04
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
16:54h
L'empresa concessionària dels radars i els semàfors vermells de Lleida portarà la Paeria als tribunals per reclamar una indemnització per les multes als conductors que anaven a més de 50 km/h i que no van ser sancionats perquè l'executiu de Ros va fixar el límit a 65 km/h. Tal com apunta el Comú de Lleida, la UTE reclama a la Paeria 938.835 euros per captures de radar i fotos de semàfor vermell no validades corresponents a 2014.
En aquest sentit, fa públic els dos conceptes de reclamació:
- Nou euros per cadascuna de les 86.521 captures no validades (amb velocitats entre els 55 i els 64 km/h) des de l'inici de funcionament dels radars i fins al 31 de desembre de 2014, un import total de 778,689 euros.
- Nou euros per cadascuna de les 17.794 infraccions no validades de radars (amb velocitats superiors als 65 km/h) i semàfors vermells fins al 19 d'agost de 2014 amb un import total de 160.146 euros. Arnó i Sice entén que segons els plecs, els radars i els semàfors haurien d'haver començat a multar abans.
"Els límits de velocitat s'establiran conjuntament amb l'ajuntament de Lleida"
Aquest article del plec de prescripcions tècniques és la base sobre se sustenta la reclamació de la UTE. La Paeria, segons l'expedient, argumenta que va remetre un mail a la UTE el 28 de juliol de 2014 i que hi ha un altre mail que la UTE va remetre a la Paeria el 20 d'agost de 2014. L'ajuntament considera que aquests dos mails justifiquen que donen compliment a l'esmentat article. Tal com va avançar NacióLleida, el 28 de juliol, l'indentent de la Guàrdia Urbana va enviar un correu electrònic en el que especificava les "ordres" que havia donat l'alcalde Àngel Ros sobre el límit de velocitat, que s'havia de posar a 65 km/h.
La concessionària, per la seva part, argumenta que els límits de velocitat des dels quals realitzaran les propostes de sanció "no han estat establerts conjuntament entre l'UTE i l'Ajuntament", un fet que es desmenteix des del govern de la Paeria, que defensa el plec de condicions com a base per acordar el límit.
Tot i això, l'empresa assegura que no existeix cap document on fixin conjuntament els límits, i considera que l'informe jurídic no té fonament i que es basa en una pura i simple deducció. Conclou que el mail del 28 de juliol de 2014 no representa una fixació conjunta dels límits sinó que és una imposició unilateral de no multar per sota dels 65 km/h.