04
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
16:28h
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha tornat a denunciar que el model d'aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) 2015-2020 a l'estat espanyol, basat en un criteri de repartiment de fons estatal, "no respon a les necessitats dels diferents sectors de producció catalans", alguns dels quals "en surten especialment perjudicats", com és el cas de la vinya i la fruita dolça.
És per això que el Govern reclama la transferència directa dels fons de la PAC que corresponen a Catalunya, per poder dissenyar i implementar un model propi que permeti "una millor gestió dels ajuts, adaptats a la realitat agrària" del país, segons ha defensat Serret. El 2015 ha estat el primer any d'aplicació de la nova PAC i, en total, els ajuts directes han suposat 262,5 milions d'euros, xifra que suposa una pèrdua de 5 milions d'euros en els darrers dos anys per al sector agrari català.
És per això que el Govern reclama la transferència directa dels fons de la PAC que corresponen a Catalunya, per poder dissenyar i implementar un model propi que permeti "una millor gestió dels ajuts, adaptats a la realitat agrària" del país, segons ha defensat Serret. El 2015 ha estat el primer any d'aplicació de la nova PAC i, en total, els ajuts directes han suposat 262,5 milions d'euros, xifra que suposa una pèrdua de 5 milions d'euros en els darrers dos anys per al sector agrari català.
La campanya del 2015 ha estat la primera del nou període de la PAC 2015-2020, en què s'ha aplicat un nou sistema d'ajuts per a l'agricultura i la ramaderia, basat en un complex sistema. Davant el repte que han suposat aquests canvis, que han requerit de nous controls i la implementació de noves tecnologies, el Departament d'Agricultura ha simplificat les tramitacions i ha fet els pagaments en el termini establert, segons ha donat a conèixer aquest dilluns la consellera Meritxell Serret, que ha fet balanç aquest dilluns del primer any d'aplicació de la nova PAC, acompanyada del director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson.
En total, els ajuts directes han representat 262,5 milions d'euros per al sector agrari català. Aquesta xifra significa una pèrdua de 5 milions d'euros en els últims dos anys per al sector agrari de Catalunya, segons ha remarcat Serret. Per això, la responsable d'Agricultura ha tornat a insistir que l'aplicació de la PAC amb un criteri de repartiment de fons estatal "no respon a les necessitats dels diferents sectors de producció catalans", sobretot pel que fa a la vinya i a la fruita dolça.
És per aquest motiu que des del Govern es reclama la transferència directa dels fons de la PAC que corresponen a Catalunya, l'anomenat 'sobre català', per tal de de poder dissenyar un model propi de la PAC, "que permeti una millor gestió dels ajuts, adaptats a la realitat agrària de Catalunya". "Amb un model propi podrem ser més competitius, sostenibles i adaptar-nos a les necessitats i demandes dels consumidors", ha defensat la consellera.
Dels 262,5 milions d'euros abonats en la campanya 2015, 233,7 milions d'euros corresponen a ajuts no associats a la producció (pagament base, pagament verd i complement de joves), dels quals s'han beneficiat 49.551 agricultors; 24 milions d'euros són ajuts associats a la producció ramadera, amb 4.482 beneficiaris, i 4,6 milions d'euros són d'ajuts associats als cultius, que han beneficiat 13.375 productors.
Per primera vegada, aquesta PAC ha incorporat la figura de l'agricultor actiu -una llarga reivindicació del sector-, de forma que els ajuts es destinen a persones que acrediten la seva activitat professional agrària. Segons ha destacat Serret, aquest fet ha suposat que s'hagi reduït el nombre de beneficiaris respecte a les campanyes anteriors, però que els ajuts s'hagin concentrat en les persones que exerceixen l'activitat agrària i n'assumeixen el risc empresarial.
Respecte a l'any anterior, la PAC 2015 ha suposat una reducció dels ajuts de 730.494 euros, i respecte al 2013 el descens ha estat de 5.090.420 euros. Per això, des del Departament d'Agricultura denuncien que l'actual model de la PAC, basat en uns criteris estatals en el repartiment dels ajuts, "penalitza sectors de producció amb molt de pes a Catalunya".
En concret, "penalitza" el model vitivinícola català, basat en una producció de qualitat al voltant de les denominacions d'origen, ja que els diners pels ajuts que rep aquest sector es van generar amb els ajuts a la destil·lació d’alcohols de vins de baixa qualitat, "situació que sí beneficia altres comunitats autònomes que van portar molta més producció a la destil·lació que Catalunya".
Segons Agricultura, la fruita dolça és un altre sector que en surt "perjudicat" amb l'actual model de la PAC, ja que els diners pels ajuts que rep aquest sector es van generar en la fruita que va anar a transformació, motiu pel qual "queda fora tota la superfície de fruita que anava a consum com a fruita fresca".
Davant aquest context, que s'arrossega pel manteniment de la referència històrica dels ajuts, l'objectiu de Catalunya és disposar dels seus propis fons per poder definir una PAC pròpia i ajustada a la realitat del sector agrari català, "que serveixi per orientar-lo cap a una major competitivitat i sostenibilitat, amb l'objectiu final de garantir la producció d'aliments sobre la base d'unes produccions bones, sanes i segures", ha insistit Meritxell Serret.
En total, els ajuts directes han representat 262,5 milions d'euros per al sector agrari català. Aquesta xifra significa una pèrdua de 5 milions d'euros en els últims dos anys per al sector agrari de Catalunya, segons ha remarcat Serret. Per això, la responsable d'Agricultura ha tornat a insistir que l'aplicació de la PAC amb un criteri de repartiment de fons estatal "no respon a les necessitats dels diferents sectors de producció catalans", sobretot pel que fa a la vinya i a la fruita dolça.
És per aquest motiu que des del Govern es reclama la transferència directa dels fons de la PAC que corresponen a Catalunya, l'anomenat 'sobre català', per tal de de poder dissenyar un model propi de la PAC, "que permeti una millor gestió dels ajuts, adaptats a la realitat agrària de Catalunya". "Amb un model propi podrem ser més competitius, sostenibles i adaptar-nos a les necessitats i demandes dels consumidors", ha defensat la consellera.
Dels 262,5 milions d'euros abonats en la campanya 2015, 233,7 milions d'euros corresponen a ajuts no associats a la producció (pagament base, pagament verd i complement de joves), dels quals s'han beneficiat 49.551 agricultors; 24 milions d'euros són ajuts associats a la producció ramadera, amb 4.482 beneficiaris, i 4,6 milions d'euros són d'ajuts associats als cultius, que han beneficiat 13.375 productors.
Per primera vegada, aquesta PAC ha incorporat la figura de l'agricultor actiu -una llarga reivindicació del sector-, de forma que els ajuts es destinen a persones que acrediten la seva activitat professional agrària. Segons ha destacat Serret, aquest fet ha suposat que s'hagi reduït el nombre de beneficiaris respecte a les campanyes anteriors, però que els ajuts s'hagin concentrat en les persones que exerceixen l'activitat agrària i n'assumeixen el risc empresarial.
Respecte a l'any anterior, la PAC 2015 ha suposat una reducció dels ajuts de 730.494 euros, i respecte al 2013 el descens ha estat de 5.090.420 euros. Per això, des del Departament d'Agricultura denuncien que l'actual model de la PAC, basat en uns criteris estatals en el repartiment dels ajuts, "penalitza sectors de producció amb molt de pes a Catalunya".
En concret, "penalitza" el model vitivinícola català, basat en una producció de qualitat al voltant de les denominacions d'origen, ja que els diners pels ajuts que rep aquest sector es van generar amb els ajuts a la destil·lació d’alcohols de vins de baixa qualitat, "situació que sí beneficia altres comunitats autònomes que van portar molta més producció a la destil·lació que Catalunya".
Segons Agricultura, la fruita dolça és un altre sector que en surt "perjudicat" amb l'actual model de la PAC, ja que els diners pels ajuts que rep aquest sector es van generar en la fruita que va anar a transformació, motiu pel qual "queda fora tota la superfície de fruita que anava a consum com a fruita fresca".
Davant aquest context, que s'arrossega pel manteniment de la referència històrica dels ajuts, l'objectiu de Catalunya és disposar dels seus propis fons per poder definir una PAC pròpia i ajustada a la realitat del sector agrari català, "que serveixi per orientar-lo cap a una major competitivitat i sostenibilitat, amb l'objectiu final de garantir la producció d'aliments sobre la base d'unes produccions bones, sanes i segures", ha insistit Meritxell Serret.