Com es converteix una moda en massiva?

Les modes vénen d’una tendència que evoluciona en funció de com és acceptada per la societat. Fa uns anys sortir a córrer o anar amb bicicleta era escàs, el pàdel era un esport que molt pocs practicaven i incloure productes ecol·lògics a la dieta era efímer.
 
Ara bé, com es passa de què ningú practiqui un esport concret a què aquest esport esdevingui el preferit de masses? Com la percepció de consumir menjar ràpid com a costum fàcil i còmode, passa a variar per complet cap a uns hàbits alimentaris més saludables?
 
El procés d'adopció comença amb un minúscul nombre de visionaris imaginatius anomenats innovadors, porten a terme una tendència que els agrada i són fidels a ella sense importar el què diran els altres. Els primers seguidors són aquells que s’adonen dels beneficis de la nova tendència i comencen a posar-la en pràctica.

El precipci és el moment clau de la tendència que determina si cau en l’oblit o si es consolida com a tal. En cas que la tendència superi aquesta etapa, és adaptada per la majoria precoç. Aquest grup es caracteritza per ser seguidors de modes que s’estableixen. Tenen un caràcter pragmàtic i se senten còmodes adoptant idees moderadament innovadores. No obstant això, no accepten noves solucions si abans no han demostrat els seus beneficis reals a d’altres persones.
 
La nova etapa per on transcorre la tendència és cap a la majoria tardana. Amb un caràcter més conservador, tenen una gran aversió al risc. Se senten incòmodes amb les noves idees i únicament els motiva el sentiment de no voler quedar-se enrere. És a dir, al final accedeixen a practicar el costum perquè veuen que és útil i que ja està molt estès.
 
Ens  trobem al final del cicle de la tendència quan és acceptada fins i tot pels endarrerits. Aquest grup no vol saber res d’innovacions ni de modes, usen una tendència quan ni tan sols saben que l'estan utilitzant.
 
Quan una tendència acaba en comença una altra i així s’enceta un nou cicle.