08
de maig
del
2016
Tal i com estem avesats des de fa molt temps, els matins dels divendres solen servir – per alguns – per desfer el que prèviament s’ha construït des de la majoria social i política del nostre país, amb grans titulars i maldestres decisions provinents d’un govern estatal més obcecat amb el compliment de la Constitució que a treballar per les necessitats de les persones.
El recurs interposat per portar al Tribunal Constitucional la llei 24/2015, concebuda com una gran eina per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica – per cert, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya – se suma a les 28 lleis impugnades fins ara, entre les quals la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de governs locals.
Certament, la voluntat del Parlament de Catalunya de donar resposta a la Iniciativa Legislativa Popular de la PAH, però sobretot, a garantir un sostre i uns mínims subministraments energètics per a les persones més vulnerables del nostre país topa amb un govern espanyol enrocat en una Constitució i al costat dels sectors més poderosos, com són les grans immobiliàries, els fons d’inversió i els bancs. Posar un text aprovat l’any 1978 per davant de les necessitats urgents de molts dels nostres conciutadans demostra, un cop més, que el govern en funcions del Partit Popular respon més a una estratègia política que a un servei als administrats.
Des de Catalunya no ens hem quedat amb els braços plegats. La reunió convocada pel Govern de la Generalitat el passat 3 de maig, amb representants del Parlament, del món municipal, de les entitats socials i sindicals i de la Taula del Tercer Sector, ha servit per posar de manifest la necessitat imminent de seguir treballant perquè d’una manera o altra es pugui donar compliment a aquesta llei i fer front comú per garantir els drets fonamentals de les persones.
Des de Junts pel Sí ja s’ha posat a disposició del Govern la força del Parlament de Catalunya, perquè allò que en el seu diavam aprovar a la cambra catalana pugui tornar a tenir una base legal que permeti l’aplicació de la llei el més aviat possible. Som conscients que la recessió econòmica ha pogut posar en perill alguns d’aquests drets. És per aquest motiu que com a societat i com a administració tenim l’obligació moral de preservar-los. No hi pot haver cap govern que posi en dubte la justícia social i drets fonamentals de les persones. I si hi és, que els electors parlin a les urnes.
El recurs interposat per portar al Tribunal Constitucional la llei 24/2015, concebuda com una gran eina per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica – per cert, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya – se suma a les 28 lleis impugnades fins ara, entre les quals la llei d’igualtat entre homes i dones i la llei de governs locals.
Certament, la voluntat del Parlament de Catalunya de donar resposta a la Iniciativa Legislativa Popular de la PAH, però sobretot, a garantir un sostre i uns mínims subministraments energètics per a les persones més vulnerables del nostre país topa amb un govern espanyol enrocat en una Constitució i al costat dels sectors més poderosos, com són les grans immobiliàries, els fons d’inversió i els bancs. Posar un text aprovat l’any 1978 per davant de les necessitats urgents de molts dels nostres conciutadans demostra, un cop més, que el govern en funcions del Partit Popular respon més a una estratègia política que a un servei als administrats.
Des de Catalunya no ens hem quedat amb els braços plegats. La reunió convocada pel Govern de la Generalitat el passat 3 de maig, amb representants del Parlament, del món municipal, de les entitats socials i sindicals i de la Taula del Tercer Sector, ha servit per posar de manifest la necessitat imminent de seguir treballant perquè d’una manera o altra es pugui donar compliment a aquesta llei i fer front comú per garantir els drets fonamentals de les persones.
Des de Junts pel Sí ja s’ha posat a disposició del Govern la força del Parlament de Catalunya, perquè allò que en el seu diavam aprovar a la cambra catalana pugui tornar a tenir una base legal que permeti l’aplicació de la llei el més aviat possible. Som conscients que la recessió econòmica ha pogut posar en perill alguns d’aquests drets. És per aquest motiu que com a societat i com a administració tenim l’obligació moral de preservar-los. No hi pot haver cap govern que posi en dubte la justícia social i drets fonamentals de les persones. I si hi és, que els electors parlin a les urnes.