02
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:31h
Un jutjat d'Osca ordena ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) que retorni les pintures murals del monestir de Sixena. La magistrada dóna 20 dies als responsables del museu català per detallar com desmuntaran les pintures exposades i quins seran els tècnics responsables del procés.
En la mateixa sentència, requereix també al govern d'Aragó perquè en el termini de deu dies informi el jutjat de les condicions estructurals i climàtiques de la Sala Capitular. Aquesta resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per Aragó sol·licitant l'execució provisional de la sentència dictada el passat 4 de juliol.
Neus Munté ha detallat que l'executiu "no ha rebut oficialment" cap notificació. "El que els puc dir és que esgotarem totes les vies legals. Entenem que es tracta d'un nou despropòsit, no té cap sentit. Estem en el marc d'un procediment judicial que no s'ha acabat", ha apuntat Munté. "Ens mantenim en la necessitat de continuar defensant la nostra posició, perquè hi ha recorregut judicial a explorar", ha ressaltat la consellera.
D'altra banda, el passat 18 d'octubre el jutjat número 1 d'Osca va avisar el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i el director del MNAC, Pepe Serra, de possibles "responsabilitats penals" derivades de l'incompliment d'una ordre judicial si no traslladaven les obres pendents a l'Aragó, l'altre litigi obert a més del de les pintures.
Antecedents judicials d'un conflicte llarg
El jutjat va condemnar el MNAC a restituir al seu lloc d'origen els frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena, que estan exposats al MNAC.
Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.
La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat".
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.
L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir amb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".
El 18 de gener de 2016 va començar el judici. Hi va declarar l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936.
En la mateixa sentència, requereix també al govern d'Aragó perquè en el termini de deu dies informi el jutjat de les condicions estructurals i climàtiques de la Sala Capitular. Aquesta resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per Aragó sol·licitant l'execució provisional de la sentència dictada el passat 4 de juliol.
Neus Munté ha detallat que l'executiu "no ha rebut oficialment" cap notificació. "El que els puc dir és que esgotarem totes les vies legals. Entenem que es tracta d'un nou despropòsit, no té cap sentit. Estem en el marc d'un procediment judicial que no s'ha acabat", ha apuntat Munté. "Ens mantenim en la necessitat de continuar defensant la nostra posició, perquè hi ha recorregut judicial a explorar", ha ressaltat la consellera.
D'altra banda, el passat 18 d'octubre el jutjat número 1 d'Osca va avisar el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i el director del MNAC, Pepe Serra, de possibles "responsabilitats penals" derivades de l'incompliment d'una ordre judicial si no traslladaven les obres pendents a l'Aragó, l'altre litigi obert a més del de les pintures.
Antecedents judicials d'un conflicte llarg
El jutjat va condemnar el MNAC a restituir al seu lloc d'origen els frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena, que estan exposats al MNAC.
Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.
La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat".
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.
L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir amb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".
El 18 de gener de 2016 va començar el judici. Hi va declarar l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936.