02
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
2:22h
A la pel·lícula futurista Demolition Man, el policia John Spartan (Silvester Stallone) és rehabilitat al futur després de complir sentència "de congelació" en una "crio-presó" per la mort imprudent de 40 persones en un autobús per capturar al criminal despietat Simon Phoenix (Wesley Snipes) qui, també després de sentència "per congelació", i emparat per obscurs poders polítics, també és alliberat per capturar al líder rebel oposat a una societat dictatorial que, si bé les noves tecnologies, la seguretat i la pau són un aspecte positiu (sempre i quan es pensi com qui mana), les seves prohibicions freguen l’excés i el paroxisme.
El policia John Spartan era conegut amb el sobrenom de "Demolition Man" perquè es deia que, tot i la seva bondat i honradesa pel seu afany de justícia, totes les coses que ell tocava acabaven demolides. I seguint el fil comparatiu, a la ciutat de Lleida, ja ha començat la demolició de l’antic edifici de Magisteri, afectat per aluminosi i abandonat des de fa uns 20 anys, cultiu de brutícia i infeccions (fet que a tota persona corrent li hauria costat una bona multa) i on es preveia la ubicació d’una futura seu centralitzada dels serveis territorials que no es durà a terme per (diuen) "falta de diners", havent estat una bona oportunitat per estalviar costos a l’Administració en lloguers i manteniment immobiliari i, per tant, al poble (ara serà zona d’aparcament).
A més, a aquell edifici ruïnós hi vivia una colònia de més de 20 gats silvestres, abandonats per la falta d’ètica i civilització de gent irresponsable. Uns animals que, tot i tenir mala fama entre certa gent, són clau en l’eliminació de rates i d’altres plagues, tenen dret a una vida digna com tot ésser viu i que, gràcies a la noble acció del personal voluntari de l’associació animalista "Progat Lleida" per rescatar aquests pobres animalets, es va evitar que morissin cruelment sota les runes de l’edifici (al seu dia ja tapiat però la pressió popular va permetre obertures per així no morir al seu interior), davant la inacció per part de cap Administració i a pesar de les signatures en favor que no es tirés al terra l’edifici abans de traure tots els gats (jo vaig també signant al respecte).
I fent una comparació amb la pel·lícula abans esmentada, a la pràctica veiem que, tot i honroses excepcions, tot allò que toca certa classe política també acaba ‘demolida’, per no escoltar la gent, no acceptar suggeriments ciutadans ni de personal expert en matèries, etc. conseqüències demolidores que al final tant persones com animals acaben pagant per aquestes accions.
Però si a la pel·lícula el policia John Spartan sentia al principi nostàlgia pel passat, un cop restaurat un terme mig de govern (ni dictadura ni llibertinatge) i eliminat el criminal Phoenix, al final deia que li agradaria viure en el futur, ara que l’havia demolit completament. I sense invocar tant pessimisme, podrem dir el mateix nosaltres i els nostres descendents respecte al futur cap a on ens porta certa classe política a les ordres del gran capital si no hi ha un Canvi?.
El policia John Spartan era conegut amb el sobrenom de "Demolition Man" perquè es deia que, tot i la seva bondat i honradesa pel seu afany de justícia, totes les coses que ell tocava acabaven demolides. I seguint el fil comparatiu, a la ciutat de Lleida, ja ha començat la demolició de l’antic edifici de Magisteri, afectat per aluminosi i abandonat des de fa uns 20 anys, cultiu de brutícia i infeccions (fet que a tota persona corrent li hauria costat una bona multa) i on es preveia la ubicació d’una futura seu centralitzada dels serveis territorials que no es durà a terme per (diuen) "falta de diners", havent estat una bona oportunitat per estalviar costos a l’Administració en lloguers i manteniment immobiliari i, per tant, al poble (ara serà zona d’aparcament).
A més, a aquell edifici ruïnós hi vivia una colònia de més de 20 gats silvestres, abandonats per la falta d’ètica i civilització de gent irresponsable. Uns animals que, tot i tenir mala fama entre certa gent, són clau en l’eliminació de rates i d’altres plagues, tenen dret a una vida digna com tot ésser viu i que, gràcies a la noble acció del personal voluntari de l’associació animalista "Progat Lleida" per rescatar aquests pobres animalets, es va evitar que morissin cruelment sota les runes de l’edifici (al seu dia ja tapiat però la pressió popular va permetre obertures per així no morir al seu interior), davant la inacció per part de cap Administració i a pesar de les signatures en favor que no es tirés al terra l’edifici abans de traure tots els gats (jo vaig també signant al respecte).
I fent una comparació amb la pel·lícula abans esmentada, a la pràctica veiem que, tot i honroses excepcions, tot allò que toca certa classe política també acaba ‘demolida’, per no escoltar la gent, no acceptar suggeriments ciutadans ni de personal expert en matèries, etc. conseqüències demolidores que al final tant persones com animals acaben pagant per aquestes accions.
Però si a la pel·lícula el policia John Spartan sentia al principi nostàlgia pel passat, un cop restaurat un terme mig de govern (ni dictadura ni llibertinatge) i eliminat el criminal Phoenix, al final deia que li agradaria viure en el futur, ara que l’havia demolit completament. I sense invocar tant pessimisme, podrem dir el mateix nosaltres i els nostres descendents respecte al futur cap a on ens porta certa classe política a les ordres del gran capital si no hi ha un Canvi?.