18
de març
del
2011
Per què creus que el futur passa per la biomassa?
La biomassa no és la solució del futur ni molt menys, però n’és una part important. La nostra empresa està treballant moltíssim amb biomassa perquè en la zona on estem ubicats té un potencial local molt important a nivell energètic.
Quan fem un estudi sobre les energies renovables, com podria ser, també, l’energia solar, no només fem incidència en temes de sostenibilitat ambiental sinó també en la sostenibilitat econòmica, que és una part fonamental perquè una energia sigui sostenible.
També hi ha una altra part molt important, que amb la biomassa té força incidència, que és la sostenibilitat social. És a dir, que la societat admeti aquest tipus d’energia.
En aquest camp, cal puntualitzar que sempre que parlem de biomassa ens referim a biomassa residual. Per produir la biomassa, els boscos no s’han d’anar a tallar, sinó que s’han de mantenir nets, i aquesta és la biomassa que s’aprofita.
De tota manera, si la producció de biomassa creixés molt...
La biomassa té uns límits, que també té, per exemple, el petroli. A l’Alt Urgell, per exemple, es podrien produir unes 70.000 tones de biomassa residual a l’any. Si superèssim aquesta capacitat de producció, l’encariment del producte reduiria la demanda. En aquest sentit, les lleis del mercat són molt clares. La diferència és que la biomassa no podem pretendre transportarla des de dos mil quilòmetres de distància sinó que, perquè sigui econòmicament sostenible i rentable, s’ha de produir en un radi màxim de 50 Km.
Quins són els avantatges de la biomassa?
Amb la biomassa, el Pirineu recupera una activitat tradicional i una indústria que havien desaparegut i alhora els boscos es revaloritzen econòmicament. Una de les coses bones que té la biomassa és la localització. La biomassa que puguem consumir a la Seu, o que puguin consumir a Tremp o a Puigcerdà, per exemple, s’ha de generar relativament a prop. Per això la indústria, la petita indústria, en aquest cas, que es dediqui a tractar i netejar els boscos ha de ser local. Aquest és un tema molt important, perquè ofereix una sortida a una necessitat local, l’ocupació de la població, amb recursos locals.
A nivell d’usuari, un dels avantatges és que, a diferència del preu del gasoil, que puja i baixa, el preu de la biomassa és estable.
A efectes dels usuaris, aquesta energia es pot adaptar per al consum domèstic?
Es pot adaptar perfectament. Hi ha la possibilitat d’instal·lar una caldera de biomassa per alimentar un circuit de radiadors, o també es pot adaptar una estufa de pèl·let per connectar-la a un circuit ja existent, que actua de forma complementària, de manera que si l’estufa no pot mantenir la temperatura ambiental escollida, llavors s’engega la caldera de gasoil o gas. Aquestes estufes, que tenen una autonomia que dura més d’un dia i són programables, donen un 20% d’energia a l’ambient i la resta d’energia la redirigeixen cap als radiadors. A la Seu ja hi ha algunes famílies que utilitzen aquesta energia per disposar d’aigua calenta i escalfar el pis o la casa.
Quin cost tenen aquestes instal·lacions?
La instal·lació d’una caldera de biomassa encara té un cost molt elevat, però les estufes adaptables tenen un preu raonable. Una estufa d’aire val uns 1.500 euros. Les d’aigua, que són les que s’endollen a un circuit de radiadors, uns 3.000 euros. El que no està ben resolt a nivell de biomassa són les calderes de petita potència. Tecnològicament estan molt ben resoltes, però econòmicament encara són massa
cares. Una caldera de pèl·let per instal·lar en una casa pot arribar a costar entre 14.000 i 16.000 euros, quan una de gasoil en costa uns 3.000. El cost econòmic del combustible, però, es redueix aproximadament en un 70%.
En instal·lacions grans, si sobra energia, es pot vendre?
En aquest cas no. Tota l’energia que genera la biomassa s’aprofita. En aquestes instal·lacions es treballa directament amb l’estella de la fusta. L’estella té un gran avantatge sobre el pèl·let des del punt de vista energètic. El pèl·let és un granulat de fusta que, per fabricar-lo, s’ha hagut de triturar la fusta, assecar-la, compactar-la i transportarla.
Amb l’estella, en canvi, el fet de poder treure la biomassa directament del bosc, trinxar-la en una planta relativament a prop, deixar-la assecar en un cobert ventilat, perquè perdi humitat, i, a l’any següent, poder-la cremar sense haver-la de transportar, redueix el cost econòmic i dóna molt més rendiment. Però aquest sistema només es aplicable en instal·lacions grans, com poden ser pavellons o hotels. En instal·lacions domèstiques, l’energia s’ha de produir amb pèl·let.