La ràbia

«Si culpem els altres sobre la ràbia que sentim, estem assumint que són els altres que controlen les nostres emocions, que decideixen si ens sentim contents, tristos, enrabiats... però realment, no és així»

IPPSIC
03 de novembre del 2016
Actualitzat a les 12:52h
Un nen amb cara d'enrabiat
Un nen amb cara d'enrabiat
Al llarg del dia es poden donar algunes situacions que ens molesten o que, fins i tot, ens enrabien.

És habitual pensar que enfadar-se és quelcom negatiu, però la ràbia no és en ella mateix negativa ni positiva, és una emoció exaltada que es desencadena de la frustració que genera el fet de desitjar alguna cosa que no obtenim, una situació que valorem com a injusta... El que es pot considerar negatiu o positiu és el que nosaltres fem amb la ràbia que sentim, la nostra reacció augmenta o disminueix aquesta emoció desagradable que ens provoca irritabilitat, indignació, fúria, agressivitat...

La ràbia és una energia intensa i interna que vol sortir cap a fora, per tant, l’expressem físicament d’una forma característica: el ritme cardíac i la pressió sanguínia augmenten, per això, a vegades ens posem vermells; tanquem els punys, tensem la musculatura i la mandíbula, ens movem més ràpidament, tenim ganes de cridar... El cos es prepara per l’acció i l’agressió, verbal o física, però és millor no arribar a aquest punt i aprendre a controlar-la.

A ningú li agrada sentir-se enfadat, per això, algunes persones intenten amagar-ho i reprimeixen la seva ràbia. De la mateix manera que no és recomanable expressar la ràbia a través de l’agressió física o verbal, tampoc ho és reprimir-la ja que fer-ho pot generar alts nivell d’ansietat. Com hem dit, la ràbia és una emoció que vol sortir cap a fora i ser expressada, si la reprimim es pot enquistar i generar-nos algun dany.

És important aprendre a reconèixer quan ens sentim enfadats o enrabiats i gestionar-ho de forma correcta. Per fer-ho ens pot ajudar:

- En primer lloc respirar, per regular el ritme cardíac i la tensió muscular. Això també ens ajudarà a controlar el pensament.

-Fer-se preguntes: per què m’he enfadat?, quins motius tinc per estar enfadat?, la situació que m’enfada és molt amenaçadora o estic reaccionant a diferents situacions a la vegada?, què faig amb la situació que m’enrabia?, com expressaria la ràbia que sento i quina és la millor manera de fer-ho?... Si ens interroguem sobre la ràbia, estem ordenant els pensaments i calmant el que sentim.

-Buscar la millor manera per expressar la ràbia. És recomanable fer-ho a través de les paraules, intentant ser el màxim d’assertius possible (enllaç a l’article sobre assertivitat).

-L’activitat física ajuda a regular l’excés d’energia que genera la ràbia, per tant, encara que mentalment ja no ens sentim enfadats, és bo anar a córrer, caminar, saltar... per descarregar-nos físicament. 

-Sortir a fer esport, fer un crit, fer exercicis de relaxació... ens pot ajudar a expressar la ràbia d’una forma més sana que reprimir-la o expressar-la de forma violenta. Parlar calmadament sobre la situació que ens molesta amb algú, també ens pot ajudar.

Sovint ens enfadem amb les altres persones. El que ens diuen no ens agrada, el to que utilitzen ens irrita o la manera en què han fet les coses ens enfada molt. En aquestes situacions, hauríem de considerar que no són ells els que ens fan sentir enfadats sinó la nostra gestió sobre la situació. Si culpem els altres sobre la ràbia que sentim, estem assumint que són els altres que controlen les nostres emocions, que decideixen si ens sentim contents, tristos, enrabiats... però realment, no és així.

Les nostres emocions són nostres i nosaltres som els que hem d’aprendre a identificar-les i gestionar-les, per això, quan ens sentim enfadats és, en part, per com hem actuat nosaltres en una situació en concret, no exclusivament pel que han fet els altres; potser si haguéssim estat més assertius la situació hauria canviat, per això és important reflexionar sobre el que ens ha fet enfadar i aprendre de la nostra reacció.

En conclusió, és important tenir present que sentir-se enfadat no és dolent, ja que ens permet valorar les situacions que ens disgusten i posar límits a les situacions que ens resulten abusives o defensar i respectar els nostres punts de vista; és per això que el benestar psicològic no s’ha de centrar en eliminar o reprimir la ràbia sinó en gestionar i regular la reacció que desencadena aquesta emoció.