10
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:45h
La Generalitat ha commemorat aquest dissabte 10 de setembre la Diada Nacional de Catalunya a Lleida amb una ofrena floral als lleidatans defensors de les llibertats de Catalunya, que ha tingut lloc a les set de la tarda a la Porta dels Bernats del Turó de la Seu Vella. L'acte ha estat presidit pel delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i ha comptat amb una intervenció del diputat al Parlament de Catalunya de Junts pel Sí, Josep Maria Forné, la interpretació musical del Rossinyol, el Cant dels Ocells i els Segadors a càrrec del Cor de l'Orfeó Lleidatà.
Enguany no ha assistit a l'acte cap conseller de la Generalitat ja que coincidia amb l'acte organitzat a Barcelona. Farré ha recordat que l'acte d'aquest dissabte serveix per honorar aquells que van defensar els drets i llibertats col·lectius, l'any 1714 a Barcelona, i set anys abans a Lleida, com també els que ho han fet al llarg de la història de Catalunya.
Enguany no ha assistit a l'acte cap conseller de la Generalitat ja que coincidia amb l'acte organitzat a Barcelona. Farré ha recordat que l'acte d'aquest dissabte serveix per honorar aquells que van defensar els drets i llibertats col·lectius, l'any 1714 a Barcelona, i set anys abans a Lleida, com també els que ho han fet al llarg de la història de Catalunya.
Farré ha recordat en el seu parlament que la primera commemoració pública de l'11 de setembre va tenir lloc fa 130 anys al costat del Fossar de les Moreres i que la més significativa va ser fa quaranta anys a Sant Boi de Llobregat, quan el filòleg, activista i polític, Jordi Carbonell, recentment traspassat, va dir "que la prudència no ens faci traïdors".
També ha fet referència a la primera llei aprovada pel Parlament, el juny de 1980, que va declarar l'11 de setembre com a Festa Nacional de Catalunya i en què es deia que "el recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d'autogovern".
En aquest sentit, Farré ha lamentat que la Generalitat avui "té complicat actuar com a veritable institució d'autogovern" però espera que pugui actuar com a tal i "se li restitueixi el que li és propi". "Fem-ho junts, per convenciment i per necessitat", ha afegit.
El delegat del Govern a Lleida ha reivindicat "la memòria projectada al futur" perquè "allò pel que van lluitar els nostres avantpassats serveixi perquè Catalunya pugui decidir el seu futur polític ara i sempre, pel progrés social d'un poble". Farré ha afegit que "l'únic que no podem fer és deixar de caminar". "Només perden aquells que no perseveren, aquells que abandonen els objectius, aquells que es descohesionen. Nosaltres , com es veurà demà i en molts 11 de setembre, sabem que som un poble que caminem cap a un objectiu ben clar, la plena llibertat nacional d'aquest país", ha conclòs.
Per la seva banda, Forné ha reivindicat un futur de "plenitud nacional", "on puguem decidir en tot allò que sigui per millorar les condicions de vida de les persones", com ara en sanitat, salut o ensenyament i "no estar constantment sotmesos a quina serà la nova manera de limitar la nostra capacitat".
La senyera, ha explicat al seu discurs, "és quelcom més que una bandera, és un símbol de la voluntat de ser i de decidir dels nostres avantpassats que perdura en nosaltres i en la nostra voluntat de construir un futur més just". Forné ha afegit que cal defensar la immersió lingüística "per evitar que el català sigui foraster al seu propi territori". "Cal buscar un projecte integrador com el que proposa el sobiranisme però cal preguntar a la gent i per això defensem el dret a decidir perquè la legalitat ha de tenir legitimitat democràtica", ha conclòs.
Reñé fa una crida a participar a la mobilització de la Diada
Després de la Generalitat, ha tingut lloc la tradicional ofrena floral de la Diputació de Lleida al turó de la Seu Vella. El seu president, Joan Reñé, participarà a la mobilització de diumenge i ha fet una crida a participar a les diverses mobilitzacions de l'Onze de Setembre perquè "són l'avantsala del moment polític més compromès i transcendental de la nostra història", en referència a les lleis de desconnexió que "hauran d'entrar en vigor l'any vinent".
Per Reñé, "l'esforç de tots i les actituds que abandonin els discursos abrandats i estèrils són més necessaris que mai en aquests moments perquè el govern de la Generalitat i el Parlament puguin culminar el seu mandat".
"La maquinària de l'Estat mai no deixa de funcionar contra Catalunya i contra els que creiem que la llibertat fa les persones lliures i no les lleis ni els tribunals", ha afegit Reñé, que, finalment, ha posat rellevància al paper que el món local ha de jugar en la futura república catalana com a "pal de paller, motor social i eix vertebrador de país".
També ha fet referència a la primera llei aprovada pel Parlament, el juny de 1980, que va declarar l'11 de setembre com a Festa Nacional de Catalunya i en què es deia que "el recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d'autogovern".
En aquest sentit, Farré ha lamentat que la Generalitat avui "té complicat actuar com a veritable institució d'autogovern" però espera que pugui actuar com a tal i "se li restitueixi el que li és propi". "Fem-ho junts, per convenciment i per necessitat", ha afegit.
El delegat del Govern a Lleida ha reivindicat "la memòria projectada al futur" perquè "allò pel que van lluitar els nostres avantpassats serveixi perquè Catalunya pugui decidir el seu futur polític ara i sempre, pel progrés social d'un poble". Farré ha afegit que "l'únic que no podem fer és deixar de caminar". "Només perden aquells que no perseveren, aquells que abandonen els objectius, aquells que es descohesionen. Nosaltres , com es veurà demà i en molts 11 de setembre, sabem que som un poble que caminem cap a un objectiu ben clar, la plena llibertat nacional d'aquest país", ha conclòs.
Per la seva banda, Forné ha reivindicat un futur de "plenitud nacional", "on puguem decidir en tot allò que sigui per millorar les condicions de vida de les persones", com ara en sanitat, salut o ensenyament i "no estar constantment sotmesos a quina serà la nova manera de limitar la nostra capacitat".
La senyera, ha explicat al seu discurs, "és quelcom més que una bandera, és un símbol de la voluntat de ser i de decidir dels nostres avantpassats que perdura en nosaltres i en la nostra voluntat de construir un futur més just". Forné ha afegit que cal defensar la immersió lingüística "per evitar que el català sigui foraster al seu propi territori". "Cal buscar un projecte integrador com el que proposa el sobiranisme però cal preguntar a la gent i per això defensem el dret a decidir perquè la legalitat ha de tenir legitimitat democràtica", ha conclòs.
Reñé fa una crida a participar a la mobilització de la Diada
Després de la Generalitat, ha tingut lloc la tradicional ofrena floral de la Diputació de Lleida al turó de la Seu Vella. El seu president, Joan Reñé, participarà a la mobilització de diumenge i ha fet una crida a participar a les diverses mobilitzacions de l'Onze de Setembre perquè "són l'avantsala del moment polític més compromès i transcendental de la nostra història", en referència a les lleis de desconnexió que "hauran d'entrar en vigor l'any vinent".
Per Reñé, "l'esforç de tots i les actituds que abandonin els discursos abrandats i estèrils són més necessaris que mai en aquests moments perquè el govern de la Generalitat i el Parlament puguin culminar el seu mandat".
"La maquinària de l'Estat mai no deixa de funcionar contra Catalunya i contra els que creiem que la llibertat fa les persones lliures i no les lleis ni els tribunals", ha afegit Reñé, que, finalment, ha posat rellevància al paper que el món local ha de jugar en la futura república catalana com a "pal de paller, motor social i eix vertebrador de país".