Sant Ruf, de referent arquitectònic a magatzem agrícola

El monestir medieval va ser un dels primers edificis en introduir la volta de creueria alhora que va contribuir a la difusió d'un model juntament amb al Seu Vella

L'església de Sant Ruf de Lleida
L'església de Sant Ruf de Lleida | Arxiu
27 de setembre del 2016
Actualitzat a la 13:44h
El Diari Oficial de la Generalitat feia públic aquest dilluns que el departament de Cultura de la Generalitat ha rebutjat declarar Bé Cultural d'Interés Nacional l'església de Sant Ruf de Lleida. La decisió ha generat queixes a les xarxes socials, on alguns usuaris han lamentat la no catalogació d'aquest monestir. El conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha considerat "un error" aquesta opció presa per Cultura en base a un informe negatiu del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.
  ​En una sèrie de tuits, Velasco recorda la importància històrica d'aquesta església, "un centre religiós emblemàtic de les terres de Lleida amb una història íntimament lligada a la conquesta". En aquest sentit, el conservador recorda que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell van prendre la ciutat al costat dels canonges de l'orde de Sant Ruf d'Avinyó, a qui se'ls hi va cedir terres l'any 1152 per construir el monestir.

​"Des d'aquell moment va jugar un paper cabdal en l'estructuració econòmica, civil i religiosa de les terres de Lleida", diu Velasco, alhora que recorda que Sant Ruf va contribuir a la difusió d'un determinat model arquitectònic juntament amb la Seu Vella. "És un dels primers edificis en introduir la volta de creueria".
 
​A partir del segle XV comença la seva decadència amb l'extinció de la comunitat, i segles més tard, el XIX, passa a mans particulars. Actualment, l'edifici és de propietat privada i en les darreres dècades ha funcionat com a magatzem agrícola. Per Velasco, els valors de Sant Ruf són "com a mínim, iguals al d'altres edificis que sí han estat declarats. I en molts casos, superiors".