La Dura Dura és la via més difícil del món, només completada per dos escaladors | Brett Lowell
reportatge

Un escalador americà obre a l'Alt Urgell la via més complicada del món

El californià Chris Sharma està obrint una via 9c, un nivell mai assolit, a l'Alt Urgell | L'escalador ha obert un rocòdrom a Barcelona que s'ha convertit en un punt de trobada internacional per als amants de l’esport

La Dura Dura és la via més difícil del món, només completada per dos escaladors | Brett Lowell
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'escalada, com el surf, és un esport molt social i s'aconsella practicar-lo sempre amb gent. Es pot escalar als rocòdroms, on generalment se n'aprèn, o a l'aire lliure en contacte amb la natura. A Catalunya s'ha popularitzat els darrers anys. Hi ha molta roca per escalar i cada any s'obren desenes de noves vies. "Catalunya és ara mateix el lloc de trobada per als principals escaladors", assegura el nord-americà Chris Sharma. Considerat durant molts anys com el millor escalador del món, Sharma ha fet d'aquest esport la seva forma de vida. Ara combina els nous reptes a l'exterior amb la gestió del rocòdrom que ha obert a Barcelona.

Aquest californià de 35 anys, fa vint anys que practica l'escalada de forma professional. Es va iniciar als Estats Units al cap de dotze anys. Entre els seus llocs preferits on ha escalat hi ha el Salt Àngel a Veneçuela i Es Pontás a Mallorca. Després de viatjar per tot el món buscant les millors parets de roca, va decidir establir-se a Lleida per a fixar-se reptes de gran dificultat. Va conèixer Daniel Andrada, un escalador sevillà que el va introduir a Peramola, un petit municipi de l'Alt Urgell. Ara Sharma es dedica a trobar nous llocs on poder escalar. “Catalunya és per als escaladors com Hawaii per als surfistes. És un paradís i molta gent que viu aquí ho desconeix”, explica a NacióDigital al seu rocòdrom de Barcelona.

Chris Sharma ha obert el rocòdrom Sharma Climbing a Barcelona Foto: Ricardo Giancola


Sharma empra gran part del temps equipant vies noves. “Fa deu anys no hi havien vies obertes a Peramola i ara és un lloc on hi ha peregrinació. Quan veig que altres persones vénen de diferents països per ascendir per aquestes parets, m'emociono molt”, afirma amb orgull. A l’escalada la dificultat de cada via es gradua en una escala que va del 5a, el nivell més fàcil, al 9b+, el més difícil assolit mai. Cada número té un subnivell a,b o c i un + si té més dificultat. D’un subnivell a l’altre suposa un gran pas. Quan un escalador obre una via nova, decideix quin nivell té i el nom que portarà.

Preparant la més difícil del món


Sharma té una habilitat especial per detectar què es pot assolir portant al límit les capacitats. Ara està concentrat en un nou repte: Le Blond, una ruta 9c al mur Contrafort de Rumbau, a Peramola, un nivell mai vist. La via es diu així en homenatge a en Patrick Edlinger, un dels impulsors de l’escalada esportiva. “Sempre sembla un repte impossible però amb esforç físic i mental es pot aconseguir”, afirma. Concentració i constància són les seves premisses. “El 99% del temps que passes intentant completar una via, caus. És normal perquè estàs lluitant contra la gravetat, però sempre cal aixecar-se i tornar-ho a intentar”, assegura.

Chris Sharma està obrint una via 9c, un nivell mai assolit , a Peramola Foto: Ricardo Giancola

 

El repte més gran al qual s’havia enfrontat el californià és la via Dura Dura, a Oliana (l'Alt Urgell), la més difícil del món fins ara. La va equipar enrere i no aconseguia completar-la. “Diem que completem una via quan la pugem fins dalt de tot sense caure”, aclareix. Li va posar aquest nom perquè durant els dos anys que va emprar per completar-la volia diferenciar que aquesta era la més difícil que portava entre mans. Finalment, la va realitzar primer l'Adam Ondra. “Ell pertany a una nova generació d’escaladors i el fet que ell l'encadenés primer que jo, simbolitzava com passar-li el relleu”, relata. Sharma confessa que haver estat considerat el millor escalador durant 15 anys era una pressió per a ell. Escalar aquesta via després que ho fes algú més jove, el va alliberar de les pressions. Molts coneguts li han comentat a vegades que no podrà escalar tota la vida, però ell se sent fort i afronta els nous reptes amb il·lusió.

Després de la Dura Dura, Sharma va fer una parada per obrir al novembre de 2015 el seu rocòdrom a Barcelona, on viu actualment amb la seva dona. Llocs amb roca per grimpar n'hi ha molts, però si es troben allunyats d'una ciutat, és més difícil trobar-hi escaladors. “Viure a Barcelona ens ofereix la possibilitat de tenir moltes zones d’escalada a prop com Montserrat o Peramola i de reunir altres escaladors”. Aquest rocòdrom vol que sigui un lloc de trobada internacional per als amants de la disciplina i també un lloc on iniciar-se per al públic local. Assegura que a Catalunya hi ha un boom de l’escalada: “Fa 20 anys el punt de referència era el sud de França, ara és aquí on tothom vol venir a escalar”. “Fa poc vam organitzar una quedada internacional i va ser un èxit perquè la majoria dels professionals convidats ja es trobaven escalant a Catalunya".


 

La Dura Dura és la via més difícil del món, només completada per dos escaladors Foto: Ricardo Giancola


És dimecres al matí i al rocòdrom Sharma Climbing l'activitat és intensa. Part dels treballadors estan desmuntant un panel per tornar-lo a muntar. “Cada setmana canviem els panels per oferir una experiència diferent als visitants”, explica Fran, un jove de Salamanca que fa dos mesos hi treballa aquí. Un total de 15 persones formen el personal del local, on també hi ha un gimnàs. Dos amics es miren detingudament un panel 5b amb les mans blanques pel magnesi: “És la primera vegada que venim i no és fàcil”, diuen entre rialles. De tant en tant algú cau sobre el matalasset. Quan passa s'animen els uns als altres. “Crec que puc assolir nivells més difícils que gent que és més forta físicament perquè conec la tècnica i sé com col·locar el pes del meu cos”, explica l'Oriana, una jove veneçolana que està intentant un 6a. Sharma observa els seus intents des de la cafeteria mentre 
desdejuna. Tothom que entra s'atura a saludar-lo. S'ensenyen fotografies amb el mòbil de les últimes sortides a la muntanya. Costa parlar amb ell sense interrupcions. 

La seva filosofia és no rendir-se mai i afrontar nous reptes. “Crec que tots necessitem objectius a la vida per a no estancar-nos, en tots els àmbits no sols a l’escalada”, reflexiona. “Quan puges dalt de tot sense caure és increïble, però aquesta sensació dura molt poc temps. Per això cal gaudir del procés”. Sharma considera que l’escalada aporta molts beneficis més enllà de l'activitat física. “És un esport molt complet, exerceixes des de la punta dels dits fins al cervell. Per escalar has de pensar on col·locaràs cada mà i peu per seguir avançant”. A més a més, destaca que escalant et relaciones amb altres persones i, si fas rutes exteriors, estàs en contacte amb la naturalesa. És una barreja d’adrenalina per la pujada i l’efecte relaxant dels paisatges que ofereix aquest punt de vista.


400 entitats d'escalada a Catalunya

Tothom pot escalar? Sharma afirma que sí. Posa com a exemple el cas d’un home de 82 anys que ha après ara a escalar. També els ha visitat fa poc Angie Scarth-Johnson, una nena australiana de deu anys que ja escala nivells 8c. “Contràriament al que pensa molta gent, l’escalada no és un esport perillós si el practiques bé”, diu Sharma. Això si, convé que s’aprengui als rocòdroms o acompanyats a la muntanya per persones que en saben. A la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya hi ha més de 400 entitats que ofereixen formació. “Tradicionalment els aficionats a l’escalada eren persones de l’àmbit rural. És molt important, ara que s'està popularitzant a les ciutats, que la gent aprengui a respectar els espais naturals”, indica Sharma.


Com els surfistes, que sempre busquen les millors onades, als escaladors els agrada viatjar cercant roques diferents. “Seguiré buscant llocs nous on enfilar-me. A través de l’escalada puc conèixer noves cultures i admirar paisatges increïbles”. Això si, primer ha de superar-se a si mateix aconseguint "surfejar" Le Blond. “No serà fàcil però després de l’estiu, amb el fred que és més còmplice per l’escalada, ho seguiré intentant”.

Participació