22
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
0:51h
- Nascut a Tornabous (Urgell) el 23 de desembre del 1886, Salvador Seguí té una formació autodidacta després d'acabar l'escola als 12 anys. En aquesta edat entra a treballar com aprenent de pintor, però el seu interès major és pel sindicalisme i les idees llibertàries.
- De jove es relaciona amb personatges culturals i polítics de l'època, com Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Seguí dóna un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats. És en aquest context que es converteix en president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona.
- Conegut com "El Noi del Sucre" per la seva afició als dolços, Seguí impulsa la creació de Solidaridad Obrera, i el 1916 va inicia negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, que convoquen plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles.
- Dos anys més tard, serà l'artífex del Congrés de Sants, on és escollit secretari general de la CNT i on advoca pels sindicats únics. La seva figura agafa una volada que sobrepassa àmpliament el moviment anarcosindicalista.
- A congressos posteriors, juntament amb Joan Peiró i Ángel Pestaña, s'oposa a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. També dóna suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa.
- Durant la seva vida va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es troba pres, però és alliberat el dia que es desconvoca, i pot parlar a l'assemblea organitzada pel comitè de vaga a la plaça de braus Les Arenes.
- Aquest mateix any fa un famós discurs a Madrid en el qual afirma que ha arribat el moment de constituir una organització sòlida i d'elaborar un programa revolucionari realista. Per a això es necessiten militants preparats intel·lectualment i no només agitadors i activistes.
- El seu catalanisme el vincula amb la classe obrera. En un discurs que fa el 1919 a l'Ateneu de Madrid, assegura que "us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt".
- El novembre del 1920, és deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al castell de la Mola de Maó.
- El 10 de març de 1923 és assassinat d'un tret al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval), cantonada carrer de Sant Rafael, al Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana.
- De jove es relaciona amb personatges culturals i polítics de l'època, com Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Seguí dóna un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats. És en aquest context que es converteix en president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona.
- Conegut com "El Noi del Sucre" per la seva afició als dolços, Seguí impulsa la creació de Solidaridad Obrera, i el 1916 va inicia negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, que convoquen plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles.
- Dos anys més tard, serà l'artífex del Congrés de Sants, on és escollit secretari general de la CNT i on advoca pels sindicats únics. La seva figura agafa una volada que sobrepassa àmpliament el moviment anarcosindicalista.
- A congressos posteriors, juntament amb Joan Peiró i Ángel Pestaña, s'oposa a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. També dóna suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa.
- Durant la seva vida va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es troba pres, però és alliberat el dia que es desconvoca, i pot parlar a l'assemblea organitzada pel comitè de vaga a la plaça de braus Les Arenes.
- Aquest mateix any fa un famós discurs a Madrid en el qual afirma que ha arribat el moment de constituir una organització sòlida i d'elaborar un programa revolucionari realista. Per a això es necessiten militants preparats intel·lectualment i no només agitadors i activistes.
- El seu catalanisme el vincula amb la classe obrera. En un discurs que fa el 1919 a l'Ateneu de Madrid, assegura que "us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt".
- El novembre del 1920, és deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al castell de la Mola de Maó.
- El 10 de març de 1923 és assassinat d'un tret al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval), cantonada carrer de Sant Rafael, al Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana.