altres administracions. L'Ajuntament també va acordar demanar a la Generalitat que reconsideri qualificar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'edifici, de titularitat privada, forma part del patrimoni medieval de la capital del Segrià però és molt desconegut. Durant anys es va utilitzar com a habitatge i magatzem agrícola i ara mateix es troba en estat ruïnós. Al setembre el Departament de Cultura va desestimar la declaració de l'antic temple com a BCIN en la categoria de monument, fet que ha generat malestar entre experts en art, historiadors i entitats culturals de la ciutat.
Ara la conselleria estudia reconsiderar la decisió però, en tot cas, el reconeixement de BCIN seria en la categoria de lloc històric. Les restes del monestir, que es remunten als segles XII-XIII, sí que tenen la catalogació per part de la Paeria de Bé Cultural d'Interès Local. Per això, a l'acte d'aquest dissabte també s'ha demanat a l'Ajuntament que vetlli per protegir les restes i el seu entorn. L'immoble s'ubica a l'Horta de Lleida, a la partida la Plana, i alguns estudis apunten que podria ser l'assaig previ per edificar la Seu Vella, el gran monument de la ciutat.
Els experts fan una crida a protegir Sant Ruf perquè asseguren que és clau per a l'estudi de l'arquitectura de l'època. Els encarregats d'explicar els valors històrics, artístics i socials pels quals es reclama la protecció de l'antic temple han estat els historiadors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Francesc Fité i Joan Ramon González, també historiador, arqueòleg de la Diputació de Lleida i president de l'associació Amics de la Seu Vella.
Els experts consideren que la prioritat no és reconstruir el monestir sinó consolidar l'estructura arquitectònica de l'edifici perquè sigui visitable i contextualitzar-lo perquè tothom pugui valorar la importància històrica i artística de l'indret.
De fet, l'acte d'aquest dissabte ha tingut un primer objectiu de difondre els valors d'un element patrimonial molt desconegut entre els lleidatans. L'ordre dels rufians va abandonar el monestir el segle XV. Aleshores l'immoble se'l va quedar el Bisbat i amb la desamortització del segle XIX va passar a mans privades.
El vessant més reivindicatiu s'ha dirigit cap a la Generalitat, ja que es reclama al Departament de Cultura que reconsideri la seva posició i reconegui l'antic temple com a BCIN. I és que, després de tenir 36 anys l'expedient sobre la taula, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar el 26 de setembre una resolució per la qual es va desestimar la declaració de l'antic monestir de Sant Ruf de Lleida com a Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument.
Arran de les crítiques, el Departament de Cultura ha confirmat a l'ACN que estudia la possibilitat de revisar l'expedient sobre l'antiga església perquè pugui ser reconeguda com a BCIN però en la categoria de lloc històric, "atesa la rellevància històrica d'aquest conjunt patrimonial per al territori de Lleida". Segons fonts del Departament, el nou expedient de declaració es podria tancar en els propers mesos.
D'altra banda, el passat 20 d'octubre, després de la sessió de constitució del Consell Municipal del Patrimoni, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que la Paeria i la família propietària de l'immoble havien arribat a un principi d'acord perquè els particulars cedeixin l'ús de les restes, fet que permetria emprendre accions de conservació patrimonial i rehabilitació conjuntament amb altres administracions. L'Ajuntament també va acordar demanar a la Generalitat que reconsideri qualificar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional.