Història

L'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell ja compta amb 1.150 metres lineals de documentació

Després de sis anys en funcionament els seus responsables es marquen l'objectiu d'incorporar més documentació de particulars i empreses de la comarca

per ACN, 16 de maig de 2016 a les 11:38 |
El director de l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Daniel Vilarúbias | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sis anys després de la seva posta en funcionament, l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell ja disposa d'uns 1.150 metres lineals de documentació pertanyent a uns 40 fons documentals diferents. El seu director, Daniel Vilarúbias, fa un balanç positiu d'aquestes xifres i més tenint en compte que la comarca és ''jove'' i no és seu de districte notarial, per la qual cosa hi ha molta documentació que no s'hi troba.

Bona part d'aquest material que configura l'arxiu i que a la vegada té més valor és el que prové de la Societat del Canal d'Urgell, però també la de l'Ajuntament de Mollerussa i Sidamon. Una vegada les administracions locals ja no són tant reticents a l'hora de dipositar els seus papers a l'Arxiu, ara es marquen l'objectiu de ''potenciar i actuar'' sobre tot allò que podrien aportar els particulars i les empreses de la comarca.


Tot i ser un dels arxius més recents de la xarxa catalana, el del Pla d'Urgell ja ha aconseguit recopilar en sis anys més de 1.150 metres de documentació lineal. Ara, tal com explica el seu director, Daniel Vilarúbias, a més a més d'anar sumant la documentació dels municipis de la comarca, volen ''potenciar i actuar'' sobre la de les empreses privades i també particulars.

En aquest sentit, Vilarúbias assenyala que cal tenir en compte les peculiaritats del territori, caracteritzat per ser ''jove'', ja que va ser poblat de forma tardana, a partir del segle XIX d'una manera més massiva, i per tant, no compta amb ''masies o cases potents que tinguin un llegat històric al darrera molt for''.


En certa manera, el que vol dir el director és que el Pla d'Urgell no és ''la Plana de Vic, ni les Guilleries o el Baix Empordà'' sinó que la gent s'ha dedicat sempre al cultiu de la terra però sense grans terratinents ni grans famílies amb un patrimoni documentat al llarg dels segles.

Quan es va posar en marxa l'Arxiu hi havia un desconeixement de la infraestructura per part del mateix territori i tot i que a nivell polític s'havia impulsat la seva creació la comarca no n'estava assabentada.


Per aquest motiu, els primers anys s'han dedicat a ''conscienciar l'estament polític més local'' de la conveniència d'utilitzar la infraestructura per treure'n un benefici dipositant-hi els fons municipals. Vilarúbias destaca que a l'Arxiu hi ha ''la infraestructura adient, amb un personal que atén al públic'' i que això permet estalviar una sèrie de costos als ajuntaments petits ja que no els cal ocupar-se del bon manteniment de la documentació amb tot el que suposa fer-hi els correctes processos de tractament, desinsectacions o desratacions, així com l'encapsament dels arxius. Tot això té uns costos pels qual l'Arxiu Comarcal té un pressupost i els ajuntaments no.

L'arxiu de la Casa Canal

Un dels fons més extensos i que transcendeix l'àmbit de la comarca dipositat a l'Arxiu del Pla d'Urgell és el de la Societat del Canal d'Urgell que ja quan es va posar en marxa l'equipament hi va ser dipositat. Segons Vilarúbias conté una ''documentació interessant, rica i supramunicipal'' amb moltes fotografies i plànols sobre la construcció de l'obra a mitjan del segle XIX. En total 34,5 metres de documentació textual però també hi ha 9 plànols centenaris de grans dimensions que van ser restaurats l'any passat.

També l'any passat, a l'Arxiu van ingressar 62,4 metres de documentació del Consell Comarcal i la previsió és que al llarg d'aquest 2016 hi entrin una vuitantena de metres d'historials clínics del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Mollerussa així com el fons de l'Ajuntament de Castellnou de Seana, calculat entre vuitanta i cent metres.

El document més antic que hi ha dipositat a l'Arxiu prové del fons de la Mare de Déu de les Sogues, de Bellvís, i tot i que no té relació directe amb la comarca, és un plec de documentació reunida per un clergue datat de finals del segle XV. Així mateix, també hi ha algunes còpies de documentació del segle XVII i plets del segle XVIII de l'Ajuntament de Mollerussa com a mostres d'arxius més antics.

Finalment, malgrat que les mostres de documentació més antigues són escasses, Vilarúbias considera que això no ha de ''proporcionar excessius complexes'' i aposta per conscienciar de la necessitat de preservar tota la documentació com a bé patrimonial i perquè ''mai més, un document d'un privat vagi a parar en un contenidor''.

 

Participació