La netedat independentista

Quan les rucades, fruit de la desesperació o la falta de confiança, queden en l’àmbit privat... doncs, que hi farem!
 
Però si, des de la mala llet, pensen que la gent és idiota i que la demagògia o fotre’ls-hi el pèl és legítim, i així ho demostren en una plana d’un diari, llavors és quan toca un "ja n’hi ha prou" i un "en tinc el pap ple". Faig referència a unes declaracions a Nació Digital d’una candidata a les primàries del PDC a la Federació de Lleida.
 
Aquesta dona és creu la portabandera del PDC, de l’independentisme, de la separació de poders aplicada a la “concentració”, de no voler quotes, d’integrar els associats... Déu meu! Quina aberració. Anem a pams.
 
De fa dies, aquesta candidata s’escarrassa a vincular-se tant com pot a la direcció nacional del PDC. Quan un és mentalment vella política, entén que vendre’s "oficialista" suma i sobretot, garanteix. I per aquí va la cosa... garantir. Més avall esbrinareu el “què” garantir.
 
Sobre la "netedat independentista", un aclariment: no passa per canviar-se el nom de pila. Quan afirma veladament que en Reñé i na Pujol no són "netament independentistes", ella erra el tret. En Reñé, n’ha rebut de tots els colors de sectors espanyolistes per defensar la independència! Públic i notori.
 
I ja que hi som, respondré des de la veritat i la realitat:
Jo també vaig formar part de la "candidatura Gordó". Sí filla, em declaro culpable. I dir que ell o qualsevol de nosaltres, de l’equip, no hem treballat i treballem per l’estat català és mentir i, a mi, insultar-me. Una dada: va ser l’única candidatura amb membres de representació política de la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Per als de l’ ESO, Països Catalans. I per cert, CDC existeix a tots dos territoris perquè en Gordó s’hi va encaparrar (en uns anys ja llunyans i quan molts membres de la direcció... diguem-ne que “passaven del tema”). Ja està, ja ho he dit! I ara, que ens torni a titllar de no indepes... al Joan, a la Rosa i a tots els que hi anem darrere.
 
I si pensa instrumentalitzar els resultats del nostre congrés refundacional, que s’ho repensi... i millor deixi el tema. Possiblement des del carrer Provença li agrairan el silenci i que no toqui el potet, usant-ho per a la seva campanya personalista.
 
Parlem de no concentrar poder? Vull recordar-li a la candidata que el Parlament és una institució. Espero que, Déu no ho vulgui ni els associats tampoc, no sigui necessari que renunciï a la seva acta de diputada, donant exemple del que predica.
 
Per cert, tinguem més respecte pel càrrecs electes del municipalisme i per l’administració local. S’ho han guanyat a pols, posant la seva cara i amb la confiança dels seus veïns. I el municipalisme és la gran força del partit a la demarcació; tinguem-ho molt present. Encara que sigui un camp on ella no ha lliurat mai cap batalla... El seu camp és més el de tirar “de confiances”. Així que ens podria estalviar a tots les lliçons de pseudoètica, que acaben sent allò de “consejos vendo y para mí, no tengo”. Ja m’enteneu... sobretot quan s’ha set quota reiteradament i han creat una nissaga familiar d’ocupació de càrrecs de confiança.
 
I sobre els companys de Reagrupament, i per allò “d’obrir-nos a tothom”, no cal patir. Són part de la candidatura de Reñé. Hi són inclosos fefaentment i a màxim nivell. I si tot va bé, seran membres a la futura Executiva. Cap “postureig”.
 
I fins aquí de moment, perquè n’hi ha un fart...
 
Però per acabar, una confessió: Sóc d’aquelles que creu fermament en la llibertat, la justícia i la veritat, i en defensar el que es pensa sense patir represàlies ni llistes negres. Sí, sóc una romàntica... però #ambveupròpia.