05
d'agost
del
2016
Actualitzat
a la
1:28h
Les obres de recuperació de l'antic call jueu de la ciutat de Lleida han tret a llum restes de la fonamentació de l'antic Seminari conciliar de la capital del Segrià. L'edifici, del qual es desconeix exactament quan es va començar a construir –tot i que dataria d'entre els segles XVII o XVIII- i que va pertànyer als jesuïtes fins que aquests van ser expulsats de la ciutat, va ser cedit l'any 1773 al Bisbat de Lleida, convertint-se en el primer Seminari de Lleida.
Durant la Guerra Civil l'edificació va ser destruïda i al lloc on s'ubicava s'hi van aixecar els antics blocs del Seminari, que van ser enderrocats fa uns set anys i actualment l'espai que ocupaven acull una zona d'aparcament. L'alcalde accidental del Lleida, Félix Larrosa, ha explicat que caldrà refer el projecte per tal d'incorporar aquesta nova descoberta al projecte de recuperació del call jueu de la ciutat, les obres del qual la Paeria preveu que estiguin acabades a l'octubre.
Durant la Guerra Civil l'edificació va ser destruïda i al lloc on s'ubicava s'hi van aixecar els antics blocs del Seminari, que van ser enderrocats fa uns set anys i actualment l'espai que ocupaven acull una zona d'aparcament. L'alcalde accidental del Lleida, Félix Larrosa, ha explicat que caldrà refer el projecte per tal d'incorporar aquesta nova descoberta al projecte de recuperació del call jueu de la ciutat, les obres del qual la Paeria preveu que estiguin acabades a l'octubre.
Les obres de recuperació de l'antiga cuirassa jueva de Lleida avancen a bon ritme, amb l'objectiu que estiguin enllestides a l'octubre, segons ha dit l'alcalde accidental de la ciutat, Fèlix Larrosa, durant la visita que ha fet aquest dijous als treballs que s'estan duent a terme. Larrosa ha destacat la descoberta en els darrers dies dels fonaments de l'antic Seminari conciliar de Lleida del segle XVII o XVIII, que obligarà a refer el projecte inicial per tal d'encabir-hi també la nova troballa.
En el marc de les obres de recuperació de la cuirassa jueva han anat sortint a la llum diferents restes arqueològiques, majoritàriament dels segles XIII i XIV però també n'han aparegut de posteriors, dels segles XVII, XVIII i posteriors. "No és una obra exempta de dificultat per tal de poder posar en valor el que s'hi va trobant", ha remarcat.
El Seminari conciliar va estar funcionant fins a la construcció de la seu de l'Estudi General –actual edifici del Rectorat de la universitat de Lleida- però les restes van ser visibles fins a la Guerra Civil, segons ha explicat l'arqueòloga municipal, Marta Moran. L'edificació es va anar deteriorant amb els anys després de diversos usos com ara el d'un hospital gestionat per les monges del Sagrat Cor. A partir de la Guerra Civil s'acaba destruint i s'hi aixequen a damunt els antics blocs del seminari, l'espai dels quals ara està ocupada per una zona d'aparcament.
Al marge de la fonamentació de l'antic Seminari conciliar, en les darreres setmanes també s'han localitzat restes del clavegueram del call jueu del segle XIII i que hauria tingut continuïtat fins al XV. L'arqueòloga municipal destaca que les diferents clavegueres que s'han anat trobant d'aquella època "són molt grans", cosa que ha atribuït al fet que es trobin en una zona amb un important pendent.
Recuperació de l'antic call jueu de Lleida
Larrosa ha comentat que tot el que són instal·lacions de serveis bàsics com ara l'aigua ja estan enllestides i ara s'estan duent a terme treballs per consolidar els terrenys per començar a donar forma als vials i jardins de què constarà l'espai. L'alcalde accidental de Lleida ha explicat que un cop enllestides les obres de recuperació del call jueu, les persones que visitin l'espai podran gaudir de les restes que s'han anat traient a la llum amb un sistema de voladissos -que serà l'últim que s'instal·larà- i que permetran donar una visió de conjunt a l'entorn.
Així mateix, Larrosa ha remarcat que la zona que s'està recuperant del call jueu servirà com un node de comunicacions al Centre Històric ja que permetrà accedir-hi tant des del carrer Major, com també des dels carrers dels Dolors, Maranyosa, Sant Cristòfol –que s'obre després de molts anys d'estar tancat-. "Serà un espai de gaudi col·lectiu però també de memòria ja que els visitants podran conèixer la història d'aquest espai" de la ciutat, ha declarat.
En el marc de les obres de recuperació de la cuirassa jueva han anat sortint a la llum diferents restes arqueològiques, majoritàriament dels segles XIII i XIV però també n'han aparegut de posteriors, dels segles XVII, XVIII i posteriors. "No és una obra exempta de dificultat per tal de poder posar en valor el que s'hi va trobant", ha remarcat.
El Seminari conciliar va estar funcionant fins a la construcció de la seu de l'Estudi General –actual edifici del Rectorat de la universitat de Lleida- però les restes van ser visibles fins a la Guerra Civil, segons ha explicat l'arqueòloga municipal, Marta Moran. L'edificació es va anar deteriorant amb els anys després de diversos usos com ara el d'un hospital gestionat per les monges del Sagrat Cor. A partir de la Guerra Civil s'acaba destruint i s'hi aixequen a damunt els antics blocs del seminari, l'espai dels quals ara està ocupada per una zona d'aparcament.
Al marge de la fonamentació de l'antic Seminari conciliar, en les darreres setmanes també s'han localitzat restes del clavegueram del call jueu del segle XIII i que hauria tingut continuïtat fins al XV. L'arqueòloga municipal destaca que les diferents clavegueres que s'han anat trobant d'aquella època "són molt grans", cosa que ha atribuït al fet que es trobin en una zona amb un important pendent.
Recuperació de l'antic call jueu de Lleida
Larrosa ha comentat que tot el que són instal·lacions de serveis bàsics com ara l'aigua ja estan enllestides i ara s'estan duent a terme treballs per consolidar els terrenys per començar a donar forma als vials i jardins de què constarà l'espai. L'alcalde accidental de Lleida ha explicat que un cop enllestides les obres de recuperació del call jueu, les persones que visitin l'espai podran gaudir de les restes que s'han anat traient a la llum amb un sistema de voladissos -que serà l'últim que s'instal·larà- i que permetran donar una visió de conjunt a l'entorn.
Així mateix, Larrosa ha remarcat que la zona que s'està recuperant del call jueu servirà com un node de comunicacions al Centre Històric ja que permetrà accedir-hi tant des del carrer Major, com també des dels carrers dels Dolors, Maranyosa, Sant Cristòfol –que s'obre després de molts anys d'estar tancat-. "Serà un espai de gaudi col·lectiu però també de memòria ja que els visitants podran conèixer la història d'aquest espai" de la ciutat, ha declarat.