16
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
2:34h
Un dels arguments que la jutgessa d'Osca ha fet servir per justificar la sentència a favor del trasllat de les obres del Monestir de Sixena que van ser venudes a la Generalitat és que aquesta venda es va fer als anys cinquanta, més tard de la seva declaració com a Monument Nacional, l'any 1923.7.- Les fotos que ho proven: reixa a la catedral d'Osca, i un cop ja a Torreciudad. pic.twitter.com/WxdiWVUQUP
— Albert Velasco (@velasc_alberto) 15 de juliol de 2016
En aquest sentit, el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha volgut contradir aquesta justificació mitjançant una sèrie de piulades a Tuiter on indica el ''cas flagrant que invalida aquest argumentari''. S'ha referit a la Catedral d'Osca, que va ser declarada Monument Nacional el 1924, i segons la documentació recollida per Velasco, va vendre obres més enllà d'aquesta data.
Albert Velasco ja va generar rebombori aquesta setmana a la xarxa social amb una sèrie de piulades on posava en entredit la reclamació d'Aragó pels béns de Sixena que va comprar Catalunya quan hi ha diverses peces d'aquest monestir per diferents museus de l'Estat, una d'elles venuda al 2002 al Prado.
Pel que fa a la Catedral d'Osca, en concret l'any 1969 és quan van començar-s'hi a fer treballs de restauració que van suposar el desmuntatge del cor. Segons Velasco es van vendre la reixa i altres obres, segons el conservador del museu lleidatà, que fa dos dies va posar en qüestió el fet que Aragó només reclama les obres de Sixena que va comprar la Generalitat mentre n'hi ha d'altres del mateix monestir al Prado i al Museu de Toledo entre d'altres.
Així mateix, Velasco explica que l'any 1969 també va començar-se a construir el santuari de Torreciudad, propietat de l'Opus Dei i en un escrit de l'arquitecte autor del projecte s'explica que va adquirir obres d'art als canonges d'Osca.
Aquest testimoni, segons el conservador, explica en primera persona que eren ''objectes que els van sobrar de la restauració'', com la reixa del cor, que va ser venuda i instal·lada al santuari de Torreciudad i on a través d'unes fotos que el mateix Velasco publica a la xarxa social es pot apreciar. Així mateix, a Torreciudad també hi ha avui en dia dues piques baptismals i dos àngels de la Catedral d'Osca, venuts al mateix lot que la reixa, diu Velasco.
Per tot plegat, segons el conservador de Museu de Lleida, aquestes vendes ''deixen en evidència'' la jutge d'Osca quan diu que la declaració del Monument Nacional a Sixnea de 1923 va aturar les vendes de patrimoni.
Pel que fa a la Catedral d'Osca, en concret l'any 1969 és quan van començar-s'hi a fer treballs de restauració que van suposar el desmuntatge del cor. Segons Velasco es van vendre la reixa i altres obres, segons el conservador del museu lleidatà, que fa dos dies va posar en qüestió el fet que Aragó només reclama les obres de Sixena que va comprar la Generalitat mentre n'hi ha d'altres del mateix monestir al Prado i al Museu de Toledo entre d'altres.
Així mateix, Velasco explica que l'any 1969 també va començar-se a construir el santuari de Torreciudad, propietat de l'Opus Dei i en un escrit de l'arquitecte autor del projecte s'explica que va adquirir obres d'art als canonges d'Osca.
Aquest testimoni, segons el conservador, explica en primera persona que eren ''objectes que els van sobrar de la restauració'', com la reixa del cor, que va ser venuda i instal·lada al santuari de Torreciudad i on a través d'unes fotos que el mateix Velasco publica a la xarxa social es pot apreciar. Així mateix, a Torreciudad també hi ha avui en dia dues piques baptismals i dos àngels de la Catedral d'Osca, venuts al mateix lot que la reixa, diu Velasco.
Per tot plegat, segons el conservador de Museu de Lleida, aquestes vendes ''deixen en evidència'' la jutge d'Osca quan diu que la declaració del Monument Nacional a Sixnea de 1923 va aturar les vendes de patrimoni.