15
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
18:21h
Més enllà de les imatges de violència que arriben diàriament de Síria, el conflicte es tradueix també en més avortaments o més casaments infantils entre les nenes que fugen del conflicte. Són conseqüències de la guerra des d'una perspectiva de gènere que aquest dissabte s'analitzen en unes jornades sobre la dona en zones de crisis humanitàries a Bell·lloc d’Urgell, al Pla d’Urgell.
Les jornades es dediquen habitualment a reivindicar el paper de la dona al món rural però aquest any l’Ajuntament ha volgut anar més enllà i centrar les intervencions en la dona siriana com a víctima del conflicte. Per això s'han convidat diverses especialistes en conflictes internacionals, com la investigadora turca Özgur Günes o Pamela Urrutia, de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. Urrutia ha destacat, per exemple, que els homes moren més com a combatents però hi ha impactes directes i de llarg termini sobre les dones, com la violència sexual. A la jornada també s'han explicat els esforços de les dones sirianes per construir una pau que, de moment, es veu llunyana.
Les jornades es dediquen habitualment a reivindicar el paper de la dona al món rural però aquest any l’Ajuntament ha volgut anar més enllà i centrar les intervencions en la dona siriana com a víctima del conflicte. Per això s'han convidat diverses especialistes en conflictes internacionals, com la investigadora turca Özgur Günes o Pamela Urrutia, de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. Urrutia ha destacat, per exemple, que els homes moren més com a combatents però hi ha impactes directes i de llarg termini sobre les dones, com la violència sexual. A la jornada també s'han explicat els esforços de les dones sirianes per construir una pau que, de moment, es veu llunyana.
La incubadora d'empreses de Bell-lloc d'Urgell ha acollit aquest dissabte la VIII Jornada de la Dona Rural. La iniciativa va néixer amb la voluntat de visualitzar la contribució de les dones al desenvolupament rural, reconeixent la rellevància del seu paper en l'àmbit econòmic, social i cultural. Aquest any, però, l'Ajuntament ha volgut anar més enllà.
Davant del drama de la guerra a Síria i l'èxode de refugiats el focus s'ha posat aquesta vegada en l'anàlisi del paper de les dones en zones de conflicte on es viuen veritables crisis humanitàries. "Vam creure que aquest any havíem de contribuir a fer difusió d'aquesta problemàtica, ja que tots hem de posar el nostra granet de sorra perquè es pugui solucionar", ha explicat ha regidora de la Dona de Bell-lloc, Rosa Romà.
S'ha convidat tres especialistes, una de les quals la turca Özgur Günes, investigadora en Ciències Socials i tècnica al centre internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). Actualment lluita pel dret a la sanitat i per garantir el benestar social en les zones en conflicte, especialment en el cas dels refugiats iazidites al Kurdistan turc.
Günes ha explicat la tasca que estan duent a terme a través del CIEMEN en un camp de refugiats iazidites instal·lats des de l'agost del 2014 al sud-est de Turquia, "unes 1.500 persones, la majoria dones i nens que no tenen cap tipus d'estatus de refugiat, i per tant, no tenen cap dret a l'atenció sanitària ni a cap altre".
Segons la investigadora, aquest és un col·lectiu que encara ho té més difícil que la resta, ja que viuen en un camp de titularitat municipal i "l'estat turc no els vol oferir drets i serveis que sí que tenen els refugiats sirians, iraquians o afganesos", per tant, "és una situació excepcional dins d'un panorama ja de per si prou complicat". El 2017 el projecte continuarà posant l'èmfasi en l'"empoderament, econòmic polític i social de les dones iazidites, clau per al benestar d'elles mateixes i també de la comunitat".
La jornada també ha comptat amb Pamela Urrutia, investigadora del Programa de Conflictes i Construcció de Pau de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, especialitzada en l'anàlisi dels conflictes armats i crisis sociopolítiques, i Cristina Mas, periodista de la secció de Internacional del diari ARA, que ha treballat, entre d'altres, a Bòsnia, Palestina, Líbia o Turquia.
Urrutia ha relatat els efectes específics que la guerra siriana provoca a les dones. Ha explicat, per exemple, com les bombes i altres explosius augmenten els casos d'avortaments i que les ràtios de mortalitat materna creixen pel fet que les dones embarassades no tenen accés a l'atenció sanitària.
"En un conflicte com el sirià, amb tan impacte sobre la societat civil, moltes dones moren directament per la guerra però també hi ha conseqüències de llarg termini que afecten la seva salut o la seva integritat física i psíquica", ha comentat. En aquest sentit, ha recordat que es habitual "l'ús de la violència sexual com a arma de guerra" i moltes joves que volen fugir-ne "s'acaben trobant igualment amb aquest tipus de violència en els països fronterers, on creixen els casos de matrimonis infantils protagonitzats per menors sirianes".
La investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB també ha volgut remarcar, però, el paper actiu que moltes dones estan assumint per construir la pau. Ha citat, per exemple, iniciatives per l'alliberament o intercanvi de presoners, per afavorir l'entrada d'ajuda humanitària o accions per evitar el reclutament forçat de menors.
Cristina Mas s'ha encarregat de recordar l'origen del conflicte, un aixecament contra el règim de Bassar Al-Assad, que considera que queda amagat quan el protagonisme el prenen les onades de refugiats o la lluita contra Estat Islàmic. Mas ha destacat també el paper de les dones, "tant en la mobilització social i política contra una dictadura que les oprimia com també posant-se al capdavant de la lluita per la supervivència en situacions límit com les que es viuen actualment".
A la jornada hi han assistit una seixantena de persones.
Davant del drama de la guerra a Síria i l'èxode de refugiats el focus s'ha posat aquesta vegada en l'anàlisi del paper de les dones en zones de conflicte on es viuen veritables crisis humanitàries. "Vam creure que aquest any havíem de contribuir a fer difusió d'aquesta problemàtica, ja que tots hem de posar el nostra granet de sorra perquè es pugui solucionar", ha explicat ha regidora de la Dona de Bell-lloc, Rosa Romà.
S'ha convidat tres especialistes, una de les quals la turca Özgur Günes, investigadora en Ciències Socials i tècnica al centre internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). Actualment lluita pel dret a la sanitat i per garantir el benestar social en les zones en conflicte, especialment en el cas dels refugiats iazidites al Kurdistan turc.
Günes ha explicat la tasca que estan duent a terme a través del CIEMEN en un camp de refugiats iazidites instal·lats des de l'agost del 2014 al sud-est de Turquia, "unes 1.500 persones, la majoria dones i nens que no tenen cap tipus d'estatus de refugiat, i per tant, no tenen cap dret a l'atenció sanitària ni a cap altre".
Segons la investigadora, aquest és un col·lectiu que encara ho té més difícil que la resta, ja que viuen en un camp de titularitat municipal i "l'estat turc no els vol oferir drets i serveis que sí que tenen els refugiats sirians, iraquians o afganesos", per tant, "és una situació excepcional dins d'un panorama ja de per si prou complicat". El 2017 el projecte continuarà posant l'èmfasi en l'"empoderament, econòmic polític i social de les dones iazidites, clau per al benestar d'elles mateixes i també de la comunitat".
La jornada també ha comptat amb Pamela Urrutia, investigadora del Programa de Conflictes i Construcció de Pau de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, especialitzada en l'anàlisi dels conflictes armats i crisis sociopolítiques, i Cristina Mas, periodista de la secció de Internacional del diari ARA, que ha treballat, entre d'altres, a Bòsnia, Palestina, Líbia o Turquia.
Urrutia ha relatat els efectes específics que la guerra siriana provoca a les dones. Ha explicat, per exemple, com les bombes i altres explosius augmenten els casos d'avortaments i que les ràtios de mortalitat materna creixen pel fet que les dones embarassades no tenen accés a l'atenció sanitària.
"En un conflicte com el sirià, amb tan impacte sobre la societat civil, moltes dones moren directament per la guerra però també hi ha conseqüències de llarg termini que afecten la seva salut o la seva integritat física i psíquica", ha comentat. En aquest sentit, ha recordat que es habitual "l'ús de la violència sexual com a arma de guerra" i moltes joves que volen fugir-ne "s'acaben trobant igualment amb aquest tipus de violència en els països fronterers, on creixen els casos de matrimonis infantils protagonitzats per menors sirianes".
La investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB també ha volgut remarcar, però, el paper actiu que moltes dones estan assumint per construir la pau. Ha citat, per exemple, iniciatives per l'alliberament o intercanvi de presoners, per afavorir l'entrada d'ajuda humanitària o accions per evitar el reclutament forçat de menors.
Cristina Mas s'ha encarregat de recordar l'origen del conflicte, un aixecament contra el règim de Bassar Al-Assad, que considera que queda amagat quan el protagonisme el prenen les onades de refugiats o la lluita contra Estat Islàmic. Mas ha destacat també el paper de les dones, "tant en la mobilització social i política contra una dictadura que les oprimia com també posant-se al capdavant de la lluita per la supervivència en situacions límit com les que es viuen actualment".
A la jornada hi han assistit una seixantena de persones.