Quins són els municipis lleidatans més rics i més pobres?

La classificació dels municipis més desafavorits de Catalunya són de les demarcacions de Tarragona i Lleida

Sergi Santiago i Cristina Garde
22 de juliol del 2016
Actualitzat a les 2:25h
Gràfic dels municipis més pobres de Lleida
Gràfic dels municipis més pobres de Lleida | Nd
Els municipis catalans estan entre els més rics de l’Estat espanyol, segons l'informe que ha publicat l'Agència Tributària aquest dimecres i que recull les dades de l'IRPF el 2013. En concret, més de la meitat dels 25 municipis espanyols amb més renda pertanyen a Catalunya. Així, Matadepera (48.804) és el més ric de tots ells i el segon de tot l’Estat. El segueixen Sant Cugat del Vallès (45.901), Cabrils (45.035), Sant Vicenç de Montalt (44.627) i Sant Just Desvern (44.577). Al rànquing dels vint municipis més rics de Catalunya només trobem localitats de la demarcació de Barcelona.

De fet, a la classificació dels vint municipis més rics de l’estat espanyol, hi trobem deu de Madrid, nou de Barcelona i un de València. Cal tenir en compte, però, que les dades de l'Agència Tributària no inclouen la renda bruta del País Basc ni de Navarra. En canvi, la majoria de les localitats amb menor renda pertanyen a Andalusia i Extremadura. El municipi espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón (59.79), a Madrid, i el que disposa d’una renda bruta més baixa és Esparragosa de la Serena (11.916), a Badajoz.
 
ELS 20 MUNICIPIS MÉS RICS DE CATALUNYA
 
 
A Catalunya, la renda bruta mitjana de les famílies és de 27.540 euros. Els primers vint municipis catalans més rics pertanyen a la demarcació de Barcelona, on trobem algunes ciutats grans i d'alt nivell adquisitiu, com Sant Cugat del Vallès, Castelldefels o Sitges. Tanmateix, al rànquing, més de la meitat són pobles que no arriben als 10.000 habitants, como ara Avinyonet del Penedès, que es troba en la setena posició en la classificació catalana i en el número 13 a la classificació de tot l'estat espanyol. La capital del país, Barcelona, tanca la classificació de les vint localitats més riques.
 
ELS 20 MUNICIPIS MÉS POBRES DE CATALUNYA
 
 
A l'altra banda de la classificació, d'entre els vint municipis amb menys renda de Catalunya, quatre (Arbeca, Isona i Conca Dellà, Torres de Segre i Torregrossa) pertanyen a la demarcació de Lleida. La resta, un total de 16 localitats, són de la demarcació de Tarragona. Cal destacar que tot i que és a la demarcació de Lleida on la renda mitjana és més baixa, gairebé tots els municipis més desafavorits es troben a Tarragona.
 
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE BARCELONA
 
 
La renda bruta de Barcelona, de 28.608 euros, és la més alta de les quatre demarcacions catalanes i la segona de tot l'estat espanyol. Matadapera (48.804), Sant Cugat del Vallès (45.901), Cabrils (45.035), Sant Vicenç de Montalt (44.627) i Sant Just Desvern (44.577) són els més rics no només de Barcelona, sinó de tot el país. De fet, Matadapera és el segon amb major renda de l’estat espanyol, Sant Cugat el sisè i Cabrils el vuitè. També hi destaca el fet que dels vint primers més rics de tota Catalunya, sis pertanyen a Maresme.

Per contra, les localitats barcelonines més pobres són Santa Margarida de Montbui (19.598), Vilanova del Camí (20.343), Badia del Vallès (20.340), Torrelles de Foix (20.490) i La Pobla de Lillet (20.752). 
 
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE GIRONA
 
 
La renda bruta mitjana a Girona és de 24.384 euros, la segona més alta de les quatre demarcacions catalanes. Fornells de la Selva (33.184), Peralada (31.032), Sant Gregori (30.374), Girona (28.837) i Llers (28.763) són els municipis gironins més rics.

Salt (20.164) és el municipi gironí que disposa d’una renda bruta mitjana menor. Les Planes Hostoles (20.463), Maçanet de la Selva (21.123), Verges (21.364) i La Bisbal Empordà (21.540) completen la cua d’aquesta classificació.
 
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE TARRAGONA
 
 
A la demarcació tarragonina, la renda bruta mitjana és lleugerament inferior a la de Girona, de 24.285 euros. Castellvell del Camp (32.443), Altafulla (32.122), Almoster (31.749), Flix (30.750) i Ascó (30.088) són les localitats més riques. Tarragona ciutat (28.370) no apareix fins al desè lloc de la classificació.

Tarragona compta amb els cinc municipis amb menys renda de Catalunya. Batea (14.964), amb prop de 1.900 habitants, és l’única localitat catalana que no arriba a la barrera dels 15.000 euros de renda bruta mitjana. Horta de Sant Joan (16.085), Pinell de Brai (16.172), Perelló (16.607) i Camarles (16.868) són els altres quatre municipis que disposen d’una renda més baixa.
 
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES A LLEIDA
 
 
Lleida (23.334 euros) és la demarcació amb la renda bruta mitjana més baixa de Catalunya. Alpicat (30.191), Torrefarrera (26.500), Lleida ciutat (25.327), Pont de Suert (25.289) i Benavent de Segrià (24.426) són els municipis lleidatans més rics.

A l'altra banda de la classificació, La vila d’Arbeca (17.550) és la localitat lleidatana amb menys renda, seguida d’Isona i Conca Dellà (17.745), Torres de Segre (17.846), Torregrossa (18.022) i Seròs (18.843).

 
Anàlisi: Els municipis més rics són els més residencials
Xavier Segura, vocal de la Junta del Col·legi d’Economistes de Barcelona, destaca que els municipis més rics “són aquells residencials, que estan a la vora de la gran ciutat”. Aquest fet explica que 14 de les localitats amb més renda pertanyin al Maresme. “Això és diferent a la riquesa que genera el municipi”, explica Segura. El PIB que generen aquests municipis no ha de ser necessàriament major, ni tampoc tenen per què tenir més indústries.

Tanmateix, és cert, segons Segura, que una anàlisi general de les dades desvetlla que les demarcacions més riques es corresponen amb les que més economia desenvolupen. Només així s'entén que la demarcació de Madrid o de Barcelona liderin la classificació a nivell general, i que a la cua hi siguin zones d'Extremadura i Andalusia.

També detalla l'economista que els tècnics, a l'informe de l'Agència Tributària, utilitzen la mitjana com a eina d'anàlisi perquè és la que millor permet una ponderació entre municipis, tot i que de vegades pot no ser "estrictament representativa com ho seria un càlcul de mediana", com ocorre en municipis com Castelldefels, on les rendes més altes fan variar a l'alça la mitjana.