Animació en 3D per conèixer els efectes de la falta d’aigua en arbres

El bosc mediterrani serà un dels més perjudicats per l'escalfament global. Amb la pujada de temperatures s'espera que en els propers anys vagi augmentant també la sequera d'aquesta zona. Les espècies vegetals s'hauran de sotmetre a faltes d'aigua inusuals i en els casos més dramàtics no podran adaptar-se al nou clima.

L'interior d'un arbre, entre moltes altres estructures, està format per vasos conductors. En condicions normals, pels vasos viatja una columna d'aigua que connecta des de les arrels fins a les fulles i que distribueix els recursos hídrics per tot l'organisme. No obstant, quan hi ha sequera, les plantes tenen una demanda d'aigua molt més gran de la que el sòl pot oferir. Això genera tensions elevades en els conductes, que poden trencar la columna d'aigua i provocar el que es coneix com una embòlia vegetal. Igual que en les persones, una embòlia significa un bloqueig en un punt del sistema circulatori. En la majoria dels casos, les conseqüències per als arbres solen ser menys perilloses que per a les persones gràcies a la gran quantitat de vasos conductors que aquestes tenen , tot i que evidentment en dificulten el seu correcte funcionament.
 

Com reduir la probabilitat que l’arbre pateixi embòlies? En aquest punt es troben Elisabeth M.R. Robert, investigadora Marie Curie al CREAF i Jordi Martínez Vilalta, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu projecte PHLOEMAP intenta descriure detalladament com funcionen els òrgans encarregats del transport d'aigua (els vasos conductors, entre d’altres) i sucres, com reaccionen davant la falta d'aigua i la repercussió que té la sequera a nivell global del bosc. "Si comprenem millor com li afecta a un arbre que els seus vasos no rebin suficient aigua, podrem diagnosticar la seva resposta a la sequera", explica Elisabeth. Segons ella, amb aquesta informació podrem extrapolar el que li passa a un arbre individual que passa set fins al que succeeix al bosc sencer quan s'asseca.

Fins fa poc per deduir l'estructura interna de, per exemple, una branca, s'havien de fer desenes de milers de talls finíssims i observar-los al microscopi. Malauradament, aquest procés era molt tediós i els resultats no proporcionaven tanta informació com de la que ara es disposa. Amb aquesta nova tècnica, la Dra. M.R. Robert ha generat imatges en 3D que permeten tenir una visió completa de l’interior de la mostra. L’eina clau en aquest experiment han estat dos escàners: un per a objectes molt petits que utilitza un mètode molt semblant als escàners dels hospitals, i l’altre que és exactament el mateix que podem trobar als centres hospitalaris per al diagnòstic de tumors.

Les animacions obtingudes s'han presentat ja en alguns esdeveniments, com la roda de premsa europea Shaping future forests – understanding tree responses to extreme climate events de Berlín que va tenir lloc el passat mes d'abril. Durant la presentació dels vídeos, les cares dels investigadors – i públic en general – es resumeixen en una paraula: sorpresa. Habituats a la imatge en un sol pla, ara poden aplicar els seus coneixements a un món tridimensional. "Vaig triar dues espècies que creixen als manglars (Avicennia marina i Sonneratia alba), perquè tenen una estructura interna que els permet  tolerar les grans quantitats de sal del seu ecosistema", explica la investigadora del CREAF.

Elisabeth va conèixer a Jordi Martínez-Vilalta en una conferència i van parlar sobre els projectes relacionats amb la sequera: "Jo ja estudiava com afecta la falta d'aigua a les plantes, però en aquell cas per excés de salinitat. Llavors Jordi em va proposar aprofundir en l'anatomia vegetal i conèixer un nou cas de manca d'aigua: la sequera del bosc mediterrani ". Elisabeth afegeix que "no pensava que podria venir al CREAF amb una beca Marie Curie de la UE. La meva proposta era una entre 7.000 ". A més, confessa que l'èxit va venir gràcies a l'entusiasme que li suscitava el tema: "El projecte m'apassionava. No em vaig centrar en aconseguir la beca, sinó que vaig plasmar el meu interès en poder indagar més en el cas ".

Aquest camí la va portar a obtenir les animacions en 3D que li permetrien complir els seus objectius: conèixer els efectes de la falta d’aigua en arbres. Però moltes investigacions poden derivar de l’anatomia vegetal. En una de les animacions, apareixen diferents conductes encarregats de transportar l'aigua i els minerals absorbits del sòl i repartir-la per tot l'organisme. Així, d’una petita animació podria generar-se tot un estudi del transport als diferents conductes. En l’altre vídeo, es pot apreciar la estructura interna d’una branca i a més, apareixen sorpreses com un túnel d'insectes. No hem d'oblidar que al cap i a la fi estem explorant en l'interior d'una branca.