Entrevista

Fèlix Larrosa: «No tinc ambicions polítiques, però mai no et pots tancar portes»

El regidor d'Urbanisme de la Paeria vincula el seu futur a entorns polítics i personals | Sobre el model comercial, assegura que serà impossible posar d'acord tota l'oposició, i es mostra decebut amb les organitzacions empresarials de la ciutat | Creu que el pacte de la llengua amb C's s'ha d'explicar millor, però considera que la formació unionista en fa "un gra massa"

per Àlvar Llobet, Lleida, 1 de juliol de 2016 a les 00:00 |
Fèlix Larrosa al seu despatx del Pal·las | Àlvar Llobet
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fèlix Larrosa és una de les cares més visibles de la Paeria. Tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, parla llarg i, a vegades, amb una vehemència contundent. L’entrevista es fa a l’edifici del Pal·las, on hi té un despatx. Arriba minuts després de l’hora indicada per culpa d’una reunió amb tècnics de la casa. Diu que el seu estil és el d’escoltar i dialogar, una manera de fer que no vol comparar amb les maneres de la seva antecessora. Parla clar sobre el model comercial i la gestió del centre històric, però deixa coses a la interpretació quan se li pregunta sobre les seves ambicions polítiques o el dret a decidir de Catalunya.
 
- És convenient tirar endavant el model comercial de Lleida amb la Paeria dividida?

- Cap dels set grups tenen el mateix model. Alguns són liberals com CDC i C’s, que a Europa comparteixen grup, altres són més socialdemòcrates, i d’altres que consideren que tot ha de continuar com fins ara. Però ull. Quan es parla del model comercial no ho fem només d’urbanisme, sinó també de programes d’ajuda a nous negocis, de posar en marxa zones comercials, d'incidir en la jerarquització... tot això és el què hem estat fent en els darrers anys i n'hem sortit airosos, però tenim encara un problema.


- Quin?

- La ciutat no factura suficient en termes comercials.

- Per què?

- Perquè una part de la ciutadania considera que no tenim una oferta suficient per satisfer les seves necessitats. Miri, jo vaig ser ponent de la Llei d’ordenació del comerç minorista de l’Estat, i em van aplaudir dreta i esquerra, sindicats i patronal. Els grans operadors volien que anéssim més enllà, però el nostre model era el de comptabilitzar formats i sectors i intentar implicar-nos en la seva gestió. Això és el que intentem fer a Lleida. El ciutadà ha de tenir el dret a poder escollir el lloc on compra, i això ho hem de garantir. Hi ha d’haver comerç de proximitat que abasteixi les necessitats del dia a dia, i també cal donar oportunitats a altres formats.


- Pot entendre el temor els petits comerciants?

- La competència sempre fa por.

- Però un petit negoci no pot competir contra una gran superfície

- Els productes que es venen també són diferents.

- A un Carrefour no s’hi pot comprar pa?

- El Carrefour ja hi és, i s’ha convertit en un element d’atracció que fa la funció d’establiment quotidià, una cosa insòlita. Hi ha gent que hi va a comprar com si ho fes en un comerç petit, i ara tothom es vol instal·lar al seu costat. El Carrefour genera atracció al seu voltant. Són noves polaritats comercials que funcionen des d’un punt de vista de proximitat.

- Sí, però què li diu al comerciant del petit negoci que té por a la competència?

- Puc entendre que hi hagi recels perquè és una lluita de grans contra petits, però el comerç de proximitat té altres eines. Per exemple; les grans superfícies no es poden col·locar al centre de la ciutat, perquè no hi ha metres. A la Paeria tenim una vintena de sol·licituds per implantacions comercials, i pràcticament totes vénen de la mà d’empresaris locals. Això no ho diu ningú. Els empresaris locals hi participen.

- Diu que La Paeria té la intenció d’involucrar-se en la gestió d’aquestes grans o mitjans superfícies. Com ho farà?

- Una proposta, per exemple, seria que tot el personal que es busqui es faci a través dels sistemes que té la pròpia institució municipal. Volem intervenir en aquesta gestió dins del que la llei ens permet. A part, des de la Paeria tractem la mobilitat, la dinamització comercial... vull recordar que això ho paga l’ajuntament. No he vist ni una sola campanya de promoció supramunicipal que estigui finançada per empresaris ni per entitats comercials a banda de les Rebaixes. Les accions valentes en aquest àmbit sempre les ha fet la Paeria.

- Creu que el sector no ha fet bé les coses?

- Ha estat poc inversor, i li ha faltat màrqueting perquè li ha mancat també una gestió que tingui una focalització directa al client. Com pot ser que els estudis diguin que la percepció ciutadana és que falten aparcaments quan n’hi ha sis cops més que fa 20 anys, quan es van fer els mateixos informes? l’ajuntament ha de demanar als comerciants que regalin hores de pàrquing? Ha de sortir d’ells! Li posaré un exemple; l’aparcament de les dominiques. El dia que va ser inaugurat, el president de l’associació veïnal s’emocionava perquè veia que allò dinamitzaria la zona, però al cap d’un any em va venir a veure el promotor dient-me que no se’n sortia, que els comerciants no promocionaven la zona. Sap què va acabar fent? Va convertir el solar en pàrquings amb places de lloguer. Un altre cas; vam fer la segona planta de l’aparcament de Ricard Vinyes,i està buida.

- El veig molest

- Estic decebut. No és normal que en deu anys no haguem avançat.

- I de qui és culpa?

- Necessitem nous líders! Qui són els que encapçalen les grans patronals de comerç? Persones que fa 30 anys que s’hi estan gronxant. El sector necessita que hi hagi una nova generació que interpreti adequadament quin ha de ser el màrqueting comercial que s’ha d’aplicar a Lleida. Aquí hi ha hagut gent que ha renunciat a liderar projectes. Recordo que la iniciativa comercial de l’estació que estava liderada per un grup de joves empresaris va estar qüestionada pels mateixos empresaris de la ciutat. Hi va haver una inacció global per captar massa crítica, i finalment aquell projecte no es va tirar endavant. Jo no sóc partidari de les grans superfícies en contra del petit comerç, al contrari. Qui està fent els esforços per posar en marxa nova oferta comercial al centre històric som nosaltres, que vam impulsar el Mercat del Pla que, per cert, va provocar una reacció contrària de les plataformes comercials. Fins on arriba la seva hipocresia? He estat a cadascuna de les inauguracions que s’han fet, i no he vist mai ningú de les organitzacions comercials.

- Es parla també de les mitjanes superfícies. No hi caben al centre?

- Aquests espais no poden ser gestionats de manera aïllada, perquè generen impacte en la mobilitat i, per tant, cal un plantejament d’ordenació. No podem transformar la ciutat per parts, ho hem de fer globalment. Les mitjanes superfícies no hi caben al centre de la ciutat, ho podem mirar sobre plànols. A Lleida es va avançar molt quan es va aconseguir que la major part de la trama urbana fos consolidada, perquè això evitava que l’oferta comercial estigués a la perifèria i et permetia una convivència entre les àrees residencials i els equipaments comercials. Crec que això és de lloar.

- Està preparada la ciutat per la mobilitat?

- Se’n parla poc d’una cosa; de les ampliacions. L’oferta comercial que existeix al centre de la ciutat pot generar problemes de mobilitat.
-Posi un exemple.
 
- Un supermercat que tingui 1100 metres i que passi a tenir-ne 1700. Això ho permet la normativa, i, per tant, provocaria més cotxes.
 
- Què li falta a Lleida en l’àmbit comercial?
 
- Els estudis clarifiquen. Per cert, la Paeria ha de gestionar estudis? I les organitzacions empresarials, què estan fent? Per quina raó la confederació general de comerç no en fa cap a nivell local? Jo si fos soci actiu exigiria que es fessin estudis.
 
- El seu enuig queda clar. Què li falta a Lleida?
 
- Fonamentalment complementar l’oferta comercial que té en aquests moments. Sectors del moble, de l’automoció, de l’electrònica, dels esports... jo entenc que hi ha gent que busqui quest tipus d’ofertes fora de la ciutat. Creu que és normal que una ciutat com Lleida tingui només dues sales de cinema en trama urbana? La ciutat ha d’avançar, i no pot ser que estiguem encallats en el mateix debat. Però entenc que una cosa és parlar de model i l’altra utilitzar aquesta qüestió per fer mal a l’alcalde Ros. Aquí hi ha hagut molta politització, i això també ho admeten les organitzacions empresarials.
 

Fèlix Larrosa, regidor d'Urbanisme de la Paeria Foto: Àlvar Llobet

- Canviem de tema. L’objectiu de la Paeria és canviar el perfil d’habitant del centre històric?
 
- No. El que pretenem fer és adaptar-lo al que demanen els nous temps. El debat del centre històric no és de persones, sinó d’habitatges que tenen unes condicions que molta gent no vol acceptar.
 
- I aquest factor porta un tipus de persones al centre de la ciutat
 
- Sí, té un efecte col·lateral. Si jo tinc una casa sense ascensor i no tinc instal·lacions adequades, no podré demanar un preu de lloguer molt alt, i per tant a aquesta casa hi accedirà gent amb pocs recursos. No obstant, aquestes persones marxen del centre històric quan assoleixen certes cotes de benestar. Se’n van a altres barris.
 
- A Lleida li passa al revés que altres ciutats, on el centre és la zona privilegiada
 
- Aquesta ha estat una ciutat pobra on els processos bèl·lics van provocar una fugida de l’aristocràcia i de la burgesia. Les grans operacions culturals sempre han estat liderades per la burgesia, i Lleida ha estat una terra rural. És en aquest entorn que la ciutat s’ha anat construint. La capacitat de fer grans inversions no hi ha estat. D’altra banda, també estem molt marcats des del punt de vista físic, amb el Segre i la Seu Vella, però l’espai públic ha evolucionat molt bé al centre històric en els darrers anys. On no hi ha hagut tan èxit ha estat en l’entorn privat. El control de la propietat és fonamental per a la transformació del barri. O comprem o ens posem d’acord per transformar. I en aquestes dues línies treballem.
 
- Hi ha problema amb guetos?
 
- No crec que hi hagi guetos. El panorama del centre històric és mixt. Sí que és cert, però, que en alguna zona concreta hi ha una concentració de persones que et fa pensar que hi ha un gueto. Són més percepcions que no pas realitats.
 
- Hi ha diferències entre el seu model de treball i el de la seva antecessora?
 
- No ho sé. No m’he dedicat a comparar-ho.
 
- Ho pot fer ara
 
- M’he dedicat a mirar endavant. Vull que hi hagi diàleg fluid amb tothom i tenir empatia amb els col·lectius per prendre decisions de manera consensuada. Els tècnics han de proposar, no a l’inrevés. El regidor ha d’escoltar i posicionar-se, si cal, d’acord amb les seves idees i plantejaments.
 
- I això abans no passava?
 
- No ho sé. No m’he dedicat a preguntar a la gent de la casa quina era la manera de treballar. Vaig intentar posar el meu estil, i tinc la sensació que la gent l’agraeix.
 
- El model urbanístic de Lleida estava muntat en el luxe?
 
- No tinc aquesta sensació. El problema que tenim és que una ciutat és un animal molt viu i que a vegades et pot clavar un cop de cua. No està exempt d’interessos. Una família que té fills veu la ciutat d’una manera, una parella sense fills la veu d’una altra, i si tens animals de companyia la veus d’una altra. Gestionar això és molt difícil.
 
- Ha estat molt crític amb la comissió d’urbanisme de la Generalitat
 
- Jo sempre he tingut la mà estesa, però el que no trobo normal és que al mig de la comissió et trobis amb un informe que no has tingut temps d’estudiar, i això em molesta. La comissió ens va retornar el pla especial per la regulació dels clubs cannàbics quan a Barcelona estan tramitant exactament el mateix. Un alt càrrec em va dir un dia que la Generalitat no té criteris urbanístics, i això em preocupa, perquè genera una inseguretat jurídica molt gran.

- Vostè és del Lleida però s’ha fet políticament a Madrid. Aquest fet li fa veure la política diferent?
 
- La política municipal és molt propera i les decisions són diàries i les expectatives limitades. La ideologia política hi és als municipis, però on realment se’n fa és a les grans institucions. En termes municipals, un gran percentatge de decisions podrien estar consensuades, i si algú no ho vol és perquè està fent política.  
 
- Li agradaria fer política de nou?
 
- Això vol dir si m’agradaria tornar a Madrid. Tot té les seves etapes, però jo fa només vuit anys que estic en política, sóc dels menys veterans.
 
- Té més futur que passat
 
- No ho sé. La política ve condicionada per l’entorn polític però també pel personal. Mai es poden tancar portes.
 
- És defineix com un polític ambiciós
 
- No tinc ambició jo. Si l’hagués tingut potser ara no seria aquí. Una cosa és tenir-la pels projectes, que la tinc, i l’altra és tenir aquella que tenen alguns polítics que sembla que la portin endollada com una droga. No sóc ambiciós a qualsevol preu.
 
- No li agradaria ser líder polític?
 
- Mai et pots tancar portes. Les circumstàncies t’acaben situant.
 
- Creu que la bona sintonia que tenen amb C’s li pot passar factura al PSC de Lleida?
 
- En tenim més de bones sintonies, i defenso que així sigui. La Paeria és com aquella sèrie danesa, Borgen, on des de la centralitat política s’és capaç de teixir aliances per tirar endavant un projecte. Això és el que ens toca viure, perquè a Lleida no hi ha una majoria alternativa al PSC, perquè els ciutadans no la van voler. La capacitat d’entesa l’hem de tenir amb tothom.
 
- Molta gent critica el pacte de la llengua
 
- Segurament hem d’explicar millor aquesta qüestió. La llei és la que és, i en el darrer ple ells van presentar una iniciativa per aplicar una llei de caràcter estatal en la senyalització de trànsit, i el PSC va incorporar l’article de la llei de política lingüística de Catalunya i del Reglament d’Usos Lingüístics de la Paeria. C’s proposa i el PSC fa una esmena a favor del català. Era molt fàcil anar contra aquella moció, però no es podia anar contra la llei. Per cert, una llei que ha fet modificar el reglament d’usos a la Diputació de Lleida i a l’Ajuntament de Barcelona i ningú ha fet escarafalls. El problema el té C’s, que estan molt posicionats en aquest tema, i crec que en fan un gra massa.
 
- Si s’aplica a altres administracions, com és que a Lleida hi ha tanta sensació d’embolic?
 
- Perquè hi ha gent que vol atacar el govern municipal amb això. Em dol molt, perquè jo el català me l’estimo.
 
- Aquesta llei estatal s’ha complert a Lleida?
 
- S’ha fet sempre.
 
- I per quina raó els de C’s van presentar aquella moció?
 
- Ells tenen aquesta estratègia. És una voluntat per generar un debat polític.
 
- S’hi sent còmode treballant amb C’s?
 
- Em sento còmode amb tothom.
 
- Amb uns més que amb d’altres.
 
- Des d’un punt de vista personal em puc sentir còmode amb gent amb qui no m’hi entendria mai ideològicament. Ara, si arriba una moment que considero que no estic a gust, aquest dia no tindré cap problema en marxar, perquè jo no depenc de la política per viure. De fet, crec que estaria més tranquil. Cal valorar-ho tot al seu temps, i saber què en pensa la família. És important. Quan vaig acabar amb la política estatal vaig rebre una oferta per anar a treballar a Miami, però en aquell moment vaig preferir tornar a Lleida perquè necessitava més estabilitat i tranquil·litat. Em pensava que la política municipal me la donaria, i em vaig equivocar (riu). Recordo que eren les eleccions del 2011, i que anava de número 2. Miri, si hagués estat més ambiciós, potser m’hagués plantejat una altra història.
 
- Ja només hagués faltat vostè...
 
- Què vol dir?
 
- Què ja hi havia una altra persona per postular-se com a relleu
 
- Ah! (riu)
 
- El PSC té més coses en comú que C’s?
 
- Hauria de saber respondre a aquesta pregunta. Em reconec molt distant d’Albert Rivera però també de Pablo Iglesias. Jo vaig votar a favor de l’acord entre PSOE i C’s perquè entenia que era assenyat tot i que veia que era clarament insuficient. Vaig tenir accés a informació de com anaven les negociacions, i des de Madrid em demanaven tenir fe cega amb el líder.
 
- Però vostè no té fe cega amb Pedro Sánchez.
 
- No, jo sóc molt crític. La meva aposta era Eduardo Madina, perquè em semblava que la seva potència ideològica era més necessària.
 
- Està a favor del dret a decidir?
 
- Crec que la situació actual s’ha de desbloquejar, i en aquest sentit veig que el PSC és fonamental per resoldre el problema. El PSC és molt semblant al que pensa que el país, perquè també pensem diferent internament.
 
- El que vol el país, majoritàriament, és votar
 
- Hi ha dues forces que volen preguntar a la ciutadania, però també hi ha l’opció de la reforma constitucional. La legalitat dóna pas a una nova legalitat, però el que no es pot fer és trencar.

 

Participació