​Els ramaders diuen «no» a la reintroducció de més óssos al Pirineu

El sector demana a l'administració la creació de la figura de l'"osser" i no veu la solució en les indemnitzacions ni les assegurances

ACN
07 de maig del 2016
Actualitzat el 08 de maig a les 10:35h
Ramaders del Pirineu manifestant-se pels carrers de Viella
Ramaders del Pirineu manifestant-se pels carrers de Viella | ACN

Ramaders del Pirineu manifestant-se pels carrers de Vielha. Foto: ACN


Una quarantena de ramaders del Pirineu s'han reunit aquest divendres a Vielha, convocats per Unió de Pagesos, per protestar per la gestió "ineficaç" de la fauna salvatge. La imminent reintroducció d'un nou ós al Pallars i els darrers atacs a Bagergue (Val d'Aran) han revifat l'oposició del sector a aquest alliberament. Els ramaders han dit que no volen més óssos i argumenten que la convivència ara mateix és complicada.

Els pagesos no veuen la solució al problema en les indemnitzacions ni en les assegurances que planteja la Generalitat. Tampoc no veuen lògic que hagin d'assegurar els animals per danys d'un tercer (ós). Consideren que mentre hi hagi óssos al Pirineu l'administració hauria de crear la figura d'un "osser" que vetllés per evitar els atacs dels óssos als ramats. El sector assegura que els seus ramats ja se'ls cuiden i que l'administració hauria de fer el mateix amb els óssos que allibera.

Pel que fa a les indemnitzacions per danys afirmen que ha de ser "la última solució" i argumenten que tenen molts precedents que no funcionen. Ramaders afectats detallen la dificultat que els tècnics certifiquin els atacs de fauna salvatge, i els pocs que certifiquen costa molt que els paguin. Josep Ticó, ramader de Lladorre, diu que aquests fets "creen molta frustració". 

Unió de Pagesos explica que les "coses no es solucionen pagant" i demana trobar un equilibri entre ramaderia i biodiversitat, i per això considera imprescindible determinar quants exemplars d'aquestes espècies poden permetre la sostenibilitat en les zones de muntanya. Els ramaders tenen por que ara n'hi ha una trentena però que d'aquí a vint anys la població d'óssos s'hagi doblat. 

290 atacs en 15 anys

Segons ha explicat Unió de Pagesos, el Departament d'Agricultura ha registrat un total de 290 atacs als ramats entre 1996 i 2011. Des que es va posar en marxa el programa d'agregació i vigilància de ramats, el 2005, aquests atacs de l'ós van disminuir, i les baixes anuals van passar de 25 a menys de 10 caps de bestiar. El 94% del total dels atacs són al sector oví, mentre el 2% és al sector cabrum, boví i equí.

Els ramaders no donen validesa a aquestes dades donat que molts atacs que es produeixen els tècnics no les volen certificar. Davant la política de denegació dels ajuts per manca de proves, molts ramaders han optat per no notificar els danys al no rebre cap tipus d'indemnització, han explicat durant la reunió.

Pel que fa als voltors, de 50 colònies comptabilitzades el 1999 es va passar a 158 el 2009, segons dades d'Agricultura. Entre 2011 i 2014 es van denunciar 223 atacs de voltors a ramats de muntanya però el Departament només en va considerar positius i indemnitzables 12 (el 5,38%), mentre que entre els anys 2007 i 2009, de 156 reclamacions, 60 es van considerar positives (un 39%). El 2014 es van indemnitzar els danys a 6 de 24 reclamacions, i fins el juny del 2015, a 6 de 17 reclamacions.

Unió de Pagesos reclama, per fer compatible la protecció de la biodiversitat amb les activitats productives de les comarques de muntanya, un reforç de les mesures preventives en el cas de danys ocasionats per les espècies protegides. En el cas de l'ós, fer extensives les mesures preventives al bestiar equí i boví, que ja ha començat a patir atacs i és previsible que vagin en augment per l'increment de la població de fauna.

El sindicat també exigeix que no s'alliberin més exemplars d'ós ni d'altres espècies protegides com el linx boreal pels riscos que suposen per a la ramaderia fins que no s'aconsegueixi una gestió correcta de la fauna actual; que es posin en marxa mesures urgents i específiques per prevenir els atacs dels voltors, mesures de suport per als ramaders, amb la vigilància de les zones de risc d'atacs per part del cos d'agents rurals, i que, si és necessari, es foragitin els voltors i/o se'n redueixi la població.