28
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a la
1:51h
Àngel Ros va rebre un revés electoral a les darreres eleccions municipals que pocs esperaven. Ell, que com a pitjor resultat havia calculat 10 regidors, va haver de ser investit paer en cap amb vuit edils socialistes i amb la sonsònia del canvi de cicle que els rivals polítics s'encarregaven de repetir. Certament, el PSC no gestiona la Paeria com en les dues passades legislatures de majoria absoluta, (és impossible ara passat el rodet), però Ros ha sabut anar superant els obstacles, de moment, en quasi totes les qüestions de rellevància que s'han anat posant sobre la taula.
L'alcade de Lleida es va procurar d'entrada un soci preferencial que li donés una certa establitat i li evités que la geometria variable acabés amb ell. C's li ha fet de crossa a Ros des de l'inici del mandat, i ho continuarà fent perquè aquest concepte de posicionar-se com un partit "de govern" no li va malament a Ángeles Ribes, la líder ciutadana a la ciutat que fa alguns discursos que podrien firmar els mateixos membres del govern.
Tanmateix, el pacte no escrit entre socialistes i ciutadans no li és suficient a Ros per fermar del tot l'estabilitat del seu govern, i això l'obliga a sortir a buscar socis que estiguin disposats a ajudar-lo. Durant el 2015, Ros va pactar les ordenances fiscals amb C's i la CUP i els pressupostos amb C's i ERC. L'alcalde va ser capaç de salvar els mobles l'any passat en els dos temes cabdals per la Paeria, i enguany va pel mateix camí. Si Ros va aconseguir el suport de les esquerres l'any passat, ara ha trobat nous aliats amb CiU i PP, que li han avalat els nous tributs pel 2017 i que poden encatifar el camí dels nous pressupostos.
L'oposició no ha pogut crear un bloc contra l'alcalde
Però que l'alcalde vagi surfejant en la geometria variable és mèrit seu? no hi ha dubte que l'executiu local han esmerçat hores en intentar arribar a pactes, però tampoc n'hi ha cap en que Ros ha sortit beneficiat de la incapacitat dels partits de l'oposició de bastir un bloc unitari contra ell. La varietat d'idees i conceptes polítics compliquen molt la unitat d'acció que volia liderar Toni Postius, el líder de CiU que manté una freda relació amb Ros.
Els grups municipals de l'oposició (descomptant C's) s'han trobat en diverses ocasions per intentar articular un mur contra Ros (i en algun ple han volgut fer visible la feblesa del seu govern) però les esquerdes sempre han acabat apareixent i les desconfiances han anat en augment. Qui més qui menys ha vist en les ofertes que arribaven del despatx d'alcaldia oportunitats bones que justificaven el trencament d'aquesta "unitat" que es volia construir. Dit d'una altra manera; al final han primat més els interessos de partit que la voluntat de debilitar el batlle.
Les aspiracions polítiques de cada formació i les legítimes voluntats de marcar un relat polític concret han estat determinants per fer fracassar aquest pretès bloc. Lligar la CUP amb el PP i els comuns amb CiU era una fita complicada que s'ha quedat en l'intent i que, potser, ja no es tornarà a provar a tenor de l'enrabiada que tenen alguns partits com ERC després de veure com els convergents s'abracen al PP per rebaixar juntament amb el PSC l'IBI a la ciutat. Mentrestant, Ros es manté. Més cansat i desgastat, però segueix.
L'alcade de Lleida es va procurar d'entrada un soci preferencial que li donés una certa establitat i li evités que la geometria variable acabés amb ell. C's li ha fet de crossa a Ros des de l'inici del mandat, i ho continuarà fent perquè aquest concepte de posicionar-se com un partit "de govern" no li va malament a Ángeles Ribes, la líder ciutadana a la ciutat que fa alguns discursos que podrien firmar els mateixos membres del govern.
Tanmateix, el pacte no escrit entre socialistes i ciutadans no li és suficient a Ros per fermar del tot l'estabilitat del seu govern, i això l'obliga a sortir a buscar socis que estiguin disposats a ajudar-lo. Durant el 2015, Ros va pactar les ordenances fiscals amb C's i la CUP i els pressupostos amb C's i ERC. L'alcalde va ser capaç de salvar els mobles l'any passat en els dos temes cabdals per la Paeria, i enguany va pel mateix camí. Si Ros va aconseguir el suport de les esquerres l'any passat, ara ha trobat nous aliats amb CiU i PP, que li han avalat els nous tributs pel 2017 i que poden encatifar el camí dels nous pressupostos.
L'oposició no ha pogut crear un bloc contra l'alcalde
Però que l'alcalde vagi surfejant en la geometria variable és mèrit seu? no hi ha dubte que l'executiu local han esmerçat hores en intentar arribar a pactes, però tampoc n'hi ha cap en que Ros ha sortit beneficiat de la incapacitat dels partits de l'oposició de bastir un bloc unitari contra ell. La varietat d'idees i conceptes polítics compliquen molt la unitat d'acció que volia liderar Toni Postius, el líder de CiU que manté una freda relació amb Ros.
Els grups municipals de l'oposició (descomptant C's) s'han trobat en diverses ocasions per intentar articular un mur contra Ros (i en algun ple han volgut fer visible la feblesa del seu govern) però les esquerdes sempre han acabat apareixent i les desconfiances han anat en augment. Qui més qui menys ha vist en les ofertes que arribaven del despatx d'alcaldia oportunitats bones que justificaven el trencament d'aquesta "unitat" que es volia construir. Dit d'una altra manera; al final han primat més els interessos de partit que la voluntat de debilitar el batlle.
Les aspiracions polítiques de cada formació i les legítimes voluntats de marcar un relat polític concret han estat determinants per fer fracassar aquest pretès bloc. Lligar la CUP amb el PP i els comuns amb CiU era una fita complicada que s'ha quedat en l'intent i que, potser, ja no es tornarà a provar a tenor de l'enrabiada que tenen alguns partits com ERC després de veure com els convergents s'abracen al PP per rebaixar juntament amb el PSC l'IBI a la ciutat. Mentrestant, Ros es manté. Més cansat i desgastat, però segueix.