24
de juny
del
2016
El grup parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrés ja va registrar el passat 11 de març una Proposició no de Llei per demanar la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL). Com explica el candidat per la demarcació de Lleida a les Corts Generals, Xavier Eritja, "s'aprofita l'actual situació de crisi econòmica com una excusa per modificar l'estructura de l'estat espanyol i recentralitzar l'administració local amb l'excusa de la sostenibilitat econòmica i financera; alhora que vol privatitzar, principalment els tres grans serveis públics locals: l'abastament d'aigües, el tractament de residus i l'enllumenat públic".
El candidat republicà ha expressat que, legalment, creu que hi ha prous arguments per derrogar aquesta una legislació ja que "infereix les competències de l'Estatut de Catalunya en matèria d'organització territorial i de règim local".
El candidat republicà ha expressat que, legalment, creu que hi ha prous arguments per derrogar aquesta una legislació ja que "infereix les competències de l'Estatut de Catalunya en matèria d'organització territorial i de règim local".
Alcaldes i regidors d'ERC Foto: ERC
A efectes pràctics, Gilabert considera que "el més preocupant és que s'intenta als ajuntaments en una instància merament administrativa, el funcionament de la qual quedaria sota el control de l'estat espanyol, vulnerant així l'actual marc basat en el principi d'autonomia local i principi de subsidiarietat, que reconeix la Carta Europea d'Autonomia Local com a criteri de proximitat en l'atribució de competències i d'eficàcia en la redistribució".
Aquesta polèmica llei, suposa un cop dur en conra de l'autonomia local que tot i estar garantida constitucionalment es veu vulnerada pel text. També atempta contra les principis europeus e l'autonomia local i subsidiarietat que determinen que s'atribueixin les competències a l'administració més propera a la ciutadania.
"Es tracta d'una llei aprovada sense cap tipus de consens i ha generat el rebuig unànime de Parlaments i ens locals arreu de l'Estat espanyol amb un gran nombre de recursos al Tribunal Constitucional, i aquest és el cas de Catalunya, amb recursos presentats pel Parlament de Catalunya i pel govern de la Generalitat", ha conclòs Eritja.