04
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:19h
El Mayoral Espai d'Art de Verdú (Urgell) ha inaugurat aquest diumenge l'exposició 'Guinovart. La connexió amb Miró', comissariada pels historiadors de l'art Joan Gil i Conxita Oliver, que han comptat amb la col·laboració de la directora i presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart i filla de l'artista, Maria Guinovart. L'exposició compta amb 16 obres de Guinovart i 10 de Joan Miró distribuïdes entre les plantes segona i tercera de la galeria.
Es podrà visitar fins a mitjans de desembre i es considera una avantsala al 2017, quan es commemora el desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, tal com ha explicat la directora del Mayoral Espai d'Art, Cristina Mayoral. En aquest mateix marc, l'Espai Guinovart d'Agramunt exposa també a partir d'aquest diumenge l'exposició 'Diferents mirades', comissariada per la historiadora de l'Art, Lara Vidal i Santorum, que es podrà visitar fins al 12 de febrer.
Es podrà visitar fins a mitjans de desembre i es considera una avantsala al 2017, quan es commemora el desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, tal com ha explicat la directora del Mayoral Espai d'Art, Cristina Mayoral. En aquest mateix marc, l'Espai Guinovart d'Agramunt exposa també a partir d'aquest diumenge l'exposició 'Diferents mirades', comissariada per la historiadora de l'Art, Lara Vidal i Santorum, que es podrà visitar fins al 12 de febrer.
La directora del Mayoral Espai d'Art, Cristina Mayoral, ha explicat que l'admiració que Guinovart sent per Miró es manifesta al llarg de tota la seva trajectòria i que, per aquest motiu han volgut articular aquesta mostra com un "diàleg" de Miró amb Guinovart, per "posar de manifest que el llenguatge plàstic de Josep Guinovart té molts punts de connexió amb Joan Miró".
Aquesta és la primera vegada que el Mayoral Espai d'Art de Verdú exposa Guinovart. Mayoral destaca que l'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de la fundació privada Josep Guinovart.
El deute de Guinovart cap a Miró es palesa en la gran quantitat d'obres en tribut al mestre. En la sèrie 'Homenatge a Miró', 'Les lletres de Miró' o 'Les garrofes de Miró', presentades a la tercera planta, Guinovart recorre a elements iconogràfics evocant l'univers mironià. L'obra 'El garrofer i la llum' es veu "clarament" que està dedicada a Joan Miró.
"Ho veiem perquè el nom de Miró està fet amb les branques d'aquest arbre, el garrofer, que era l'arbre preferit de Joan Miró", explica Mayoral, que afegeix que Miró sempre duia una garrofa a la butxaca perquè el connectava a la terra i amb les seves arrels a Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Precisament aquest és un altre dels punts de connexió entre els dos artistes, ja que tant Guinovart com Miró coincidien en el seu interès per la natura i els objectes senzills. Tots dos també eren molt compromesos amb la llengua i el territori. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart.
La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en ambdós artistes, que s'interessen per la revalorització de tot allò local per valorar després la universalitat, explica Mayoral. Així, "s'estableix un interessant diàleg entre l'obra 'La forca i el drap vermell' de Guinovart i l'escultura 'Le souvenir de la tour Eiffel' de Joan Miró.
Mayoral explica que, mentre en altres obres de Guinovart la connexió amb Miró és evident, en d'altres com en aquesta és més subtil. En algunes peces, Guinovart directament posa Miró a les seves obres, a d'altres utilitza iconografia, signes o colors que usava Miró i en d'altres comparteixen la temàtica.
Aquesta és la primera vegada que el Mayoral Espai d'Art de Verdú exposa Guinovart. Mayoral destaca que l'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de la fundació privada Josep Guinovart.
El deute de Guinovart cap a Miró es palesa en la gran quantitat d'obres en tribut al mestre. En la sèrie 'Homenatge a Miró', 'Les lletres de Miró' o 'Les garrofes de Miró', presentades a la tercera planta, Guinovart recorre a elements iconogràfics evocant l'univers mironià. L'obra 'El garrofer i la llum' es veu "clarament" que està dedicada a Joan Miró.
"Ho veiem perquè el nom de Miró està fet amb les branques d'aquest arbre, el garrofer, que era l'arbre preferit de Joan Miró", explica Mayoral, que afegeix que Miró sempre duia una garrofa a la butxaca perquè el connectava a la terra i amb les seves arrels a Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Precisament aquest és un altre dels punts de connexió entre els dos artistes, ja que tant Guinovart com Miró coincidien en el seu interès per la natura i els objectes senzills. Tots dos també eren molt compromesos amb la llengua i el territori. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart.
La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en ambdós artistes, que s'interessen per la revalorització de tot allò local per valorar després la universalitat, explica Mayoral. Així, "s'estableix un interessant diàleg entre l'obra 'La forca i el drap vermell' de Guinovart i l'escultura 'Le souvenir de la tour Eiffel' de Joan Miró.
Mayoral explica que, mentre en altres obres de Guinovart la connexió amb Miró és evident, en d'altres com en aquesta és més subtil. En algunes peces, Guinovart directament posa Miró a les seves obres, a d'altres utilitza iconografia, signes o colors que usava Miró i en d'altres comparteixen la temàtica.
A 'La forca i el drap vermell' de Guinovart i a l'escultura 'Le souvenir de la tour Eiffel' de Joan Miró hi apareix una forca, amb la qual els dos reivindiquen la terra i les seves arrels, afegeix. D'altra banda, amb 'Mirall Miró' Guinovart posa de manifest, també, el mutu interès per la poesia.
Guinovart i Miró valoren també, explica Mayoral, la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals, que esdevenen empremtes de l'existència. Un món rural que Guinovart va evocar constantment en la seva obra com a conseqüència de l'impacte que li va produir la seva estada a Agramunt (Urgell) durant la Guerra Civil.
Per exemple a l'obra 'Vent i estels' apareix el blat, element simbòlic de generador de vida, fecunditat i creixement. En el cas de 'El sol de l'arengada', el cromatisme s'impregna dels colors de la terra i del mar: ocres, vermellosos, marrons i blaus amaren la seva obra.
Guinovart i Miró valoren també, explica Mayoral, la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals, que esdevenen empremtes de l'existència. Un món rural que Guinovart va evocar constantment en la seva obra com a conseqüència de l'impacte que li va produir la seva estada a Agramunt (Urgell) durant la Guerra Civil.
Per exemple a l'obra 'Vent i estels' apareix el blat, element simbòlic de generador de vida, fecunditat i creixement. En el cas de 'El sol de l'arengada', el cromatisme s'impregna dels colors de la terra i del mar: ocres, vermellosos, marrons i blaus amaren la seva obra.