14
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
14:26h
El litigi sobre l'art de Sixena ha enfrontat els governs de Catalunya i Aragó i ha mobilitzat part de la societat cultural catalana, que defensa que les peces s'han de conservar a Catalunya per no trencar la unitat de les col·leccions. La sentència del jutjat d'Osca que fixa l'entrega de les obres en data límit al 25 de juliol serà acatada per la Generalitat segons ha indicat el conseller de Cultura Santi Vila, que ha demanat més temps per complir els tràmits per fer-ho possible.
En aquest context, el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha posat en qüestió la voluntat cultural i artística de l'executiu aragonès i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena elaborant una llista d'obres d'art del Monestir de Sixena que es troben en museus no catalans i que no han estat reclamades per Aragó.
En aquest context, el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha posat en qüestió la voluntat cultural i artística de l'executiu aragonès i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena elaborant una llista d'obres d'art del Monestir de Sixena que es troben en museus no catalans i que no han estat reclamades per Aragó.
Les motivacions polítiques que s'intueixen al veure aquesta llista han estat rebatudes, però, per la historiadora de l'art aragonesa Marisancho Menjón, que en declaracions a NacióLleida assegura que al Museu de Lleida i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) també hi han obres del monestir de Sixena que no estan reclamades per Aragó. Per bastir el seu argumentari, Menjón assegura que cal tenir en compte que les peces reclamades són les que van ser comprades després del 1923, any en que el monestir va ser declarat Monument Nacional.
Obres de Sixena ubicades a Catalunya i que no es reclamen
Obres de Sixena ubicades a Catalunya i que no es reclamen
D'aquesta manera, la historiadora apunta que les obres adquirides abans d'aquest any resten als museus catalans i espanyols sense que se n'hagi reclamat l'entrega, un extrem que ha estat contrastat per aquest diari. Com a exemple, Menjón posa el retaule de la Virgen del Comendador, conservat al MNAC i venut l'any 1918 i les taules de Sant Joan, Sant Fabià i Sant Sebastià (foto), venudes el mateix any i ubicades també al MNAC. També apunta que les taules de la Pietat de Sixena conservades al Museu de Lleida des del 1970 no es reclamen perquè "no van ser venudes i segueixen en dipòsit".
Per reblar el clau, Menjón indica que el tron prioral de Blanca d'Aragó datat del segle XIV tampoc entra en el litigi ja que va ser donada el 1906, i, per tant, no en el lot venut després del 1923.
La historiadora assegura que aquests fets "desmenteixen les motivacions polítiques", alhora que denuncia els pals a les rodes que ha posat el Museu de Lleida per accedir a les obres que estan al dipòsit i que formen part del conjunt artístic inclòs en aquest litigi de Sixena.
Catalunya i Aragó topen per la declaració de Monument Nacional del 1923
La interpretació de la declaració del Monestir de Sixena com a Monument Nacional l'any 1923 és el que ha fet topar els governs d'Aragó i Catalunya. Els catalans consideren que la catalogació del monestir es vincula només a l'edifici i no a les obres que s'hi troben a l'interior, un argument que és rebatut pels aragonesos, que consideren que aquesta declaració nacional dóna dret a reclamar les obres comprades després d'aquest any.