L'Ajuntament de Lleida ha arribat a un principi d'acord amb els propietaris de l'Església de Sant Ruf per cedir l'ús de l'espai al consistori. El Consell Municipal del Patrimoni de Lleida, reunit aquest dijous per primera vegada, també ha acordat demanar a la Generalitat que reconsideri la decisió de denegar el reconeixement de Bé Cultural d'Interès Nacional a aquesta construcció.
Aquesta decisió permetrà dur a terme tasques de conservació patrimonial, per les quals es buscarà la col·laboració d'altres administracions. De fet, el conseller Santi Vila va anunciar fa tres setmanes que la Generalitat exploraria adoptar mesures de protecció d'aquest edifici.
De referent arquitectònic a magatzem agrícola
Aquest monestir va ser un centre religiós emblemàtic de les terres de Lleida amb una història íntimament lligada a la conquesta. Tan és així, que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell van prendre la ciutat al costat dels canonges de l'orde de Sant Ruf d'Avinyó, a qui se'ls hi va cedir terres l'any 1152 per construir el monestir.
Des d'aquell moment va jugar un paper cabdal en l'estructuració econòmica, civil i religiosa de les terres de Lleida, alhora que va contribuir a la difusió d'un determinat model arquitectònic juntament amb la Seu Vella.
La Paeria arriba a un principi d'acord amb els propietaris de Sant Ruf per la cessió de l'espai
El Consell Municipal de Patrimoni demana a la Generalitat que reconsideri la seva negativa de catalogar l'església Bé Cultural d'Interès Nacional
20
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
17:46h