25
d'abril
del
2016
Actualitzat
a la
13:03h
Les característiques de la societat actual posen de manifest la necessitat de repensar els models pedagògics tradicionals de les nostres institucions educatives. Se succeeixen transformacions constants en l'àmbit econòmic, polític, sociològic, cultural, ideològic que, entre moltes altres coses, tenen repercussions fonamentals en l’àmbit educatiu. No només canvien les formes de circulació del saber, modificant-se els àmbits on tradicionalment aquest ha residit (llibres i escola).
Canvia, també, la distribució del coneixement, que s’organitza en xarxa a partir d'intel·ligències col·lectives o de multituds intel·ligents que estableixen processos interactius en entorns d'aprenentatge caracteritzats per la participació, la col·laboració o la connexió. A més a més, aquestes societats de sabers compartits plantegen transformacions profundes en els processos d'aprenentatge de les persones. Es parla, per exemple, d'un canvi en els patrons de lectura i escriptura dels individus com a conseqüència que estan immersos en un procés de multialfabetització.
Aquest moviment ha comportat que cada cop hi hagi més escoles que es plantegin transformar metodologies, organitzacions i arquitectures. L’exemple més difós a través dels mitjans de comunicació és el dels Jesuïtes, que amb el projecte Horitzó 2020 implementen un nou model educatiu en les institucions que ells gestionen. Són segurament menys coneguts els casos de desenes d’escoles públiques i centenars de mestres anònims que des de fa anys, i amb els recursos retallats, intenten impulsar formes d’aprenentatge que fan ús d’una pluralitat de llenguatges, d’alfabets i d’espais per a construir coneixements pràctics i valuosos a nivell personal i social en el segle XXI.
Escoles públiques, de totes i de tots, que estan compromeses amb un tipus d’educació que té a veure amb l’aposta de transformació i sostenibilitat que s’està portant a terme des d’altres àmbits i que desperten una altra sensibilitat cap a la construcció d’unes formes de vida i unes relacions més humanes.
Amb la finalitat d’oferir una formació de mestres que doni resposta a aquesta realitat educativa en constant ®evolució, i compromesos amb una pedagogia de la transformació, en el grau d'educació infantil de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida s’està implementant el projecte Gestions Creatives. Aquest projecte pretén formar professionals reflexius, crítics i que siguin capaços d’actuar sobre realitats educatives complexes, diverses i contemporànies.
Per aquest motiu es connecta la teoria amb l’acció educativa. No només s’ofereixen pràctiques en centres educatius al llarg de tota la carrera. A més a més, es combinen les classes teòriques amb el treball en espais d’aprenentatge on es proposen diverses Accions Creatives.. Aquestes es plantegen com a reptes que els i les alumnes resolen de forma autogestionada amb l’orientació i l’assessorament de tots els i les professores del grau.
Es proposen Accions Creatives en diferents espais d’aprenentatge: espai facultat, espai públic, espai xarxa (museus, escoles, biblioteques, ludoteques,...) i espai en blanc (l’espai de l’imaginari). Estem pendents d’obrir-ne d’altres. El funcionament de tot plegat es gestiona en l’espai assemblea.
Totes les Accions Creatives promouen una implicació de la Universitat amb la comunitat. Per dues raons. La primera perquè entenem que la Universitat, en un escenari polièdric, multilògic, interconnectat i conseqüentment divers i complexe, s’ha d’articular com un espai no només físic, sinó fonamentalment cultural, social, de desenvolupament, investigador..., i amb un objectiu clar: ser agent de transformació social. La segona, perquè la participació dels nostres alumnes en la vida col·lectiva i comunitària exercint una ciutadania activa, pot contribuir a desenvolupar un compromís social que pot comportar un gran benefici per a l'individu i per a la comunitat.
Gestions Creatives, per tant, és una modalitat de formació inicial de mestres que intenta trencar esquemes a nivell d’ensenyament universitari i que planteja una arquitectura de docència basada en projectes i espais de coworking entesos com a laboratoris d’aprenentatge permanent vinculats a la comunitat.
Gestions Creatives, en definitiva, pretén ser una experiència radical d'aprenentatge que connecta el coneixement, la reflexió i l’acció per a que els nostres alumnes, els futurs mestres, puguin apoderar-se i així desenvolupar la responsabilitat i la confiança que els permetrà guanyar autonomia i capacitat de decisió per impulsar canvis positius en el context.
Canvia, també, la distribució del coneixement, que s’organitza en xarxa a partir d'intel·ligències col·lectives o de multituds intel·ligents que estableixen processos interactius en entorns d'aprenentatge caracteritzats per la participació, la col·laboració o la connexió. A més a més, aquestes societats de sabers compartits plantegen transformacions profundes en els processos d'aprenentatge de les persones. Es parla, per exemple, d'un canvi en els patrons de lectura i escriptura dels individus com a conseqüència que estan immersos en un procés de multialfabetització.
Aquest moviment ha comportat que cada cop hi hagi més escoles que es plantegin transformar metodologies, organitzacions i arquitectures. L’exemple més difós a través dels mitjans de comunicació és el dels Jesuïtes, que amb el projecte Horitzó 2020 implementen un nou model educatiu en les institucions que ells gestionen. Són segurament menys coneguts els casos de desenes d’escoles públiques i centenars de mestres anònims que des de fa anys, i amb els recursos retallats, intenten impulsar formes d’aprenentatge que fan ús d’una pluralitat de llenguatges, d’alfabets i d’espais per a construir coneixements pràctics i valuosos a nivell personal i social en el segle XXI.
Escoles públiques, de totes i de tots, que estan compromeses amb un tipus d’educació que té a veure amb l’aposta de transformació i sostenibilitat que s’està portant a terme des d’altres àmbits i que desperten una altra sensibilitat cap a la construcció d’unes formes de vida i unes relacions més humanes.
Amb la finalitat d’oferir una formació de mestres que doni resposta a aquesta realitat educativa en constant ®evolució, i compromesos amb una pedagogia de la transformació, en el grau d'educació infantil de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida s’està implementant el projecte Gestions Creatives. Aquest projecte pretén formar professionals reflexius, crítics i que siguin capaços d’actuar sobre realitats educatives complexes, diverses i contemporànies.
Per aquest motiu es connecta la teoria amb l’acció educativa. No només s’ofereixen pràctiques en centres educatius al llarg de tota la carrera. A més a més, es combinen les classes teòriques amb el treball en espais d’aprenentatge on es proposen diverses Accions Creatives.. Aquestes es plantegen com a reptes que els i les alumnes resolen de forma autogestionada amb l’orientació i l’assessorament de tots els i les professores del grau.
Es proposen Accions Creatives en diferents espais d’aprenentatge: espai facultat, espai públic, espai xarxa (museus, escoles, biblioteques, ludoteques,...) i espai en blanc (l’espai de l’imaginari). Estem pendents d’obrir-ne d’altres. El funcionament de tot plegat es gestiona en l’espai assemblea.
Totes les Accions Creatives promouen una implicació de la Universitat amb la comunitat. Per dues raons. La primera perquè entenem que la Universitat, en un escenari polièdric, multilògic, interconnectat i conseqüentment divers i complexe, s’ha d’articular com un espai no només físic, sinó fonamentalment cultural, social, de desenvolupament, investigador..., i amb un objectiu clar: ser agent de transformació social. La segona, perquè la participació dels nostres alumnes en la vida col·lectiva i comunitària exercint una ciutadania activa, pot contribuir a desenvolupar un compromís social que pot comportar un gran benefici per a l'individu i per a la comunitat.
Gestions Creatives, per tant, és una modalitat de formació inicial de mestres que intenta trencar esquemes a nivell d’ensenyament universitari i que planteja una arquitectura de docència basada en projectes i espais de coworking entesos com a laboratoris d’aprenentatge permanent vinculats a la comunitat.
Gestions Creatives, en definitiva, pretén ser una experiència radical d'aprenentatge que connecta el coneixement, la reflexió i l’acció per a que els nostres alumnes, els futurs mestres, puguin apoderar-se i així desenvolupar la responsabilitat i la confiança que els permetrà guanyar autonomia i capacitat de decisió per impulsar canvis positius en el context.