21
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
11:55h
A inici de curs o a final de cada trimestre, és habitual que els pares es plantegin la possibilitat de portar al seu fill a un centre de reforç escolar o buscar alguna persona que es faci repàs a casa; però aquestes dues opcions no són vàlides o recomanables per a tothom, és important conèixer i tenir en compte la possibilitat de fer una reeducació psicopedagògica i escollir l’opció més adequada a les necessitats del fill.
La reeducació psicopedagògica és una intervenció psicoeducativa adreçada a alumnes amb alguna dificultat de l’aprenentatge vinculada a algun trastorn específic, com: dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn específic del llenguatge (TEL), trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), discalculia... però no només està adreçada a aquells alumnes amb dificultats d’aprenentatge sinó també a aquells amb altes capacitats o els que volen potenciar el seu rendiment acadèmic. La reeducació té com a finalitat ajudar al nen a desenvolupar estratègies que li permetin millorar el seu rendiment acadèmic i aprenentatge, a partir de les seves potencialitats.
A diferència de les classes de reforç escolar, les sessions de reeducació són portades a terme per un professional de la psicologia, la pedagogia o la psicopedagogia amb una formació específica en els diferents trastorns infantils i de l’aprenentatge.
El reforç escolar va dirigit a alumnes que necessiten un espai per resoldre dubtes, practicar més o estudiar, en canvi, en la reeducació psicopedagògica es treballen i s’estimulen diferents habilitats cognitives: atenció, memòria, percepció, orientació temportal i visoespacial, llenguatge, raonament, planificació, flexibilitat cognitiva, gestió de la frustració... per tant, no es tracta només de treballar el contingut acadèmic marcat des de l’escola, tot i que en algunes sessions, es pot aprofitar el treball escolar per treballar aquestes habilitats. En aquest sentit, l’objectiu de la reeducació és millorar les habilitats cognitives que permeten millorar l’estudi i per tant el rendiment acadèmic.
En les reeducacions no només es treballen continguts acadèmics, sinó que també s’intervé en aspectes emocionals, conductuals i motivacionals. La tasca del professional es centra, a més, en fomentar i millorar l’autoestima, l’autonomia, la motivació, la percepció d’autosuficiència, la frustració, els hàbits de treball, les rutines d’estudi a casa, disminució de conductes inapropiades per la millora del rendiment.
El fet de tractar-se d’una intervenció requereix una avaluació prèvia i completa per conèixer les característiques i el perfil neuropsicològic del nen o adolescent, a més de realitzar avaluacions de revisió per replantejar objectius i estratègies.
En el procés d’intervenció psicopedagògica hi tenen un paper important els pares, que són els que han de prendre consciència de les dificultats dels seu fill i dels comportaments inapropiats associats a un trastorn específic, així com ajudar al seu fill a comprendre’s. En la reeducació, es donen estratègies i tècniques de gestió conductual als pares. En aquest procés, també té un paper important l’escola que es coordina amb el professional per entendre el perfil de l’alumne i vetllar per les seves necessitats, per exemple, elaborant un programa individualitzat que s’adeqüi a les seves característiques. El professional que porta a terme la reeducació també es coordina amb altres professionals que atenen al nen o adolescent: logopeda, psiquiatre, professor de reforç...
Coneixent què són i què es treballa en les reeducacions psicopedagògiques, els pares poden prendre una decisió més adequada a les característiques dels seus fills. Si l’objectiu és millorar el rendiment en una àrea de coneixement específica (matemàtiques, física, biologia...) la millor opció són les classes de reforç escolar, però si el que es busca és millorar el rendiment acadèmic en general, potencial les habilitats cognitives, desenvolupar estratègies i tècniques d’estudi, treballar la motivació o l’organització i planificació de les tasques escolar, l’opció més encertada és la reeducació psicopedagògica.
La reeducació psicopedagògica és una intervenció psicoeducativa adreçada a alumnes amb alguna dificultat de l’aprenentatge vinculada a algun trastorn específic, com: dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn específic del llenguatge (TEL), trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), discalculia... però no només està adreçada a aquells alumnes amb dificultats d’aprenentatge sinó també a aquells amb altes capacitats o els que volen potenciar el seu rendiment acadèmic. La reeducació té com a finalitat ajudar al nen a desenvolupar estratègies que li permetin millorar el seu rendiment acadèmic i aprenentatge, a partir de les seves potencialitats.
A diferència de les classes de reforç escolar, les sessions de reeducació són portades a terme per un professional de la psicologia, la pedagogia o la psicopedagogia amb una formació específica en els diferents trastorns infantils i de l’aprenentatge.
El reforç escolar va dirigit a alumnes que necessiten un espai per resoldre dubtes, practicar més o estudiar, en canvi, en la reeducació psicopedagògica es treballen i s’estimulen diferents habilitats cognitives: atenció, memòria, percepció, orientació temportal i visoespacial, llenguatge, raonament, planificació, flexibilitat cognitiva, gestió de la frustració... per tant, no es tracta només de treballar el contingut acadèmic marcat des de l’escola, tot i que en algunes sessions, es pot aprofitar el treball escolar per treballar aquestes habilitats. En aquest sentit, l’objectiu de la reeducació és millorar les habilitats cognitives que permeten millorar l’estudi i per tant el rendiment acadèmic.
En les reeducacions no només es treballen continguts acadèmics, sinó que també s’intervé en aspectes emocionals, conductuals i motivacionals. La tasca del professional es centra, a més, en fomentar i millorar l’autoestima, l’autonomia, la motivació, la percepció d’autosuficiència, la frustració, els hàbits de treball, les rutines d’estudi a casa, disminució de conductes inapropiades per la millora del rendiment.
El fet de tractar-se d’una intervenció requereix una avaluació prèvia i completa per conèixer les característiques i el perfil neuropsicològic del nen o adolescent, a més de realitzar avaluacions de revisió per replantejar objectius i estratègies.
En el procés d’intervenció psicopedagògica hi tenen un paper important els pares, que són els que han de prendre consciència de les dificultats dels seu fill i dels comportaments inapropiats associats a un trastorn específic, així com ajudar al seu fill a comprendre’s. En la reeducació, es donen estratègies i tècniques de gestió conductual als pares. En aquest procés, també té un paper important l’escola que es coordina amb el professional per entendre el perfil de l’alumne i vetllar per les seves necessitats, per exemple, elaborant un programa individualitzat que s’adeqüi a les seves característiques. El professional que porta a terme la reeducació també es coordina amb altres professionals que atenen al nen o adolescent: logopeda, psiquiatre, professor de reforç...
Coneixent què són i què es treballa en les reeducacions psicopedagògiques, els pares poden prendre una decisió més adequada a les característiques dels seus fills. Si l’objectiu és millorar el rendiment en una àrea de coneixement específica (matemàtiques, física, biologia...) la millor opció són les classes de reforç escolar, però si el que es busca és millorar el rendiment acadèmic en general, potencial les habilitats cognitives, desenvolupar estratègies i tècniques d’estudi, treballar la motivació o l’organització i planificació de les tasques escolar, l’opció més encertada és la reeducació psicopedagògica.