L'Aran alerta d'un «retrocés» del seu autogovern sense els pressupostos del Govern

El Síndic Carlos Barrera lamenta la decisió de la CUP | Creu que el dret a decidir a la val d'Aran "potser va bé a Madrid" perquè la Generalitat "sàpiga el que és"

Carlos Barrera, Síndic de l'Aran
Carlos Barrera, Síndic de l'Aran | ACN
ACN
20 de juny del 2016
Actualitzat a les 19:20h
El síndic d'Aran, Carlos Barrera, assegura que l'esmena a la totalitat dels pressupostos que ha presentat la CUP i que ha suposat continuar amb la pròrroga dels comptes del 2015 pot representar "un retrocés" en el desplegament de l'autogovern de la Vall d'Aran, cosa que li "preocupa”.

Barrera ha fet aquestes declaracions en una entrevista al 3/24, amb motiu dels 25 anys de la restauració del Conselh Generau d'Aran. El síndic també ha explicat que l'estat espanyol va acabar acceptant el dret a decidir de la Vall d'Aran i creu que a Madrid "potser també els va bé perquè la Generalitat sàpiga el que és".

El síndic d'Aran creu que "A Madrid interpreten que si a Catalunya tenen la Vall d'Aran que va fent el seu camí i va reivindicant, potser també els va bé perquè la Generalitat sàpiga el que és. No ho sé. La qüestió és que vam tenir sort". En qualsevol cas, ha remarcat que la Llei va passar l'examen de constitucionalitat i que va entrar en vigor de forma "immaculada".
L'Acadèmia de l'Aran, "un punt de trobada"

Sobre la llengua aranesa Barrera s'ha mostrat confiat que la creació d'una acadèmia serveixi de "punt de trobada" de la cultura occitana a un i altre costat de la frontera. Ha reivindicat "l'orgull" de parlar aranès, que "mai havia estat tan potenciat" però s'ha mostrat preocupat pel seu ús social davant el castellà.

D'altra banda, Barrera s'ha mostrat partidari de millorar la gestió de la població d'óssos al Pirineu. En aquest sentit, ha recordat que ja fa vint anys de la reintroducció de l'ós al Pirineu i creu que seria necessari fer evolucionar el model de gestió.
 
Ha remarcat que ara són 36 exemplars, hi ha hagut un primer atac entre ells i fa uns anys un atac a una persona. En aquest sentit, ha afirmat que "cal definir la capacitat de població d'ós que pot suportar el Pirineu sense suposar un risc per a les persones ni per a la ramaderia".