Els reptes electorals de les candidatures lleidatanes de cara al 26-J

La batalla pel quart escó marcarà la campanya a la demarcació | CDC aspira a aconseguir el segon diputat, el PSC vol conservar Mònica Lafuente i el popular José Ignacio Llorens es resisteix a la jubilació | Els quasi 5.000 vots d'Unió, que no es presenta, poden fer decantar la balança

10 de juny del 2016
Actualitzat a la 1:19h
Imatge d'un elector exercint el dret a vot
Imatge d'un elector exercint el dret a vot | Juanma Peláez
Aquest divendres a les 00.00h de la nit ha començat la campanya electoral dels comicis a Corts Generals espanyoles que es celebren el proper 26 de juny. L'empat a quatre que es va produir fa mig any a la demarcació de Lleida es tornarà a repetir segons l'enquesta del CIS, si bé la variable de la participació podria fer canviar el panorama. Tres escons semblen assegurats, i els esforços es centren en el quart.

Els socialistes, a evitar un fracàs històric. El PSC sempre ha obtingut representació lleidatana al Congrés dels diputats de Madrid. Fins i tot en tres ocasions, el 1982, el 2004 i el 2008, els socialistes han guanyat aquests comicis a Lleida, i fins i tot van ser capaços d'entrar el passat 20-D tot i l'augment de la competència. Les enquestes li són favorables a la candidata Mònica Lafuente, que va obtenir l'últim escó en joc, però els socialistes tenen la tasca de mantenir un votant que pot volatilitzar-se. Els rivals del PSC són CDC, que busca el segon escó, i el PP de José Ignacio Llorens.

CiU, a recuperar els dos diputats. Els convergents han deixat enrere l'invent de Democràcia i Llibertat i ara, amb les seves sigles, aspiren a fermar el segon diputat que van perdre fa mig any a darrera hora després de tenir-lo a l'abast durant bona part de l'escrutini. Per fer-ho, compten de nou amb Toni Postius, un candidat impulsat pel mateix Artur Mas per la seva condició de polític en alça i ja prou conegut a Lleida ciutat. Si els convergents guanyessin, seria la vuitena vegada que ho farien a la circumscripció. Mai ningú ho ha fet tants cops com ells.

Llorens es resisteix a jubilar-se. El destí li ha donat una nova oportunitat a José Ignacio Llorens, que es presenta per novena vegada com a candidat del PP en uns comicis espanyols. L'any 1982 va obtenir representació per primer cop, i ha anat repetint a cada elecció excepte el 2004, quan es va presentar Jordi Montanya, que no va sortir escollit. Els populars lleidatans van treure un escó fa quatre anys, però van quedar com a cinquena força a finals del 2015, de manera que es van quedar a les portes del Congrés. Tot i això, Llorens va treure un resultat millor del que s'esperaven. Si a aquest fet se li suma la lleialtat del votant popular, les opcions del veterà polític augmenten.

ERC, a mantenir Eritja al Congrés. Els republicans viuran aquesta campanya electoral a Lleida amb la relativa tranquil·litat de saber que, si no hi ha un daltabaix inesperat, obtindran un representant a Madrid. Xavier Eritja repeteix com a cap de cartell després de treure els millors resultats de la història a la demarcació.

En Comú Podem, a créixer més. La candidatura que encapçala a Lleida Jaume Moya viurà la campanya d'una manera similar als republicans d'ERC. Jaume Moya va quedar en tercera posició el 20-D i les enquestes li tornen a donar representació. A part dels sondatges, la sensació general és positiva per a la formació que lidera Xavier Domènech, que segons tots els pronòstics repetirà victòria a Catalunya.

C's lluitarà contra la demoscòpia. La patacada que va rebre Óscar Uceda a les urnes va ser una sorpresa per a molts a Lleida. La moda de C's no es va traduir en vots a la demarcació, que van deixar els de Rivera en sisena posició. La formació tampoc té ara els sondatges a favor. Haurà de lluitar contra ells, però sabent que les opcions d'èxit són poques.
 
Quasi 5.000 vots orfes. El daltabaix d'Unió de fa sis mesos ha obligat a la formació a llençar la tovallola en aquests comicis. La candidatura de Miquel Padilla va obtenir un total de 4.839 sufragis, uns suports que a hores d'ara han quedat orfes. La batalla per aquest vot pot ser decisiva per fer decantar la balança.