L'alta densitat de perdiu roja és clau per a la biodiversitat

La recerca, realitzada des de la Universitat de Lleida, l'ha publicada la prestigiosa publicació internacional PLOS ONE

Imatge d'una perdiu roja amb un quinzena de cries
Imatge d'una perdiu roja amb un quinzena de cries | Patrícia Maldonado
Redacció
15 d'agost del 2016
Actualitzat a la 1:28h
les poblacions expansives en alta densitat de perdiu roja silvestre són claus per millorar la biodiversitat, segons una recerca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) que acaba de publicar la prestigiosa publicació internacional PLOS ONE. Segons informa aquest diumenge la UdL, els investigadors han estudiat durant 14 anys la població d'aquestes aus, en decliVI en la major part dels agrosistemes hispànics, a Castella la Manxa.

Concretament, a la finca privada Las Ensanchas de Ciudad Real. De la investigació de la UdL es desprèn que una gestió adequada de les poblacions de perdiu roja silvestre beneficia tant la biodiversitat com la producció de riquesa natural de l'agrosistema, tal i com es posa de manifest a Las Ensanchas, on hi ha presència d'espècies que en altres llocs han desaparegut o estan amenaçades com ara l'àliga imperial ibèrica i el linx ibèric.

La recerca ha analitzat la població de perdius roges per "associar després les dades a les variables meteorològiques i la producció neta primària", segons explica el professor de l'ETSEA, Jesús Nadal.

Així, han comprovat que els anys amb pitjor clima hi ha més problemes de reproducció i, fins i tot, moren exemplars adults, disminuint així la densitat de la població.

Per contra, millors condicions climàtiques contribueixen a fer que la reproducció sigui exitosa. A banda, hi ha altres variables que afecten el potencial reproductor de les perdius, com ara la qualitat de l'hàbitat i, sobretot, l'impacte de la predació en els exemplars adults. 

Es tracta de controlar l'estructura de població de forma que la relació de sexes sigui equilibrada, explica Jesús Nadal, perquè això augmenta el potencial reproductor i, per tant, les possibilitats d'incrementar el nombre d'animals.

També s'ha de garantir la qualitat de l'habitat i regular-ne la població de predadors. "És l'home qui intel·ligentment ha d'exercir aquest paper regulador dels ecosistemes", conclou Nadal.