01
de maig
del
2016
Actualitzat
a la
1:15h
Vivim en un temps on s’escolten veus que parlen de recuperació econòmica, de polítiques que ens han tret del pou on estàvem, de decisions encertades i valentes; veus que reclamen la veritat absoluta sobre la nostra realitat. Mentre, de fons, unes altres veus clamen aires de desesperança, la realitat és molt tossuda i el color del temps que vivim no és tant clar. Ni molt menys.
Avui la pobresa se situa al voltant del 26% i afecta a tothom, en especial la gent més vulnerable: persones grans i els infants. No obstant això, n’hi ha que segueixen mirant a un altre cantó quan una família es queda sense casa o quan la feina deixa de ser una bona manera de créixer i es converteix en explotació. Precarietat. I ens oblidem de l’educació, la sanitat, les prestacions socials...
Volem recuperar una economia i no donem poder adquisitiu a aquells que l’han de fer créixer, els consumidors. Els salaris es mantenen a nivells pèssims, el salari mínim hauria de ser el 60 % del salari mitjà, mentre la diferència entre rics i pobres augmenta, i el que és més greu, les eines i actuacions no fan més que aguditzar-ho. Molts parlen i discuteixen i cobren i els acusen i els encausen, i governen i gaudeixen gràcies al sofriment de la gran majoria.
La pobresa energètica és una realitat palpable entre els nostres veïns i veïnes i no ens ho posen fàcil per combatre-la, com tampoc ens posen fàcil treballar per millorar una societat injusta. Tenim molt pel que lluitar, i ara és un moment especial, ara és un temps de crear, de concebre, de creure en la construcció d’una república molt més justa i feta per tots, i per a tots. La nostra veu ha de ser clara enfront del TTiP i davant la llei "mordassa", hem de fer un pas important i treballar activament per assegurar els mínims d’una vida digna. I no n’hi ha prou amb les paraules, manquen els fets palpables.
Aquest primer de maig tots aquells i aquelles que volem un món més just, siguem independentistes o no, hem de sortir al carrer i sumar per les reivindicacions nacionals, socials i laborals. Hem de sortir al carrer per construir casa nostra amb criteri, justícia social i treball digne per a tothom.
Avui la pobresa se situa al voltant del 26% i afecta a tothom, en especial la gent més vulnerable: persones grans i els infants. No obstant això, n’hi ha que segueixen mirant a un altre cantó quan una família es queda sense casa o quan la feina deixa de ser una bona manera de créixer i es converteix en explotació. Precarietat. I ens oblidem de l’educació, la sanitat, les prestacions socials...
Volem recuperar una economia i no donem poder adquisitiu a aquells que l’han de fer créixer, els consumidors. Els salaris es mantenen a nivells pèssims, el salari mínim hauria de ser el 60 % del salari mitjà, mentre la diferència entre rics i pobres augmenta, i el que és més greu, les eines i actuacions no fan més que aguditzar-ho. Molts parlen i discuteixen i cobren i els acusen i els encausen, i governen i gaudeixen gràcies al sofriment de la gran majoria.
La pobresa energètica és una realitat palpable entre els nostres veïns i veïnes i no ens ho posen fàcil per combatre-la, com tampoc ens posen fàcil treballar per millorar una societat injusta. Tenim molt pel que lluitar, i ara és un moment especial, ara és un temps de crear, de concebre, de creure en la construcció d’una república molt més justa i feta per tots, i per a tots. La nostra veu ha de ser clara enfront del TTiP i davant la llei "mordassa", hem de fer un pas important i treballar activament per assegurar els mínims d’una vida digna. I no n’hi ha prou amb les paraules, manquen els fets palpables.
Aquest primer de maig tots aquells i aquelles que volem un món més just, siguem independentistes o no, hem de sortir al carrer i sumar per les reivindicacions nacionals, socials i laborals. Hem de sortir al carrer per construir casa nostra amb criteri, justícia social i treball digne per a tothom.