03
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
11:15h
El Govern ha acordat aquest dimarts declarar la capella de Sant Jaume i l’església de Sant Martí, a Lleida, béns culturals d'interès nacional. En ambdós casos la declaració s’ha fet en la categoria de monument històric.
La capella de Sant Jaume, també anomenada de Santiago o “El Peu del Romeu”, està ubicada al nucli antic de Lleida i i és un dels indrets per on passa el camí de Sant Jaume. L’església de San Martí de Lleida és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l’estil gòtic.
El nom popular que s’atribueix a la capella de Sant Jaume, ‘El Peu del Romeu’, prové de la tradició segons la qual l’apòstol Sant Jaume, en el seu camí de predicació cap a Saragossa, es va clavar una punxa al peu en aquest mateix indret i uns àngels van baixar amb fanals per ajudar-lo.
Es tracta d’un edifici de planta quadrangular. La planta baixa va ser construïda al segle XV amb estructura de pedra, mentre que les plantes superiors, construïdes en maó, daten del 1883.
Es té constància de l’existència de la parròquia de Sant Martí des de l’any 1168, encara que la construcció de l’edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s’hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d’abandó.
La capella de Sant Jaume, també anomenada de Santiago o “El Peu del Romeu”, està ubicada al nucli antic de Lleida i i és un dels indrets per on passa el camí de Sant Jaume. L’església de San Martí de Lleida és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l’estil gòtic.
El nom popular que s’atribueix a la capella de Sant Jaume, ‘El Peu del Romeu’, prové de la tradició segons la qual l’apòstol Sant Jaume, en el seu camí de predicació cap a Saragossa, es va clavar una punxa al peu en aquest mateix indret i uns àngels van baixar amb fanals per ajudar-lo.
Es tracta d’un edifici de planta quadrangular. La planta baixa va ser construïda al segle XV amb estructura de pedra, mentre que les plantes superiors, construïdes en maó, daten del 1883.
Es té constància de l’existència de la parròquia de Sant Martí des de l’any 1168, encara que la construcció de l’edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s’hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d’abandó.