Ajudar als infants a superar les seves pors

“Mama, tinc por!”: a la foscor, a sorolls estranys, als trons, a quedar-me sol, a algun animal... Són moltes les situacions que poden fer sentir por als infants i, en algunes ocasions, és adaptatiu que se sentin espantats. La por és una emoció que actua com a mecanisme de defensa davant d’aquelles situacions que poden ser perilloses i ens permet reaccionar amb rapidesa, per tant, tenir por és necessari perquè ens ajuda a estar alerta i preveure el risc o el perill. Però experimentar por no sempre és ocasionat per una amenaça real, també es pot desencadenar per la nostra imaginació.

La desconfiança i el temor són pors menors i resulten molt habituals en els infants, ja que acostumen a sorgir en aquelles situacions noves i desconegudes. La vida dels nens està plena de primeres vegades i, per tant, és normal que sentin por. En aquestes ocasions, seria recomanable mostrar a l’infant que entenem la seva desconfiança o temor i animar-lo a enfrontar-s’hi amb la nostra ajuda i suport.

El terror, el pànic o la fòbia són pors majors que generen més patiment, es tracta de pors que no es poden justificar per indicis racionals, hi intervé la imaginació i pensament de l’infant. Per exemple, és normal sentir por davant d’un gos gros, no voler tocar-lo ni estar-hi a un metre de distància, però és un problema quan aquesta por apareix veient un gos petit o gros, lligat i a uns metres de distància.

Les fòbies són irracionals i generen angoixa que els nens poden expressar en forma de crits, ganes de marxar corrents, necessitat de pujar a coll de l’adult, plorar desesperadament... El que seria esperable és que aquestes fòbies anessin disminuint a mesura que l’infant creix, ja que les pors formen part del procés de maduració.
Per treballar les pors amb els nostres fills i filles, l’equip de psicòlegs de IPPSIC aconsellen:

• No renyar a l’infant ni obligar-lo a canviar d’actitud davant la situació que l’atemoreix. És millor explicar-li que és normal tenir por, que és bo expressar-la i que nosaltres l’ajudarem a gestionar-la.
• És important comunicar-nos amb l’infant i ajudar-lo a analitzar la situació, concretant què és el que li fa sentir por exactament i tractant el tema amb naturalitat.
• No és recomanable afrontar a l’infant amb la seva por de cop, és millor acompanyar-lo de forma progressiva a la situació que l’espanta. Per exemple, si veiem que s’acosta un gos convé no evitar-lo canviant de vorera, és preferible distreure el nen parlant d’alguna cosa que li agradi i desviar la seva atenció, per a què estigui més relaxat davant el que li fa por.
• És bo ajudar-lo a analitzar la situació que li genera terror de forma racional, perquè vegi que està fora de perill i que no li passarà res.
• Animar-lo a avaluar el seu nivell de por l’ajudarà a ser conscient de la seva ansietat i de com aquesta va disminuint.
• Convé proporcionar-li estratègies per tranquil·litzar-se: respiracions profundes, pensar en coses agradables, recordar “No estàs en perill”...
• Tan o més important que acompanyar a l’infant quan sent por, és la reacció de l’adult, que s’hauria de mostrar tranquil per donar seguretat a l’infant. 
• Convé evitar atemoritzar innecessàriament ni transmetre les pròpies pors a l’infant.

Quan les pors irracionals no disminueixen passat un temps i generen malestar a l’infant, és moment de demanar ajudar a un professional.